El futur dels rius catalans, en joc
Crònica de la jornada a l’IEC sobre l’aigua
Rubén Permuy (ACCC). «El 20% del temps entre els anys 1982 i 2011, el sistema hidrogràfic Ter-Llobregat -que abasteix d’aigua potable a la majoria de la població catalana- ha estat en situació d’excepcionalitat, és a dir, amb mancança de garantia de l’abastament a la població», va indicar Josep Dolz, director de l’Institut Flumen, adscrit als estudis d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Dolz va ser el primer dels ponents de la jornada Santa Llúcia: el 2013 de què parlarem? De l’aigua, que va organitzar la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la Fundació Ciència en Societat i amb la col·laboració de l’ACCC, el passat 12 de març. La resta de les persones que van completar la taula d’experts també van mostrar la seva preocupació per la situació dels rius de Catalunya i van incidir en la necessitat que les administracions tinguin aquesta problemàtica com a una de les seves prioritats. A l’horitzó, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Unió Europea, amb la que les autoritats comunitàries volen aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua per al 2015 al llarg del continent, objectiu que Catalunya, segons els ponents de la jornada, està lluny d’assolir. «És un problema de finançament derivat d’una errònia praxi política», va apuntar Narcís Prat, professor del departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB).