Setmana de la Ciència
La Setmana de la Ciència a Catalunya se celebra anualment, des de 1996, i està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR), el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb 11 universitats de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Departament d’Ensenyament i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és una iniciativa per apropar la ciència a la societat i posar-la a l’abast de tothom. Engloba multitud d’actes arreu de Catalunya: cursos, conferències, exposicions, tallers…
Més informació: http://www.setmanaciencia.org/
Premi Loto Eureka
El guanyador de l’edició 2003 del premi Loto Eureka, dotat amb 1.200€, ha estat el jove investigador i soci de l’associació David d’Enterria. Segons la selecció “Top ten” que fa cada any la revista Science els deu avenços científics més destacats de l’any 2003 han estat:
L’avenç científic de l’any: Evidències de l’existència de matèria fosca i energia fosca en l’Univers
A partir de la gran explosió inicial (Bing Bang), fa uns 13.000 milions d’anys, l’univers s’ha anat expandint de forma constant. Fins fa poc, els experts suposaven que el ritme d’aquesta expansió s’aniria reduint de mica en mica a causa de l’atracció gravitatòria de la matèria que forma part de l’univers. Les observacions dels últims anys han demostrat que l’expansió de l’univers s’està accelerant. Els resultats més recents corresponen als telescopis del projecte Wilkinson (WMAP) i del projecte internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS). L’expansió de l’univers confirmada amb aquests estudis contradiu el procés que caldria esperar si només existís la massa de la matèria ordinària (la que podem veure o detectar amb la tecnologia actual). La matèria fosca podria estar present a l’espai en forma de planetes flotant lliurement o com a estrelles de les denominades nanes marrons (matèria oscura calenta), però també es possible que una mena de matèria perduda estigui distribuïda a l’espai en forma de partícules massives que interactuen débilment (matèria fosca freda). Per la seva banda, l’energia fosca podria constituïr, segons les observacions més recents, el 73% de l’univers, si bé encara és un problema no resolt.
Desxifrant la malaltia mental
Els experts han identificat alguns gens relacionats amb l’herència de malalties mentals com l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar. Aquests avenços facilitaran el camí en l’obtenció de nous medicaments.
Impactes del canvi climàtic
Durant aquest any, més que mai, ha quedat clar que el canvi climàtic no és un concepte abstracte. Els científics han fet públics nombrosos estudis sobre el desglaç en diferents punts del planeta, les sequeres, els canvis en la productivitat de l’agricultura i l’alteració del comportament d’animals i plantes relacionats amb el canvi del clima global.
Avenços amb l’ARN
Aquest any han continuat millorant els estudis sobre l’impacte dels petits ARN (els ARN d’interferència, per exemple) en el comportament de les cèl·lules i l’expressió dels gens. En una de les línies de treball, l’ARN pot ajudar a combatre la sida i l’hepatitis.
Cop d’ull a les molècules
Nous treballs de col·laboració entre biòlegs i físics han permès observar els detalls de l’activitat de molècules individuals dins les cèl·lules.
Flamarada de raigs gamma
Els astrònoms han confirmat aquest any la connexió entre les explosions més energètiques de l’univers -les de raigs gamma- i les supernoves.
Esperma i òvuls espontanis
El sorprenent descobriment que les cèl·lules mare embrionàries de ratolí poden convertir-se en esperma i òvuls pot ajudar els científics a entendre alguns tipus d’infertilitat, tot i els problemes ètics associats.
Materials i llum
Diversos equips científics han confirmat que determinats materials d’alta tecnologia poden doblegar o fer girar la llum i altres radiacions electromagnètiques, un descobriment que pot ajudar, per exemple, a construir lents amb noves qualitats.
Cromosoma Y
El descobriment de la duplicació de gens al cromosoma Y humà mostra com aquest solitari cromosoma no necessita cap company (quan es produeixen mutacions i es necessita una còpia del gen correcte, aquesta es forma sense necessitat d’un altre cromosoma Y).
Teràpies contra el càncer
Al juny, un grup d’investigadors van anunciar que un medicament dissenyat per aturar el desenvolupament del sistema vascular dels tumors prolonga la vida en els malalts greus de càncer de còlon.
