El repte de l’aigua

Representants polítics es van donar cita a Barcelona per debatre el seu model de gestió

Rubén Permuy (ACCC). Evitar tornar a patir per la sequera. Aquest ha estat un dels principals reptes que s’han marcat els representants dels principals partits polítics que concorren a les eleccions municipals del pròxim diumenge a Barcelona. Els membres de PSC, CiU, PP, Unitat per Barcelona i ICV-EUiA han explicat i debatut sobre l’estratègia que ha de seguir la Ciutat Comtal per gestionar de forma òptima els seus recursos hídrics. El debat sobre El Repte de l’Aigua a Barcelona ha estat organitzat per ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Ajuda als Ciutadans) – ACORDEM, Xarxa per una Nova cultura de l’Aigua, Ecologistes en AccióEnginyeria Sense Fronteres i l’Associació Catalana de Comunicació Científica el passat 18 de maig a la Residència d’Investigadors.

Inés Navarro: «El vídeo és una eina que permet a l’investigador explicar millor la seva recerca»

La comunicadora és autora de la guia Cómo hacer un vídeo científico

«El vídeo permet apropar conceptes que a primera vista poden ser complexos». Així descriu Inés Navarro una de les avantatges de les eines audiovisuals per a la difusió de la recerca científica. La comunicadora audiovisual especialitzada en Ciència, va impartir el passat 13 de maig a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el taller per a explicar com fer un vídeo científic, coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF) i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC-CSIC).

L’ACCC coorganitza un debat amb representants dels partits polítics sobre el model de gestió de l’aigua

La Residència d’Investigadors de Barcelona acollirà l’acte “El repte de l’aigua a Barcelona” el proper dimecres 18 de maig a les 17.00

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) organitza, amb el suport de l’ACCC, una jornada de debat sobre el model de gestió i garantia d’abastament d’aigua a Barcelona. L’acte tindrà lloc el proper dimecres 18 de maig a les 17.00 a la Residència d’Investigadors de Barcelona (C/Hospital 64, Barcelona) i serà moderat per David Collantes, membre de l’ACCC i periodista de COMRàdio. L’activitat s’emmarca dins la campanya http://www.millorambella.org/.

La indústria del ciment presenta un nou estudi sobre valorització energètica de residus

La pràctica permet obtenir significatius beneficis mediambientals gràcies a l’estalvi que s’aconsegueix en l’ús de combustibles fòssils

Al 2009, l’Institut Cerdà i la Fundación CEMA (Fundación Laboral del Cemento y el Medio Ambiente), amb la col·laboració de l’ACCC, van presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’estudi més complet realitzat fins aleshores sobre valorització energètica de residus a fàbriques de ciment. Tanmateix, durant els darrers anys, s’ha produït una significativa evolució en la situació a Espanya d’aquesta pràctica, que compta amb un important potencial en la lluita contra el canvi climàtic i permet que elements abans considerats com a residus siguin posats en valor com a recursos. 

 

D’aquesta manera, la Fundación CEMA organitza la presentació de l’Actualització de l’Estudi Reciclatge i Valorització de Residus a la Indústria del Ciment a Espanya, el proper dimarts 10 de maig a les 11.45 a la Sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (Avinguda Diagonal 523-525), amb la col·laboració de Ciment Català.

Tria Ciència a La Nit dels Museus

El dissabte 14 de maig es podran visitar fins a 48 museus de Barcelona i la seva àrea metropolitana de franc de les 19 del vespre a la 1 de la matinada

El dissabte 14 de maig, l’Ajuntament de Barcelona organitza La Nit dels Museus. Des de les 19.00 del vespre i fins la 1 de la matinada hi haurà l’oportunitat de visitar fins a 48 museus de la capital catalana i de la seva àrea metropolitana de forma totalment gratuïta. L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol recomanar-te a continuació els indrets on la Ciència és la protagonista en aquesta nit.

Què proposen els nous membres de la junta de la WFSJ?

La World Federation of Science Journalists té nova junta directiva. Kathryn O’Hara (Canadà), Lucy Calderon (Guatemala), Pallava Bagla (Índia), s’afegeixen als ja membres de la junta Christophe Mvondo (Camerun), Nadia El-Awady (Egipte) i Natasha Mitchell (Austràlia)

Michele Catanzaro (ACCC). Abans de les eleccions per renovar tres membres de la junta WFSJ, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) es va posar en contacte amb els candidats per a ordenar les diferents propostes pràctiques que planegen dur a terme un cop en el càrrec. A continuació, resumim els projectes dels membres guanyadors: Kathryn O’Hara (Canadà), Lucy Calderón (Guatemala) i Pallava Bagle (Índia).

 

Segons les seves respostes, en els propers anys la WFSJ ha de promoure un premi al millor treball en periodisme científic en el món, organitzar tallers per formar els membres en el periodisme d’investigació i en noves tecnologies, i augmentar les interaccions entre els diferents continents i regions, a través del treball de grups i sistemes de tutoria.

 

El següent text es basa en les respostes, missatges de correu electrònic de campanya i documents programàtics dels candidats guanyadors. Ometem els principis generals i se centren exclusivament en propostes concretes, quan s’expressen. Esperem que aquest article sigui un incentiu per als nous membres del consell per dur a terme el que han promès.

Reflexionant davant el pànic nuclear

Jordi Bruno, expert en la gestió de residus radioactius, va explicar com va viure en primera persona l’accident de Txernòbil i va analitzar les seves diferències amb el de Fukushima

Rubén Permuy (ACCC). «No calculem tot el que hauríem de calcular», va incidir Jordi Bruno, director de la càtedra Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius)-Amphos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), quan va tractar d’analitzar els perquès que van produir els accidents nuclears de Txernòbil i de Fukushima. Quan s’ha complert un quart de segle des que un 26 de abril de 1986 l’accident a la central nuclear ucraïnesa sembrés la por a nivell mundial, les flames del pànic radioactiu han tornat a revifar amb els esdeveniments succeïts a la planta japonesa. Però què hi ha de cert en tot allò que s’ha arribat a especular en aquests dos accidents? Està justificada la por a l’energia nuclear ressorgida després Fukushima? Aquestes són algunes de les qüestions sobre les que en la passada sessió del Calaix de la Ciència es va voler reflexionar en un tema de candent actualitat que preocupa en gran mesura a la societat. La sessió, celebrada precisament el 26 d’abril, sota el títol 25 anys de crisi nuclear: de Txernòbil a Fukushima, coorganitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica i per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va ser moderada per Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF.

L’ACCC col·labora a les Jornades de Comunicació i Medi Ambient a Valladolid

El proper 27 d’abril, la presidenta Cristina Ribas participa a una taula rodona sobre noves eines de comunicació ambiental

Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, participa a les Jornades de Comunicació i Medi Ambient organitzades el 26 i 27 d’abril a Valladolid per la Fundación Patrimonio Natural, en col·laboració amb FAPE (Federación de Periodistas de España), APIA (Asociación de Periodistas de Información Ambiental), APV (Asociación de la Prensa de Valladolid), la Universidad de Valladolid i la Universidad Europea Miguel de Cervantes. Segons l’organització, els objectius plantejats per aquestes jornades són conscienciar als professionals dels mitjans de comunicació de la importància que les notícies relacionades amb el medi ambient, transmetre les experiències dels experts als professionals i a la societat, afavorir que els futurs professionals dels mitjans coneguin de primera mà les experiències i els seus plantejaments e involucrar institucions, universitats i mitjans de comunicació en la difusió de notícies mediambientals.