Beques per participar en un “study trip” a Suïssa
Oportunitat adreçada només a membres de l’ACCC
La Swiss Association of Science Journalism ofereix, a través de l’European Union of Science Journalists (EUSJA), beques per participar a un study trip a Suïssa del 19 al 21 de març de 2014 que inclourà l’assistència a una prova de camp de la seguretat i la tecnologia a l’interior del nou túnel del Sant Gotard, una pista viària de 57 quilòmetres subterrània sota els Alps; permetrà als participants descobrir com es produeixen les animacions en les pel·lícules de Disney utilitzant les últimes tècniques en informàtica de modelatge al Centre de recerca de Disney a l’ETH Zürich; explicarà als assistents com crear òrgans o vasos sanguinis en el laboratori i els permetrà conèixer algun dels superordinadors més eficients d’Europa. Per poder optar a aquestes beques cal ser membre d’alguna de les entitats que formen part de l’EUSJA, com ara l’ACCC, i ser periodista en un mitjà de comunicació o freelancer.
Resum de la llista de correu
Els temes més comentats durant el desembre
La llet ha estat la principal protagonista temàtica durant el mes de desembre. Fins a 19 correus electrònics es van enviar al voltant de la qüestió plantejada sobre si beure llet no és bo perquè, a més a més, «produeix mucositats» i si, en tot cas, és més saludable «la de soja». Una participant va opinar que, de partida, la llet té «mala premsa» i que és contradictori que hi hagi qui no pren llet perquè considera que la lactosa és perjudicial i, en canvi, sí que consumeix productes homeopàtics, que contenen lactosa. Sobre les mucositats, una participant va aclarir que un pneumòleg li va indicar que la relació entre els mocs i la lactosa «és una llegenda urbana», opinió que va confirmar un altre participant, tot indicant que «no hi ha cap evidència científica» de relació entre totes dues. Entre les dades que van aportar els llistaires al debat vam poder llegir que «la llet materna humana és una de les llets més concentrades en lactosa. Té uns 70 g/litre de lactosa, i la llet de vaca entre uns 45 i 50 g. La intolerància a la lactosa és bàsicament per manca de l’enzim lactasa a l’organisme. Les llets baixes en lactosa hi posen aquest enzim, que descompon la lactosa, i així s’evita que la lactosa entri a l’organisme.» Un altre llistaire va compartir un article de La Vanguardia que analitzava els pros i contres del consum de llet de vaca. Per a la persona que va iniciar aquest fil temàtic no es tracta d’estar a favor o en contra, com a l’esmentat article del diari català, sinó saber si «la llet pot causar algun problema per a la salut». Una altra participant va compartir una anàlisi feta a Nature. Un altre dels llistaires va aportar un article de Manel Esteller, metge de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, publicat a El Periódico, favorable al consum de llet. També es van compartir un parell de textos publicats a blogs de divulgació científica (enllaç 1 i enllaç 2) sobre la qüestió. Una altra persona va indicar que segons alguns estudis, sembla que la llet té un consum «fins i tot terapèutic (càncer gàstric i més) degut als pèptids que es generen per hidròlisi de les proteïnes làcties». Algú es preguntava si el fet de considerar que el consum de llet té un efecte perjudicial per a la salut humana és més aviat una moda.
Ciència al bar
L’ACCC va dur a terme una nova trobada per a qualsevol interessat per la ciència a l’Absenta del Raval de Barcelona
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). En l’ambient distès de l’Absenta Bar (Carrer de l’Hospital, 75, de Barcelona), es van donar cita el passat 17 de desembre una vintena de científics i divulgadors d’aquesta temàtica per a una nova edició del Beer for Science, organitzat per l’ACCC. Per tal d’intercanviar experiències en un entorn informal, tres participants expressen les seves opinions sobre el moment actual de la seva professió.
Barcelona mereix un aire més net
L’ACCC participa en una campanya de recollida de signatures per defensar millors actuacions contra la contaminació atmosfèrica de la capital catalana
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «Si Barcelona reduís la contaminació, reduiria la mortalitat per motius ambientals», va afirmar Jordi Sunyer, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), a la jornada El 2014, cap a la millora de l’aire a Barcelona, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Ciència en Societat i la Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia de l‘Institut d’Estudis Catalans -entitat que va acollir l’acte-, dedicada a analitzar la delicada situació de la contaminació atmosfèrica a Barcelona.