Resum de la llista de correu

Els temes més comentats durant el desembre

La llet ha estat la principal protagonista temàtica durant el mes de desembre. Fins a 19 correus electrònics es van enviar al voltant de la qüestió plantejada sobre si beure llet no és bo perquè, a més a més, «produeix mucositats» i si, en tot cas, és més saludable «la de soja». Una participant va opinar que, de partida, la llet té «mala premsa» i que és contradictori que hi hagi qui no pren llet perquè considera que la lactosa és perjudicial i, en canvi, sí que consumeix productes homeopàtics, que contenen lactosa. Sobre les mucositats, una participant va aclarir que un pneumòleg li va indicar que la relació entre els mocs i la lactosa «és una llegenda urbana», opinió que va confirmar un altre participant, tot indicant que «no hi ha cap evidència científica» de relació entre totes dues. Entre les dades que van aportar els llistaires al debat vam poder llegir que «la llet materna humana és una de les llets més concentrades en lactosa. Té uns 70 g/litre de lactosa, i la llet de vaca entre uns 45 i 50 g. La intolerància a la lactosa és bàsicament per manca de l’enzim lactasa a l’organisme. Les llets baixes en lactosa hi posen aquest enzim, que descompon la lactosa, i així s’evita que la lactosa entri a l’organisme.» Un altre llistaire va compartir un article de La Vanguardia que analitzava els pros i contres del consum de llet de vaca. Per a la persona que va iniciar aquest fil temàtic no es tracta d’estar a favor o en contra, com a l’esmentat article del diari català, sinó saber si «la llet pot causar algun problema per a la salut». Una altra participant va compartir una anàlisi feta a Nature. Un altre dels llistaires va aportar un article de Manel Esteller, metge de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, publicat a El Periódico, favorable al consum de llet. També es van compartir un parell de textos publicats a blogs de divulgació científica (enllaç 1 i enllaç 2) sobre la qüestió. Una altra persona va indicar que segons alguns estudis, sembla que la llet té un consum «fins i tot terapèutic (càncer gàstric i més) degut als pèptids que es generen per hidròlisi de les proteïnes làcties». Algú es preguntava si el fet de considerar que el consum de llet té un efecte perjudicial per a la salut humana és més aviat una moda.

La Fundació La Caixa cerca comunicador científic

Per a un projecte del 7è Programa Marc de la UE coordinat per la Fundació

La persona seleccionada s’incorporarà al projecte RRI Tools, a project to promote Responsible Research and Innovation que té per objectiu la creació d’eines digitals per a la promoció, difusió i capacitació en l’aplicació pràctica de Responsible Research and Innovation (RRI), i està dirigit a tots els actors del sistema de recerca i innovació, però, sobretot, als responsables polítics i els investigadors.

Ciència al bar

L’ACCC va dur a terme una nova trobada per a qualsevol interessat per la ciència a l’Absenta del Raval de Barcelona

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). En l’ambient distès de l’Absenta Bar (Carrer de l’Hospital, 75, de Barcelona), es van donar cita el passat 17 de desembre una vintena de científics i divulgadors d’aquesta temàtica per a una nova edició del Beer for Science, organitzat per l’ACCC. Per tal d’intercanviar experiències en un entorn informal, tres participants expressen les seves opinions sobre el moment actual de la seva professió.

Barcelona mereix un aire més net

L’ACCC participa en una campanya de recollida de signatures per defensar millors actuacions contra la contaminació atmosfèrica de la capital catalana

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «Si Barcelona reduís la contaminació, reduiria la mortalitat per motius ambientals», va afirmar Jordi Sunyer, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), a la jornada El 2014, cap a la millora de l’aire a Barcelona, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Ciència en Societat i la Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia de l‘Institut d’Estudis Catalans -entitat que va acollir l’acte-, dedicada a analitzar la delicada situació de la contaminació atmosfèrica a Barcelona.

Barcelona vol respirar aire net

Campanya ciutadana

Amb motiu de la celebració de la jornada El 2014, cap a la millora de l’aire a Barcelona celebrada el passat 10 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans i coorganitzada per la Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia, l’Associació Catalana de Comunicació Científica i la Fundació Ciència en Societat, les entitats implicades volen impulsar una campanya ciutadana per contribuir a la millora de la qualitat de l’aire de la capital catalana, tenint en compte el que es va recollir en la sessió.

El Barcelona Supercomputing Centre cerca comunicador científic

Per dur a terme tasques de difusió de projectes de recerca

Fins el proper 18 de desembre el Barcelona Supercompunting Center (BSC) té obert un procés de selecció per contractar una persona especialista en comunicació científica. El/la candidat/a seleccionat/da pel BSC es dedicarà a treballar en la difusió de l’activitat de recerca, com ara projectes d’àmbit europeu, i altres activitats relacionades amb la comunicació. El/la comunicador/a contractat/da treballarà dins de la unitat de comunicació del centre i estarà en contacte amb els investigadors del BSC així com amb els socis externs relacionats amb les activitats i resultats de l’activitat de recerca rellevants a comunicar per a la comunitat científica, a la indústria i al públic en general.

Resum de la llista de correu de l’ACCC

Els temes més comentats al novembre

Si comencem el repàs dels temes més comentats aquest mes trobarem que el premi nacional de Comunicació Científica concedit al diari ARA, per la seva secció setmanal de ciència, ha estat motiu d’un allau de correus de felicitació per a Mònica López Ferrado, sòcia de l’ACCC i coordinadora de la secció de ciència del diari ARA, per la feina desenvolupada. També ha estat motiu d’enhorabona el programa de Televisió de Catalunya Quèquicom, dirigit per Jaume Vilalta, soci de l’ACCC. El seu capítol La vida privada de les bèsties ha rebut el premi a la millor obra de divulgació científica en el Festival Internacional Telenatura 2013, organitzat per la Universidad de Navarra amb la participació de l’Asociación Española de Cine e Imagen Científicos.