Reflexionant davant el pànic nuclear
Jordi Bruno, expert en la gestió de residus radioactius, va explicar com va viure en primera persona l’accident de Txernòbil i va analitzar les seves diferències amb el de Fukushima
Rubén Permuy (ACCC). «No calculem tot el que hauríem de calcular», va incidir Jordi Bruno, director de la càtedra Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius)-Amphos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), quan va tractar d’analitzar els perquès que van produir els accidents nuclears de Txernòbil i de Fukushima. Quan s’ha complert un quart de segle des que un 26 de abril de 1986 l’accident a la central nuclear ucraïnesa sembrés la por a nivell mundial, les flames del pànic radioactiu han tornat a revifar amb els esdeveniments succeïts a la planta japonesa. Però què hi ha de cert en tot allò que s’ha arribat a especular en aquests dos accidents? Està justificada la por a l’energia nuclear ressorgida després Fukushima? Aquestes són algunes de les qüestions sobre les que en la passada sessió del Calaix de la Ciència es va voler reflexionar en un tema de candent actualitat que preocupa en gran mesura a la societat. La sessió, celebrada precisament el 26 d’abril, sota el títol 25 anys de crisi nuclear: de Txernòbil a Fukushima, coorganitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica i per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va ser moderada per Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF.