Associació Catalana de Comunicació Científica

Actualment, la quantitat de dones amb estudis superiors (batxillerat, graus, màsters i doctorats) en ciència i tecnologia es major que la d’homes en la majoria de les disciplines, i aquestes estudiants aconsegueixen en mitjana millors notes que els homes. En canvi, quan es puja per la piràmide social de la recerca (postdocs, investigadors, professors titulars o catedràtics), aquesta situació s’inverteix i porta a una absència significativa de científiques als llocs de responsabilitat de molts camps. Clarament estem encara lluny de la igualtat de dones i homes en aquests camps. Quins són doncs els obstacles a superar i les accions a emprendre per revertir aquesta situació i aconseguir que la ciència i la tecnologia siguin realment per a tothom?

L’Academia Europaea – Barcelona Knowledge Hub- per tal de celebrar el dia internacional de la dona, ha organitzat una conferència de Marie Farge sota el títol “Scientific knowledge as a commons: How to improve the peer review and dissemination of scientific results” el dia 2 de març.

Explicar la ciència al públic no especialista de manera amena i entenedora, és a dir divulgar, no és una tasca fàcil. S’han de transmetre conceptes complexos evitant usar un llenguatge especialitzat i formulacions matemàtiques, és a dir sense poder parlar el llenguatge natural de la ciència. Això fa que el perill de travessar la fina línia que separa la simplificació de la tergiversació sempre estigui present i introdueix una certa tensió a la feina del comunicador, afegida al problema de que els objectius del periodista i el científic a vegades poden semblar contraposats. En resum, és possible fer una bona feina de comunicació i divulgació de la ciència sense fer-la perdre la seva essència?