BASES LOTO EUREKA 2003
[13 d’octubre de 2003]
1. Justificació. Els mitjans de comunicació de masses donen poca importància a la informació científica. A més, de vegades, algunes de les notícies científiques que més es destaquen als mitjans són simples anècdotes sense importància. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoca per cinquena vegada el concurs LOTO EUREKA, destinat a fer conèixer els avenços científics realment més destacats de l’any i a posar a prova la perspicàcia de periodistes, científics i aficionats a la ciència.
Convocatòria. Concurs obert a científics, periodistes, divulgadors i aficionats a la ciència en general.
Participació. Els concursants han de fer arribar a l’ACCC una llista amb l’avenç científic del 2003 que consideren més important i amb altres cinc avenços científics destacats. En total, doncs, 1+5 avenços. Els missatges per participar en el concurs s’han de fer arribar a l’adreça electrònica de l’ACCC (secretaria-tecnica@accc.cat).
Ajut a la participació. L’ACCC proposa una llista de suggeriments amb 10 avenços científics que poden ser utilitzats pels concursants com ajut per a la seva participació. (Vegeu més avall).
Guanyador. L’ACCC, a través dels coordinadors d’aquest concurs, declararan guanyador el concursant que s’hagi acostat més a la llista d’avenços més destacats de l’any que publicarà a finals de desembre la revista Science.
Sistema de puntuació. El concursant que encerti l’avenç més destacat (el Breakthrough of the year, com diu la revista de l’AAAS) aconseguirà 3 punts. Cada una de les restants coincidències amb la llista de Science sumaran 1 punt més.
Termini. El concurs estarà obert a les votacions en el període comprès entre el 7 de novembre i el 8 de desembre del 2003 (ambdós inclosos). Els premis seran lliurats el mes de febrer del 2004.
Premis. 1200 euros en premis (amb el patrocini de Novartis).
Coordinació. Octavi López i Rubes Editorial.
Condicions. La participació és gratuïta. Només s’acceptarà una llista per persona. Si la llista presentada excedeix el nombre d’avenços que proposem (1+5) només es consideraran vàlids els sis primers. Les candidatures poden ser presentades en qualsevol dels idiomes oficials de l’Estat espanyol.
Per a qualsevol reclamació actuaran com a jurat inapel·lable del concurs Octavi López (tresorer de l’ACCC), Pau Senra (secretari de l’ACCC) i Joaquim Elcacho (president de l’ACCC).
PISTES DE L’ACCC – LOTO EUREKA 2003
NOVA VISIÓ DE L’HOMO ERECTUS
Desmentida una de les hipòtesis sobre el desenvolupament dels grans cervells de la nostra pròpia espècie amb la troballa del primer Homo erectus amb aparença moderna. Actua de lligam entre les formes més antigues i més recents d’H. erectus de Java, suggerint que l’espècie va viure de forma continuada en aquest lloc remot durant un milió d’anys, en comptes d’arribar en migracions successives com alguns havien proposat.
SUPERFÓRMULA PER GENERAR MULTITUD DE FORMES
Una sola equació que pot generar una vasta diversitat de formes naturals, la “superfórmula”, és una versió modificada de l’equació d’un cercle. Utilitzant-la es poden generar programes gràfics molt més eficients i també es pot utilitzar en reconeixement de patrons.
L’AIGUA GLAÇADA DE TITÀ
Tità, la lluna més gran de Saturn, és densa i bromosa, amb una atmosfera de metà, nitrogen i argó. Podria estar feta de roques o d’immensos oceans de metà. Ara s’hi ha afegit una nova hipòtesi: que contingui grans quantitats d’aigua gelada.
SEQÜENCIACIÓ DEL CROMOSOMA Y
El cromosoma Y humà conté més gens dels que es pensava, i una part (sobretot els essencials en la fertilitat masculina) són com imatges especulars en els seus extrems, cosa que permet la seva autoreparació.
EVIDÈNCIA D’UN PENTAQUARK
Diversos experiments arreu del món semblen haver creat una partícula formada per cinc quarks, mentre que fins ara només se n’havien detectat de tres (anomenades barions) o de dos (parells quark-antiquark, anomenades mesons).
EL TNA, ABANS QUE L’RNA?
Com la treosa és un sucre més senzill que la ribosa, el TNA podria haver estat un precursor de l’RNA com a molècula transmissora del missatge genètic.
