Associació Catalana de Comunicació Científica

Directori de comunicació ambiental 2003. Periodistes i mitjans a Catalunya

El Directori de comunicació ambiental 2003. Periodistes i mitjans a Catalunya recull, de forma planera i útil, informació sobre els mitjans de comunicació i els professionals que cerquen, elaboren i difonen la informació sobre el medi ambient a casa nostra.

Aquesta guia vol ser una eina de treball en la comunicació de l’emergent sector mediambiental.

 

Per això conté informació de les principals publicacions periòdiques, en format imprès i digital, i dels mitjans audiovisuals, i ressenya els grups i organitzacions ecologistes, i les institucions responsables de la política i la gestió ambiental. L’obra es completa amb un exhaustiu directori de professionals de la comunicació.

 

Amb aquesta iniciativa, el Grup d’Informació Ambiental (GIA) de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) pretén impulsar la realitat del periodisme especialitzat com un instrument de millora de la difusió i la divulgació científica.

 

També podeu consultar la versió on-line del directori fent click aquí

El DURSI edita una guia per facilitar als centres de recerca la difusió de la seva feina

El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) ha posat a disposició del col·lectiu investigador la guia “Breus orientacions per a la comunicació científica”, una nova eina per facilitar la difusió de les activitats i dels resultats de la recerca que fan els diferents grups i centres de Catalunya.

La guia, concebuda en un format breu, pretén ser un document àgil i pràctic que permeti al col·lectiu científic entendre el funcionament dels mitjans de comunicació i utilitzar els recursos més eficaços per transmetre el seu missatge.

 

La guia està basada en un document elaborat per la Unió Europea i s’emmarca dins del programa de foment de la cultura científica i tecnològica establert al Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008, que té per objectiu promocionar la importància de la ciència i la tecnologia en el conjunt de la ciutadania. La publicació conté orientacions de com elaborar l’estratègia comunicativa del grup; recomanacions d’estil per adequar-se als públics destinataris, o una descripció dels canals de difusió i comunicació que tenen al seu abast.

 

Aquesta iniciativa està adreçada especialment als centres i grups de recerca que habitualment no desenvolupen estratègies ni accions de comunicació, per animar-los a invertir una petita part del seu temps en la difusió de la seva feina i obtenir-ne el màxim rendiment. Si l’experiència té una bona acollida es podrien elaborar altres guies d’ampliació dels recursos divulgatius i de didàctica de la ciència.

Consultar la guia

Definició i objectius

L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) es constitueix el 1990 com a entitat professional que agrupa comunicadors científics, periodistes especialitzats, científics, divulgadors i editors de l’àmbit català amb interès per comunicar la informació científica en els mitjans escrits i audiovisuals.

El principal objectiu de l’ACCC és promoure, difondre, ampliar i millorar la comunicació científica en les terres de parla catalana. Vol també incidir en els aspectes socials i polítics de la informació científica, tot vetllant perquè contribueixi al progrés social.

Un altre objectiu prioritari de l’ACCC és facilitar la formació permanent dels seus associats i incentivar el debat i l’autocrítica entre els comunicadors de la ciència, la tecnologia i la innovació.

 

A partir d’aquests principis l’ACCC treballa per:

Dinamitzar la presència de la ciència en els diferents mitjans de comunicació.

Facilitar la lliure circulació i la divulgació de les idees i el coneixement científic.

Vetllar per la independència i objectivitat dels continguts informatius que es generin al voltant de la ciència, la tecnologia i la innovació.

Promoure la normalització de la ciència i la divulgació científica com a continguts bàsics en l’àmbit de la cultura catalana.

Amb aquests plantejaments, l’ACCC porta a terme activitats com ara:

Edició de cinc números anuals de la revista Papers de l’ACCC.

Organització del concurs Loto Eureka i del Premi ACCC de divulgació de recerca científica per incentivar la divulgació feta pels joves.

Constitució i manteniment de grups especialitzats com el Grup d’Informació Ambiental (GIA).

Organització de jornades periòdiques com la de comunicació ambiental i ocasionals com les dedicades al tractament dels residus municipals i les d’informació sobre temes sanitaris.

Participació en activitats ciutadanes com ara la Setmana de la Ciència o el cicle de conferències La ciència al carrer.

Organització de cursos i activitats docents conjuntament amb universitats i altres institucions.

Creació de directoris, com el directori digital ambiental i el digital científic.

