El futur de la recerca a Europa: Horitzó 2020. El Parlament Europeu decideix

Debat al Parc de Recerca Biomèdica de Catalunya

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitza divendres 18 de gener a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Catalunya (C/ Doctor Aiguader, 88) el fòrum de debat ‘El futur de la recerca a Europa: Horitzó 2020. El Parlament Europeu decideix’. Serà una jornada de matí, de 9.00 a 14.00, en la qual hi participaran l’eurodiputada Teresa Riera, ponent per a Horitzó 2020 del Parlament Europeu; Octavi Quintana, director de l’Espai Europeu de Recerca de la Comissió Europea; la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela; el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; així com investigadors i empresaris de reconeguda trajectòria internacional. Entrada lliure. Aforament limitat. Hi haurà traducció simultània a l’anglès, castellà i català.

“La ciència a l’Amèrica Llatina: mapes i trajectòries”

A càrrec de Jesús Sebastián, investigador científic i consultor internacional del CSIC

El mapa actual de la ciència a Amèrica Llatina presenta illes de excel·lència i oceans de molt baix desenvolupament. A partir dels anys 90 del segle passat, la ciència i la tecnologia s’incorporen al discurs polític dels països llatinoamericans. Al nou segle, la “Innovació” inunda aquest discurs. No obstant això, la seva expressió real és desigual en els enfocaments i en la velocitat d’avanç dels diferents països. Jesús Sebastian, investigador científic i consultor internacional del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), explorarà els factors comuns que han obstaculitzat el desenvolupament científic de la regió: l’escassa demanda d’R+D per part dels sectors productius i els agents socials, i la debilitat de les institucions encarregades de la política científica. Com a conseqüència, s’ha produït un desenvolupament científic autocentrat en la pròpia comunitat científica. Aquesta conferència tindrà lloc el dimarts 29 de gener, a les 19.30, a l’Ateneu Barcelonès. Moderarà l’acte Michele Catanzaro, periodista científic i membre de l’ACCC. La xerrada forma part del cicle Ciència en temps de recessió.

 

Comunicació científica per a la nova era

Presentació de la Red Fractal

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). Amb l’objectiu d’explorar noves vies per a la comunicació científica, massa vinculada als mitjans de comunicació tradicionals, es va presentar el passat 20 de desembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya la Red Fractal, que com una mena de xarxa social per a interessats en la ciència tracta de pal·liar una de les mancances de la divulgació científica: l’àmbit de la participació, segons va apuntar Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i presentadora de l’acte.

L’última frontera per a la recerca a Espanya

Crònica de la conferència «La ciència i la innovació a Espanya: de la transició a la crisi», a càrrec de José Molero, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «Amb només 1.000 milions d’euros, una quantitat mínima si la comparem amb els rescats públics al sector bancari, es poden resoldre a curt termini els problemes de la recerca científica a l’estat espanyol», va sentenciar José Molero, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), qui el passat 13 de desembre va impartir a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès la segona conferència del cicle «La ciència en temps de recessió», coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Acte-debat: presentació de la “Red Fractal”

Noves xarxes per treure la ciència al carrer

El 20 de desembre, a les 18.30, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10) acollirà la presentació de la Red FractalLa xarxa, i les xarxes que s’han constituït en ella, han permès expandir considerablement l’àmbit de la comunicació social de la ciència i la tecnologia. No obstant això, el paper que juga el ciutadà, ja sigui en l’àmbit analògic o digital, és encara fonamentalment com a receptor d’aquesta comunicació. La Red Fractal, un projecte experimental impulsat per Citilab i l’Obra Social de La Caixa, tracta d’assajar altres models de comunicació de la ciència i la societat. El treball en xarxa es combinarà amb el treball fora. Treure la ciència al carrer des de la Red significarà, des d’aquest punt de vista, lliurar a altres forces -a part de les tradicionals- l’organització del missatge de la ciència d’acord als seus interessos i preocupacions. En resum, hi ha altres formes de comunicar la ciència i la tecnologia i els ciutadans tenen molt a dir sobre això.

“La ciència i la innovació a Espanya de la transició a la crisi”

A càrrec de José Molero, catedràtic d’economia de la Universidad Complutense de Madrid

El món de la ciència a Espanya ha canviat radicalment des de l’arribada de la democràcia. El volum d’inversió, el personal, les infraestructures, les publicacions i altres indicadors li serveixen al ponent per dibuixar les grans línies d’aquest canvi. Quins han estat els sectors de major creixement? Quins anys s’ha impulsat més la ciència? Com ha afectat això a les infraestructures i el personal? Aquests dubtes els tractarà de resoldre José Molero, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, el proper 13 desembre, a les 19.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. Sota el títol La ciència i la innovació a Espanya de la transició a la crisi, la conferència se centrarà en posar de manifest el dràstic canvi de tendència inaugurat per la recessió i les retallades en els darrers anys, i les conseqüències que pot tenir en el descobriment i la innovació a Espanya. Moderarà l’acte Michele Catanzaro, periodista científic i membre de l’ACCC. La xerrada forma part del cicle Ciència en temps de recessió.

Mario Beltrán, enginyer forestal: «Els incendis no són sempre una catàstrofe»

L’ACCC parla de boscos a la Setmana de la Ciència

Raül Toran (ACCC). «Si els incendis fossin sempre una catàstrofe, no tindríem boscos». Aquesta reflexió la feia Mario Beltrán, enginyer forestal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), en la taula rodona que l’ACCC va coorganitzar el 23 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Sota el títol “Comunicar els boscos”, l’acte va comptar amb el suport d’Hablando de Ciencia (HDC), una plataforma espanyola de divulgadors científics sense ànim de lucre. La jornada va ser conduïda per Gerardo Costea, biòleg, soci de l’ACCC i membre d’HDC. Van acompanyar Costea Jorge Mederos, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Daniel Nadal, biòleg del departament d’Ecologia de la UB, i el propi Mario Beltrán.

Cafè científic amb Lluís Fuentemilla: “El límit de la nostra memòria és l’oblit”

Reportatge en vídeo del col·loqui

Text: Raül Toran. Vídeo: Rubén Permuy (ACCC). Al cafè científic “Parlant de la memòria” del Dr. Lluís Fuentemilla, investigador de l’IDIBELL i la UB, al Centre Cívic Can Deu de Les Corts el passat 22 de novembre en el marc de la Setmana de la Ciència, es va parlar de memòria i els darrers avanços en neurociència. Aquest acte, organitzat pel Districte de Les Corts i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va comptar amb la col·laboració de l’IDIBELL.