FUSIÓ ENTRE CÈL·LULES HUMANES I DE CONILL
S’han reprogramat cèl·lules humanes fusionant-les amb cèl·lules de conill a les que s’havia eliminat el material genètic, obtenint cèl·lules mare capaces potencialment de transformar-se en qualsevol tipus cel·lular del cos.
L’ORIENTACIÓ DE LES CÈL·LULES MARE
Fins ara no estava clar què determinava la ruta que prenia una cèl·lula mare en particular. S’ha descobert que podria ser l’organització asimètrica del fus mitòtic durant la divisió cel·lular el que orienta les cèl·lules filles resultants.
COEXPRESSIÓ DE XARXES GÈNIQUES
Identificació de grups de gens funcionalment relacionats i evolutivament conservats que formen xarxes de coexpressió. La troballa aporta importants respostes i descobreix noves relacions evolutives.
GENÒMICA, PROTEÒMICA I RIBONÒMICA
Avenços en la seqüenciació de nous genomes, com el del gos o la rata, en proteòmica i en ribonòmica, que se centra en el paper fisiològic dels motius de RNA en els genomes.
Premi Joan Oró
VIII Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica
Convoca: l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el patrocini del Departament d’Economia i Coneixement, de la Generalitat de Catalunya.
Termini fins al 31 de desembre de 2011.
BASES
L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoca el VIII Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, patrocinat pel Departament d’Economia i Coneixement, de la Generalitat de Catalunya.
1. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar en el jovent investigador la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca científica i facilitar la publicació del seu treball de divulgació en els mitjans de comunicació.
2. El Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica té, des de la sisena edició, dues modalitats: escrita i multimèdia. En la modalitat escrita, es concedirà a l’article que millor descrigui la tasca de recerca de l’autor o autora. El text podrà tenir la forma d’assaig o de reportatge, amb total llibertat d’estil, però exposat amb la màxima veracitat i caldrà que s’ajusti a la realitat de l’experiència personal. Els articles o reportatges podran incloure il•lustracions o fotografies per millorar-ne la comprensió i l’atractiu.
En la modalitat multimèdia, el VIII Premi Joan Oró s’atorgarà a una obra de divulgació de la recerca científica mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com una web, un bloc, un clip de vídeo accessible a través d’Internet, l’ús de xarxes socials o qualsevol altre instrument similar. Les obres podran incloure text, fotografies, animacions, fragments audiovisuals o altres recursos que ajudin a divulgar la recerca del participant. L’autor ha de garantir l’autoria de la recerca. Queden excloses les obres de divulgació científica de caràcter general en què el divulgador no sigui l’autor o coautor de la recerca científica.
En les dues modalitats, quan les il•lustracions no siguin originals de l’autor o autora, caldrà fer-ne constar l’origen i, si és una obra subjecta a drets d’autor, caldrà fer arribar a l’ACCC la documentació que n’acrediti el permís de reproducció.
3. En cada modalitat, s’atorgarà un primer premi de 1000 euros al guanyador, i un màxim de tres accèssits, dotats amb 350 euros cadascun. El premi no podrà quedar desert. Els guanyadors cediran a l’ACCC els drets, tant del text com de les il•lustracions, animacions o vídeos, per a la possible publicació dels originals en els mitjans que l’ACCC consideri oportuns per a la seva difusió.
4. Les obres presentades podran tractar qualsevol camp de la ciència o de la tecnologia. S’admetrà la participació de joves científics o investigadors en formació de qualsevol nacionalitat o residència, amb la condició que la llengua vehicular en les obres presentades sigui el català. El límit d’edat dels participants serà com a màxim de 35 anys en la data del termini de presentació d’originals. En el cas dels articles, els autors/es dels escrits que optin a aquests premis han d’estar treballant, o haver treballat durant algun dels últims cinc anys, en la recerca que exposin en el seu text, extrem que es provarà com estimi oportú el candidat.
5. Els escrits presentats hauran de ser inèdits, és a dir, no publicats ni compromesos editorialment, i aniran acompanyats amb la documentació adient per acreditar-ne l’autoria i garantir la veracitat del seu contingut. L’original haurà de contenir entre 5000 i 6000 caràcters (espais en blanc inclosos). Caldrà adjuntar-hi una breu presentació de l’autor/a d’entre 400 i 500 caràcters (espais en blanc inclosos).
