Com s’ho fan els mags per aconseguir enganyar el nostre cervell?

Crònica de la xerrada “La màgia del cervell” al cicle Joves Científics

La majoria de vegades que veiem un truc de màgia no aconseguim esbrinar el que hi ha al darrere, com s’ho fa el mag per poder enganyar el nostre cervell. El passat divendres 10 de novembre vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en la relació entre la màgia i la neurociència de la mà de la investigadora Mireia Tarrés-Gatius de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) / IDIBAPS i l’il·lusionista Joan Bartolomé Guillén.

Com adquirim el llenguatge?

Crònica de la darrera edició de l’Esmorzar de Ciència “Llenguatge i cervell”

Com adquirim el llenguatge? És una capacitat innata per als humans o és adquirida? Quins mètodes utilitzen els investigadors per estudiar-lo? Aquestes van ser algunes de les qüestions que es van plantejar al darrer Esmorzar de Ciència, que va tenir lloc diumenge 29 d’octubre. La Dra. Cèlia Alba, cofundadora de l’empresa In Medulla i coautora de l’exposició Talking Brains (CosmoCaixa) i la Dra. Anna Gavarró, investigadora i professora agregada del departament de filologia catalana de la UAB, van ser les ponents del debat, que va ser moderat pel periodista Eduard Berraondo.

EspaiNano cel·lebrarà el centenari del naixement del físic Richard Feynman

Post del soci, per Jordi Díaz.

●Els actes de commemoració començaran el mes de maig del 2018 amb diversos ctes en paral.lel i participaren diverses personalitats del mon  de la cultura, la investigació ii la ciutadania

●Es contemplen una sèrie d’activitats, que abasten les més variades disciplines i expressions artístiques, des de la ciència, la tecnologia, el teatre, la música, la creació audiovisual, passant per l’artesania, arts visuals, la fotografia i literatura, entre d’altres.

Temes més destacats del mes de juny

Durant el mes de juny s’han enviat gairebé 150 correus electrònics a la llista de de l’ACCC.

Entre els més de cent correus enviats aquest més de juny han destacat especialment els agraïments als creadors del programa radiofònic  de divulgació científica “Pa ciència, la nostra”, Daniel Arbós i Màrius Belles, que va gravar els seu últim programa.   Molts membres de la llista han lamentat la noticia i han volgut agrair-los les bones estones que han passat escoltant el programa i també desitjar-los sort en les seves pròximes aventures que, com ells mateixos han confirmat, continuaran estan molt lligat amb la divulgació científica.

Temes més destacats del mes de maig

El mes de maig, tot i ser un dels mesos més actius, amb 223 correus, no va tenir un protagonista destacat, sinó que en les converses s’hi poden trobar una gran varietat de consultes, recomanacions, presentacions i debats.

La consulta que més respostes va obtenir va ser sobre si la revista Atzavara és actualment l’única revista de divulgació científica en català. Alguns membres van aportar que algunes institucions també publiquen butlletins especialitzats en català, i que revistes no especialitzades en ciència sovint publiquen articles de divulgació. Alguns exemples mencionats són la secció “Coses del cos” de la revista Tatano o l’Abellerol de l’Institut català d’Ornitologia.

Història corporativa d’una fulla

El post del Soci, per Isa Troytiño. 

En els viatges del personal de l’empresa a congressos, reunions i trobades amb altres empreses, sol sorgir un dubte amb els seus interlocutors sobre l’origen de Futureco Bioscience. Ens pregunten si som una empresa canadenca. Responem que ens queda una mica lluny Canadà, amb oceà pel mig i una mica més amunt en latitud. La confusió es deu a la nostra imatge corporativa, el logotip d’una fulla que s’assembla a la de la bandera d’aquell país, però que també parla del nostre origen, no és una fulla d’arbre d’auró típic canadenc, sinó de l’arbre urbà més comú de Barcelona: Platanus Hispànica, o de forma més comuna anomenat plàtan.

Orce al Campus Gutenberg

Crònica d’un debat sobre l’Home d’Orce i la seva història, entre d’un historiador, un investigador especialista i un periodista.

Miquel Carandell, 16 de setembre de 2016 – Paleontologia, prehistòria i paleoantropologia estan de moda: marques de pell de dinosaure en roques, noves espècies homínides, pintures rupestres, les últimes dades sobre el primer europeu…  No paren d’arribar nous descobriments. En aquest sentit, el Campus Gutenberg d’enguany va dedicar un dels seus debats plenaris a un d’aquests descobriments molt més desconegut: el polèmic Home d’Orce i la seva història. 

Dones, ciència i sostres de vidre

Crònica de la darrera edició de l’Esmorzar de Ciència, Dones i Ciència: On són les científiques?

Valentina Raffio, 26 de març del 2017 – El nombre de dones a la ciència és inversament proporcional respecte a la jerarquia del càrrec que ocupen. Mentre que en els laboratoris trobem una majoria de dones, a més professionalització, menys presència femenina. La pregunta, doncs, sorgeix natural: on són les científiques? Aquesta qüestió tan transcendental ha esdevingut tema de discussió entre la Dra. Maria Pau Ginebra, Catedràtica del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, i la Dra. Estrella Montolío, catedràtica del departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Universitat de Barcelona, en un debat moderat pel periodista Eduard Berraondo. Durant noranta minuts, l’Esmorzar de Ciència, organitzat pel restaurant 7Portes, The Big Van Theory i l’ACCC i que compta amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i Alumni UB, ha explorat les diferents perspectives de la qüestió en una reunió on no han quedat cadires buides.