Associació Catalana de Comunicació Científica

Un any més, X(p)rimenta cerca alumnes i professors que vulguin fer experiments científics interessants i que els filmin en vídeo. Els millors s’incorporaran al portal Recerca en Acció i rebran un premi. X(p)rimenta 2014 és una iniciativa de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i enguany compta per segon cop amb el patrocini dels Vilars Rurals, del Grup SERHS. El termini per participar-hi és el 30 d’abril.

Et dediques professionalment a la il·lustració o t’agradaria dedicar-t’hi? Estàs especialitzat en ciència o t’agrada aquest àmbit temàtic? L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha convocat la segona edició del seu concurs d’il·lustració científica. Il·lustraciència (illustraciencia.cat) arrenca de nou amb l’objectiu de fomentar la il·lustració científica, el seu estudi, la seva visibilitat social i les sortides professionals de les persones que s’hi dediquen a través d’apropar el seu treball a la societat.

La llet ha estat la principal protagonista temàtica durant el mes de desembre. Fins a 19 correus electrònics es van enviar al voltant de la qüestió plantejada sobre si beure llet no és bo perquè, a més a més, «produeix mucositats» i si, en tot cas, és més saludable «la de soja». Una participant va opinar que, de partida, la llet té «mala premsa» i que és contradictori que hi hagi qui no pren llet perquè considera que la lactosa és perjudicial i, en canvi, sí que consumeix productes homeopàtics, que contenen lactosa. Sobre les mucositats, una participant va aclarir que un pneumòleg li va indicar que la relació entre els mocs i la lactosa «és una llegenda urbana», opinió que va confirmar un altre participant, tot indicant que «no hi ha cap evidència científica» de relació entre totes dues. Entre les dades que van aportar els llistaires al debat vam poder llegir que «la llet materna humana és una de les llets més concentrades en lactosa. Té uns 70 g/litre de lactosa, i la llet de vaca entre uns 45 i 50 g. La intolerància a la lactosa és bàsicament per manca de l’enzim lactasa a l’organisme. Les llets baixes en lactosa hi posen aquest enzim, que descompon la lactosa, i així s’evita que la lactosa entri a l’organisme.» Un altre llistaire va compartir un article de La Vanguardia que analitzava els pros i contres del consum de llet de vaca. Per a la persona que va iniciar aquest fil temàtic no es tracta d’estar a favor o en contra, com a l’esmentat article del diari català, sinó saber si «la llet pot causar algun problema per a la salut». Una altra participant va compartir una anàlisi feta a Nature. Un altre dels llistaires va aportar un article de Manel Esteller, metge de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, publicat a El Periódico, favorable al consum de llet. També es van compartir un parell de textos publicats a blogs de divulgació científica (enllaç 1 i enllaç 2) sobre la qüestió. Una altra persona va indicar que segons alguns estudis, sembla que la llet té un consum «fins i tot terapèutic (càncer gàstric i més) degut als pèptids que es generen per hidròlisi de les proteïnes làcties». Algú es preguntava si el fet de considerar que el consum de llet té un efecte perjudicial per a la salut humana és més aviat una moda.