6. Les obres en format de vídeo han de tenir una durada màxima de 30 minuts, en format avi, quicktime o mpeg2; d’altra banda, les obres resultants d’una activitat perllongada, com ara blocs o activitats en xarxes socials, han d’haver mantingut una regularitat de publicació durant els darrers 6 mesos, amb alguna entrada com a mínim durant cada mes. Finalment, les obres web presentades hauran de tenir una resolució mínima de 1024×748 pixels.
7. A l’hora de valorar les propostes, el jurat tindrà en consideració l’habilitat de l’autor per explicar el seu treball de forma divulgativa i amena, l’atractiu periodístic de l’escrit i de les il•lustracions o fotografies que l’acompanyin, la correcció en l’ús del llenguatge, l’interès del tema de recerca i la solidesa científica de l’exposició.
8. El jurat estarà format per cinc membres més un secretari o secretària sense vot. Les deliberacions del jurat seran secretes i el seu veredicte, inapel•lable.
9. El termini de presentació d’originals conclourà el 31 de desembre de 2011. Els textos es lliuraran, per correu electrònic, a l’adreça:
secretaria-tecnica [AT] accc.cat
L’ACCC confirmarà a cada autor, també per correu electrònic, la rebuda del seu original. En el cas del format multimèdia, en aquells casos en què sigui necessari, es farà arribar el CD-ROM amb l’obra i un document word sobre l’autor a la següent direcció postal:
Associació Catalana de Comunicació Científica
Rambla Catalunya 10, 1r
08007 Barcelona
El veredicte del jurat es farà públic a l’acte d’inici d’any de l’ACCC, que s’anunciarà oportunament en el web de l’Associació.
10. L’ACCC fomentarà que els autors/es guanyadors/es del premi exposin públicament (mitjançant conferència, taula rodona, cafè científic, etc.) i divulguin la recerca objecte del premi rebut.
INFORMACIÓ I CONSELL PRÀCTICS PER ALS PARTICIPANTS EN LA MODALITAT D’ARTICLE
• Les referències bibliogràfiques, en cas d’haver-n’hi, hauran d’ésser numerades i incloses com a notes a peu de pàgina, però no es consideraran com a part del text en el recompte de caràcters; seran només informatives per al jurat i no s’inclouran en la versió que es publiqui dels assajos premiats. Si es fa referència al treball no publicat d’altres investigadors, caldrà mencionar el nom d’aquests investigadors i quan el van realitzar.
• La cura i rigor científic en l’exposició del treball descrit són imprescindibles.
• L’article ha de discutir els aspectes més interessants del tema de recerca de forma clara, concisa i informativa. Caldrà tenir en compte que l’escrit s’adreça a lectors no especialistes en el tema, però amb un nivell de coneixements generals raonable.
• Caldrà evitar un llenguatge excessivament tècnic. Si es considera necessari emprar termes tècnics, es farà de manera que el lector pugui entendre’n el significat.
• Si es considera necessari l’ús d’alguna il•lustració, diagrama, figura, taula o fotografia, aquesta haurà d’ésser de bona qualitat per reproduir en un mitjà imprès. Cal tenir en compte que l’objectiu del concurs és comunicar a la societat els possibles impactes de la ciència d’una manera clara i directa, i que recolzar excessivament el missatge en il•lustracions podria fer més difícil la seva comprensió.
• Es recomana descriure el treball en primera persona i fins i tot descriure-hi els sentiments de satisfacció o frustració que ha causat la recerca motiu de l’assaig.
• No és imprescindible que la recerca motiu de l’assaig hagi assolit unes conclusions finals. Les idees i les perspectives que en tot moment se’n poden extreure poden ser també motiu d’interès per als lectors.
• En la redacció de l’assaig, serà molt útil establir un pla de treball, com si es tractés de la redacció d’un article per a una revista científica. El text por estructurar-se amb una introducció, una descripció del treball i unes conclusions; aquests termes, però, no encapçalaran les diferents parts, que, d’altra banda, convé que quedin ben enllaçades.
• És convenient intentar de trobar punts d’interès per als lectors i a continuació posar-los en una perspectiva general. Aquest esforç cal fer-lo extensiu a tot el text i no solament en els primers paràgrafs de l’assaig.
• L’escriptura ha d’ésser fluida; per aconseguir-ho, les frases han d’ésser curtes, senzilles i sense ambigüitats, fent servir la veu activa del verb millor que la passiva, i assegurant-se que s’entén amb facilitat a quin nom o frase es refereix cada pronom.