Actualment, l’ACCC té prop de 300 de socis, repartits a parts iguals entre periodistes i científics. Els tres primers presidents de l’entitat van ser Vladimir de Semir, Luis Ángel Fernández Hermana, Joaquim Elcacho, Mercè Piqueras i Cristina Ribas. L’actual president és Raül Toran.

Memòries de l’ACCC

 

Memòria de l’any 2016 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2015 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2014 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2013 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2012 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2011 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2010 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2009 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2008 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2007 (fitxer pdf) 

 

Memòria de l’any 2006 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2005 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2004 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2003 (fitxer pdf)

 

Memòria de l’any 2002 (fitxer pdf)

 

Investigació en cèl·lules mare: mites i realitats

Conferència del Dr. Bernat Soria (21 de febrer de 2002).

Al febrer de 2002, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) va convidar al professor Soria, director de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández, a pronunciar una conferència en la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en un acte patrocinat per Novartis. La publicació recull la conferència, incloent el torn de preguntes i una selecció de referències bibliogràfiques per aprofundir en el tema.

 

Baixar document (PDF 267 KB).

La Marea negra del Prestige

Conferència del Dr. Michel Girin (5 de febrer de 2003).

L’ACCC va convidar l’oceanògraf Michel Girin a pronúnciar la primera conferència en públic a Espanya, el 5 de febrer de 2003, quan tot just feia tres mesos s’havia iniciat la crisi. Girin és director del Centre d’Experimentació, Documentació de les Aigües de França (CEDRE) i una veu de prestigi internacional en l’anàlisi d’aquest tipus d’incidents.

 

La conferència, la transcripció de la qual es presenta en aquesta publicació, és una interessant i profunda reflexió sobre els accidents de petroliers al mar. L’acte de la conferència i la seva publicació s’ha realitzat amb la col·laboració i el patrocini de Novartis.

 

 

La lluita contra la malària

La malària és una malaltia que mata anualment entre 1,5 i 2,7 milions de persones a tot el món. El 90% de les víctimes d’aquesta malaltia són nens i nenes africans que tenen menys de 5 anys d’edat, i en algunes regions d’Àfrica gairebé la meitat dels casos es donen en edats inferiors a l’any. Però la malària no és l’única malaltia que posa en perill les vides infantils en molts països en desenvolupament. Uns 11 milions de nens i nenes menors de 5 anys moren anualment al món per malalties que en més de la meitat dels casos es podrien prevenir o tractar. Hi ha un gran desequilibri entre la sort d’un nadó a Catalunya, on la mortalitat infantil era del 3,2 per 1.000 l’any 2004, i d’un altre nascut a Sierra Leona, on, de cada 1.000 nadons, més de 300 moriran abans dels 5 anys.

Aquesta publicació és una transcripció de la conferència que va presentar el 5 de febrer de 2005 l’investigador Pedro Alonso, del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i la Universitat de Barcelona. L’equip de recerca dirigit pel doctor Pedro Alonso, és un dels protagonistes més destacats en la lluita contra la malària a nivell mundial. El seu treball amb la vacuna contra la malària ha aconseguit recentment uns resultats esperançador.

 

L’acte de la conferència i la seva publicació s’ha realitzat amb la col·laboració i el patrocini de Novartis.

 

La lluita contra la malària (cat.)

La lucha contra la malaria (cast.)

El regal de les cèl·lules mare

La promesa de la medicina regenerativa passa per la comprensió i aplicació de les possibilitats que ens oferEixen el coneixement de les cèl·lules mare, els seus processos i regularització i els factors ambientals que modulen la seva diferenciació. L’obtenció i utilització d’aquestes cèl·lules està regulada per lleis que poden diferir entre països, i dicten els límits tant de la investigació que ha de conduir a aquest coneixement com a la seva aplicació.

En aquesta monografia, la doctora Anna Veiga, aclareix conceptes bàsics de la investigació en cèl·lules mare, de què s’està parlant quan es parla d’embrions, clonació o pluripotencialitat, i de les possibilitats terapèutiques de les cèl·lules mare. Anna Veiga, va rebre en 2006 el premi de Pensament i Cultura Científica de la Generalitat de Catalunya per la seva contribució al coneixement dels avanços de la ciència, especialment en l’àmbit de la biomedicina. És directora del banc de cèl·lules mare del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

 

Aquesta publicació recull la conferència pronunciada per la Dra. Anna Veiga en el Col·legi de Periodistes de Barcelona, el 26 de gener de 2006. La conferència i la seva publicació s’ha realitzat amb la col·laboració i el patrocini de Novartis.

 

El regal de les cèl·lules mare (cat.)

El regalo de las células madre (cast.)