Etiqueta: Actualitat de l’ACCC

Et dediques professionalment a la il·lustració o t’agradaria dedicar-t’hi? Estàs especialitzat en ciència o t’agrada aquest àmbit temàtic? L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha convocat la segona edició del seu concurs d’il·lustració científica. Il·lustraciència (illustraciencia.cat) arrenca de nou amb l’objectiu de fomentar la il·lustració científica, el seu estudi, la seva visibilitat social i les sortides professionals de les persones que s’hi dediquen a través d’apropar el seu treball a la societat.

La llet ha estat la principal protagonista temàtica durant el mes de desembre. Fins a 19 correus electrònics es van enviar al voltant de la qüestió plantejada sobre si beure llet no és bo perquè, a més a més, «produeix mucositats» i si, en tot cas, és més saludable «la de soja». Una participant va opinar que, de partida, la llet té «mala premsa» i que és contradictori que hi hagi qui no pren llet perquè considera que la lactosa és perjudicial i, en canvi, sí que consumeix productes homeopàtics, que contenen lactosa. Sobre les mucositats, una participant va aclarir que un pneumòleg li va indicar que la relació entre els mocs i la lactosa «és una llegenda urbana», opinió que va confirmar un altre participant, tot indicant que «no hi ha cap evidència científica» de relació entre totes dues. Entre les dades que van aportar els llistaires al debat vam poder llegir que «la llet materna humana és una de les llets més concentrades en lactosa. Té uns 70 g/litre de lactosa, i la llet de vaca entre uns 45 i 50 g. La intolerància a la lactosa és bàsicament per manca de l’enzim lactasa a l’organisme. Les llets baixes en lactosa hi posen aquest enzim, que descompon la lactosa, i així s’evita que la lactosa entri a l’organisme.» Un altre llistaire va compartir un article de La Vanguardia que analitzava els pros i contres del consum de llet de vaca. Per a la persona que va iniciar aquest fil temàtic no es tracta d’estar a favor o en contra, com a l’esmentat article del diari català, sinó saber si «la llet pot causar algun problema per a la salut». Una altra participant va compartir una anàlisi feta a Nature. Un altre dels llistaires va aportar un article de Manel Esteller, metge de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, publicat a El Periódico, favorable al consum de llet. També es van compartir un parell de textos publicats a blogs de divulgació científica (enllaç 1 i enllaç 2) sobre la qüestió. Una altra persona va indicar que segons alguns estudis, sembla que la llet té un consum «fins i tot terapèutic (càncer gàstric i més) degut als pèptids que es generen per hidròlisi de les proteïnes làcties». Algú es preguntava si el fet de considerar que el consum de llet té un efecte perjudicial per a la salut humana és més aviat una moda.

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). En l’ambient distès de l’Absenta Bar (Carrer de l’Hospital, 75, de Barcelona), es van donar cita el passat 17 de desembre una vintena de científics i divulgadors d’aquesta temàtica per a una nova edició del Beer for Science, organitzat per l’ACCC. Per tal d’intercanviar experiències en un entorn informal, tres participants expressen les seves opinions sobre el moment actual de la seva professió.

Amb motiu de la celebració de la jornada El 2014, cap a la millora de l’aire a Barcelona celebrada el passat 10 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans i coorganitzada per la Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia, l’Associació Catalana de Comunicació Científica i la Fundació Ciència en Societat, les entitats implicades volen impulsar una campanya ciutadana per contribuir a la millora de la qualitat de l’aire de la capital catalana, tenint en compte el que es va recollir en la sessió.

La Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en col·laboració amb l’ACCC i la Fundació Ciència en Societat coorganitzen una nova jornada de Santa Llúcia per acostar coneixement científic actualitzat als periodistes. Amb la previsió del Pla d’actuació de la Generalitat de Catalunya per a la millora de la qualitat de l’aire el 2015, enguany l’esdeveniment tractarà sobre la qualitat de l’aire a Barcelona, tot generant el debat esperat per l’any 2014. La jornada tindrà lloc el proper 10 de desembre, de 17.30 a 20.00, a la sala Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (Carrer del Carme 47, Barcelona). En cas de voler assistir-hi, cal enviar un correu electrònic a scb@iec.cat. L’acte és gratuït.

A. Aragoneses (ACCC). El passat 9 de novembre es va celebrar a Berlín un encontre on una vintena de experts en els seus camps varen exposar, en quinze minuts cadascun, què s’està fent avui dia en la frontera del coneixement. Investigadors de tot el planeta, líders en els seus respectius camps, es varen trobar per explicar quines barreres es trencaran en els propers anys i que podem esperar de la ciència properament. Els vint ponents varen estimular amb les seves ponències un auditori ple d’un públic també molt interessant, hi havia científics de primer nivell, empresaris, periodistes i apassionats pels reptes de la recerca al nostre planeta. Si Jules Verne va ser considerat un visionari és per que estava molt informat de la recerca del seu moment. A Berlín hem pogut veure que la ciència-ficció de fa trenta anys ja és una realitat als laboratoris i a la societat.

Sílvia Farreny (ACCC). Aproximadament el 20% de la població adulta europea -més de 80 milions de persones- pateix dolor crònic. Es denomina dolor crònic aquell tipus de dolor que es produeix repetidament durant un període d’almenys tres mesos. En altres paraules, un de cada cinc europeus pateix dolor crònic.