• Es recomana evitar l’escriptura insípida, donar un cert estil a l’assaig i defugir de floritures; els conceptes que es tractin a l’assaig han d’ésser prou interessants perquè el lector es deixi portar a través del text.
INFORMACIÓ I CONSELL PRÀCTICS PER ALS PARTICIPANTS EN LA MODALITAT MULTIMÈDIA
• La cura i rigor científic en l’exposició del treball descrit són imprescindibles.
• L’obra, independentment del seu format, ha de discutir els aspectes més interessants del tema de recerca de forma clara, concisa i informativa. Caldrà tenir en compte que els destinaris són persones no especialistes en el tema, però amb un nivell de coneixements generals raonable.
• Les obres en format web han de ser clares i fàcils de navegar-hi, per tal que l’usuari en pugui extreure la informació escaient i no es perdi. Si inclouen text, caldrà evitar un llenguatge excessivament tècnic; si es considera necessari emprar termes tècnics, es farà de manera que el lector pugui entendre’n el significat. Es recomana que, en els casos en què sigui necessari o aconsellable, el text web vagi acompanyat de fotografies, clips de flash, vídeos, clips d’àudio, jocs en línia, etc.
• Els vídeos poden ser de diversa temàtica i combinar diversos estils, tal com el reportatge, documental, entrevista, etc. Malgrat això, en tots ells ha d’haver-hi un fil transversal coherent.
• En aquelles obres de temàtica audiovisual, és útil emprar imatges i esquemes per reforçar el que s’està explicant. Quan sigui necessari o útil, es poden emprar anàlegs i exemples pràctics per remarcar la idea principal que es vol transmetre.
• En totes aquelles obres de caràcter audiovisual, la dicció ha de ser intel•ligible, evitant en la mesura del possible, sorolls de fons i interferències, a fi i efecte de permetre’n una correcta comprensió.
• És essencial que l’eix del projecte sigui la recerca duta a terme per l’autor. Tanmateix, alguns formats (blocs, xarxes socials, etc.) admeten per natura pròpia una gran varietat de continguts. Per això, s’admetran productes que, a partir de la recerca de l’autor, explorin el seu context i els temes relacionats. En tot cas, hauria de quedar prou evident la relació entre el projecte candidat i el tema específic de recerca de l’autor.
• L’ús del suport escollit (web, audiovisual, etc.) ha de ser justificat i creatiu. No val limitar-se a traslladar un text escrit a un suport diferent. Cal que es facin servir les potencialitats específiques del suport, i que es busqui la seva capacitat d’expressar idees i continguts que no podrien passar per un text escrit. Es valorarà l’ús creatiu del suport.
• És important evitar la redundància. En determinats suport multimèdia, es pot donar el risc de fer productes sobredimensionats en temps i extensió. Cal tenir sempre present la importància de la concisió i la usabilitat del producte per part dels lectors/espectadors/usuaris.
Barcelona, 11 d’octubre de 2011
Associació Catalana de Comunicació Científica
Rambla de Catalunya 10, 1r
08007 Barcelona
Tel: 93 412 11 11
secretaria-tecnica [AT] accc.cat
Treballs premiats del VII Premi Joan Oró (2010)
Modalitat article
Treball premiat:
Atracció fatal per Joan Solé i Salla
Accèssits:
El recorregut atípic d’un microcontaminant per Bruno Domenjoud
Sexe, amor, desenganys i llevats per Alexandre Vendrell Arasa
Una reunió de sensors anònims per Ferran Reverter Curbasí
Modalitat multimèdia
Treball premiat:
De San Vito a les cèl·lules mare, conjuntament per Desemparats Crespo March, Albert Giralt Torroella, Mar Puigdellívol Cañadell i Laura Rué Cabré.
Accèssit:
Descentralitzar la igualtat d’oportunitats per Caterina Calsamiglia.
Treballs premiats del VI Premi Joan Oró (2009)
Modalitat article
Treball premiat:
El nostre petit gra de sorra per Núria Comes
Accèssits:
Què *** és la lingüísitica? per Rogelio Nazar
El jardiner evolutiu per Jordi Paps
Doctora, em fa mal el pit! per Catalina Tobón-Gómez
Modalitat multimèdia
Treball premiat:
La responsabilitat ecològica de la publicitat per Eduard Motos Auqué
Articles premiats del V Premi Joan Oró (2008)
Treball premiat:
Una musaranya a Hollywood per Marc Furió Bruno
Accèssits:
El pagès que fugia de les ombres per Irma Roig Villanova
Doble repte Triàsic per Josep Fortuny Terricabres
No cal anar tan lluny per Violeta Riera Rubio
Articles premiats del IV Premi Joan Oró (2007)
Treball premiat:
“Carta d’un caçador de metalls”, per Jordi Domènech Casal
Accèssits:
“El misteri dels cranis decorats”, per Neus Martínez
“Les partícules elementals informen”, per Lluís Masanes
“Especuladors especulats”, per Juan Luis Nicolau
Articles premiats del III Premi Joan Oró (2007)
Treball premiat:
“Buscant dinosaures pels rius mediterranis”, de Cesc Múrria
Accèssits:
“L’Esperit de la rata japonesa”, de Miquel Bosch
“Normes d’ús de la biblioteca”, de Daniel Aguilar
“El canvi climàtic: real o imaginari?”, de Joan Albert López Bustins
Articles premiats del II Premi Joan Oró (2005)
II Premi Joan Oro. Bases de la convocatòria
Articles premiats:
Treball premiat:
“Abastar a veure on no arriben els nostres ulls”, de Isabel Tort Ausina.
Accèssits:
“Diari d’una cèl·lula estressada en un laboratori corrent. Les vies de senyalització”, de Sergi Regot
“Neuroticisme i estrès: Perill d’intoxicació!”, de Mª Jesus Portella,
“Històries d’un món connectat”, de Michele Catanzaro.
Directori de comunicació ambiental 2003. Periodistes i mitjans a Catalunya
El Directori de comunicació ambiental 2003. Periodistes i mitjans a Catalunya recull, de forma planera i útil, informació sobre els mitjans de comunicació i els professionals que cerquen, elaboren i difonen la informació sobre el medi ambient a casa nostra.
Aquesta guia vol ser una eina de treball en la comunicació de l’emergent sector mediambiental.
Per això conté informació de les principals publicacions periòdiques, en format imprès i digital, i dels mitjans audiovisuals, i ressenya els grups i organitzacions ecologistes, i les institucions responsables de la política i la gestió ambiental. L’obra es completa amb un exhaustiu directori de professionals de la comunicació.
Amb aquesta iniciativa, el Grup d’Informació Ambiental (GIA) de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) pretén impulsar la realitat del periodisme especialitzat com un instrument de millora de la difusió i la divulgació científica.
També podeu consultar la versió on-line del directori fent click aquí
El DURSI edita una guia per facilitar als centres de recerca la difusió de la seva feina
El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) ha posat a disposició del col·lectiu investigador la guia “Breus orientacions per a la comunicació científica”, una nova eina per facilitar la difusió de les activitats i dels resultats de la recerca que fan els diferents grups i centres de Catalunya.
La guia, concebuda en un format breu, pretén ser un document àgil i pràctic que permeti al col·lectiu científic entendre el funcionament dels mitjans de comunicació i utilitzar els recursos més eficaços per transmetre el seu missatge.
La guia està basada en un document elaborat per la Unió Europea i s’emmarca dins del programa de foment de la cultura científica i tecnològica establert al Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008, que té per objectiu promocionar la importància de la ciència i la tecnologia en el conjunt de la ciutadania. La publicació conté orientacions de com elaborar l’estratègia comunicativa del grup; recomanacions d’estil per adequar-se als públics destinataris, o una descripció dels canals de difusió i comunicació que tenen al seu abast.
Aquesta iniciativa està adreçada especialment als centres i grups de recerca que habitualment no desenvolupen estratègies ni accions de comunicació, per animar-los a invertir una petita part del seu temps en la difusió de la seva feina i obtenir-ne el màxim rendiment. Si l’experiència té una bona acollida es podrien elaborar altres guies d’ampliació dels recursos divulgatius i de didàctica de la ciència.
Memòries de l’ACCC
Memòria de l’any 2016 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2015 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2014 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2013 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2012 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2011 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2010 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2009 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2008 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2007 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2006 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2005 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2004 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2003 (fitxer pdf)
Memòria de l’any 2002 (fitxer pdf)