Associació Catalana de Comunicació Científica

Rubén Permuy (ACCC). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’ha quedat fora de l’ajuntament de Girona per dos vots. Bildu ha obtingut 22 escons en les juntes generals de Guipúscoa quan una enquesta li pronosticava només 6. Quan encara s’aprecia el fum de la foguera de les passades municipals, hem tingut l’oportunitat de conèixer unes eines útils que ens ajudaran a distingir què tenen de cert (o almenys què tenen de poc rigorós) els habituals sondejos electorals. Es pot saber qui guanyarà amb certesa unes eleccions mitjançant un sondeig? Frederic Udina, professor d’estadística de la Universitat Pompeu Fabra i de la Barcelona GSE (Graduate School of Economics), ha volgut resoldre aquest dubte amb una sèrie de claus que ens expliquen no només com funcionen aquest tipus d’enquestes, sinó com s’estructura el nostre sistema electoral aplicant un percentatge mínim de vot vàlid o l’anomenada Llei d’Hondt.

Rubén Permuy (ACCC). «Els investigadors estan molt lluny dels malalts i de la seva forma de vida», reflexiona Mar Puigdellívol, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB), a la sessió del cicle Calaix de ciència que coorganitza l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. L’ACCC va organitzar una jornada de reflexió entorn a les malalties rares o minoritàries: «les dues accepcions són vàlides», segons Isabel Clavo, presidenta de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER). Encara que la denominació pot portar-nos a entendre que aquest tipus d’afeccions en el seu conjunt són alguna cosa aïllada, les xifres aproximades mostren que es tracta d’una realitat palpable. «Existeixen entorn de 7.000 malalties minoritàries. A Espanya hi ha 3 milions d’afectats i a Catalunya uns 400.000», apunta Anna Ripoll, delegada de FEDER a Catalunya. Per això l’ACCC va decidir organitzar la jornada oberta al públic titulada «Present i futur de les malalties minoritàries: del laboratori a la consulta» el passat 31 de maig a l’auditori de la UPF.

L’European Union of Science Journalists Associations organitza un study trip per a periodistes científics que tindrà lloc del 18 al 23 de setembre a Alemanya per a conèixer els centres Helmholtz, una associació germana que agrupa centres de recerca especialitzats en salut, medi ambient i energia, entre altres. Els interessats en participar en aquest viatge d’estudis per a periodistes científics ho hauran de comunicar a secretaria-tecnica@accc.cat abans del 3 de juny. Aquesta oferta és només per a membres de l’ACCC. A continuació teniu més informació.

«La quantitat no és el problema, ho és la qualitat: hem de millorar la qualitat dels reportatges científics», respon Nadia El-Awady quan li preguntem sobre la situació del periodisme científic. La periodista egípcia va estar el passat 23 de maig a la Universitat Pompeu Fabra, convidada per l’Observatori de la Comunicació Científica, per a impartir la conferència «La comunicació científica al mon àrab: cal una revolució?».

«El principal repte de la informació científica és haver de competir a una societat que està avesada a parlar de successos, de sang i fetge i de premsa rosa», va sentenciar Joaquim Elcacho a la trobada amb comunicadors científics júniors. L’acte, organitzat el passat 17 de maig per l’Associació Catalana de Comunicació científica, amb el recolzament de la FECYT, MICINN i xarxa UCC+i, va reunir a més d’una vintena de joves comunicadors especialitzats en Ciència que van analitzar, de la mà del periodista del diari Avui, la situació de la comunicació científica a Catalunya.