Twitter, ara X, ha deixat de ser el lloc que una vegada va congregar científiques, científics, periodistes i professionals de la divulgació per compartir coneixement i debatre idees. Aquest espai que, durant anys, va ser l’epicentre de la conversa científica a internet s’ha convertit en un entorn hostil, on els insults i atacs cap a persones acadèmiques i divulgadores són cada cop més freqüents, i on la desinformació està erosionant la capacitat d’utilitzar aquesta xarxa com un pont entre ciència i societat.
Amb aquesta preocupació en ment, l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i l’agència UbiK Media van convocar professionals de la comunicació científica —de la ciència, el periodisme i la divulgació— per reflexionar sobre el futur. La trobada va tenir lloc a Madrid i de forma híbrida el passat 11 de desembre. Hi van assistir representants de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, investigadors, periodistes i responsables de comunicació de centres d’investigació com el CSIC —que també va oferir la seva seu per a la conversa— o el CNIO. El focus de la conversa va girar entorn de si Twitter/X és encara el nostre espai de trobada, si és moment de buscar altres alternatives i si té sentit —en cas de traslladar-nos— fer-ho junts.
El debat va deixar clar que les decisions sobre l’ús de xarxes socials no són iguals per a tothom. Tot i que la majoria ens enfrontem al dilema de si romandre a X o fer el salt definitiu a nous espais, des de les institucions científiques i centres d’investigació fins a periodistes i divulgadors, cadascú afronta aquesta transició des de les seves pròpies necessitats.
Per a alguns, marxar implica una pèrdua irremeiable de connexions i coneixement acumulat; per a d’altres, la decisió és clara, ja que les mètriques de les pròpies xarxes són tossudes i mostren que X ja no funciona ni com atractor de visites a espais web ni com a espai de conversa. Tanmateix, per a altres, X continua sent una xarxa indispensable. És allà on es produeix la desinformació, i abandonar la plataforma podria significar cedir terreny o desconèixer a què ens enfrontem. A més, les institucions científiques consideren altres objectius com la seva responsabilitat d’informar i donar a conèixer el seu treball a la ciutadania.
Tot i així, hi ha qui pensa que la feina feta fins ara a X no ha de condicionar-nos a quedar-nos en un espai que, en essència, ja no ens representa ni ens serveix. I d’altres van advocar per entendre les xarxes socials com un mer espai de trobada. La comunitat existeix més enllà d’on ens trobem i és més rica que mai. Per a aquests, deixar Twitter/X es presenta com una oportunitat per començar de nou. Ens mudem i, sí, sempre queda alguna cosa enrere. Però potser el que ve serà millor.
De fet, una part del debat va girar entorn d’un aspecte essencial: l’ètica. Romandre a X no és només una qüestió d’estratègia o abast, sinó també de valors. Alguns senten que continuar en una plataforma que ha normalitzat discursos d’odi, que es presenta com un mitjà que penalitza la creació de continguts de qualitat, i que fomenta la polarització i erosiona el debat públic atempta contra principis fonamentals de la divulgació científica i la comunicació responsable.
No es tracta només de números o mètriques, sinó de coherència. Com podem fomentar el pensament crític i combatre la desinformació mentre contribuïm amb la nostra activitat a legitimar un espai que reforça dinàmiques oposades? Per a la majoria dels presents, aquesta incoherència és raó suficient per abandonar X, independentment de les pèrdues reals en abast i interaccions.
I llavors, on anem?
La conversa sobre el futur després de X va més enllà de la comunitat de la comunicació científica, i una de les plataformes que més interès ha despertat és Bluesky, una xarxa social molt semblant a X, però que s’ha compromès amb la moderació de continguts tòxics i a oferir més eines als usuaris per decidir quins continguts consumeixen i com hi interactuen. Així doncs, un espai que, a primera vista, promet recuperar l’essència perduda. De moment, és una xarxa que facilita molt la informació i que posa l’usuari en contacte amb altres persones i amb els continguts del món.
No obstant això, l’entusiasme per Bluesky ve acompanyat de desafiaments. Tot i que és ideal per construir comunitats especialitzades, com la científica, el seu abast és limitat i pot dificultar connectar amb públics més amplis. A més, hi ha el risc que es converteixi en una cambra d’eco, on només se sentin les veus ja convençudes. Algunes persones van expressar durant el debat la seva preocupació per una possible endogàmia.
Tot i les reticències i els diferents punts de vista, hi ha quelcom que compartim: la necessitat urgent de recuperar el sentit de comunitat i de replantejar com i on comuniquem i conversem. Recentment, moltes hem optat per duplicar contingut en diverses xarxes, mantenint una presència activa tant a X com a Bluesky. No obstant, té sentit aquest esforç addicional? Continuar replicant continguts pot ser una solució temporal, però no elimina la necessitat de decidir estratègicament quina plataforma prioritzar i com volem construir la nostra presència digital a llarg termini.
Si es va arribar a alguna conclusió, va ser que aquest procés pot ser tan simple com prendre la decisió avui en el cas de periodistes i comunicadors individuals, però que no serà senzill ni immediat per a moltes institucions, tot i que es creu que sí és necessari a llarg termini. No es tracta només de traslladar-nos d’una plataforma a una altra, perquè amb el temps probablement cap de les xarxes que existeixen avui serà l’espai ideal, si no que aquesta crisi és una oportunitat per repensar com ens adaptem a l’entorn digital canviant sense perdre de vista els nostres objectius, que poden ser diversos i inclouen: informar, portar la ciència al centre del debat públic i, alhora, conversar entre nosaltres.
En qualsevol cas, el consens general és clar: podem i hem de donar suport a la comunitat científica, especialment a les organitzacions —que tenen més reticències i necessitats— durant aquest procés de transició. El que vam construir a X va ser valuós, però no insubstituïble.
A la pregunta de si deixem la plataforma discretament o fent un cop de porta, de si marxem de cop o a poc a poc, no tenim una resposta única. Però sí que hi ha unanimitat en que el canvi és inevitable. Ens toca decidir, amb estratègia i valentia, cap a on portem aquestes converses i com assegurem que continuïn sent rellevants, accessibles i, sobretot, humanes.
En el comiat, ens vam comprometre a continuar sent independents i a ‘no casar-nos amb ningú’, a explicar si decidim marxar de X i a compartir les nostres reflexions amb una comunitat més àmplia, com fem en aquest text. I, és clar, a continuar aquest debat a Bluesky.
Text conjunt de las persones reunides a la reunió organitzada per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i UbiK Media, i acollida pel CSIC. Celebrada l’11 de desembre a l’Espai Converge – CSIC i via internet. Amb la participació de: Javier Armentia, Silvia Bravo, Ignacio Castro, Pampa García Molina, Carmen Guerrero, Eva Loste, Antonio Martínez Ron, Jaime Pérez del Val, Carmela Ríos, Cintia Refojo, Miriam Rivera, Maite Guilera, Laura Rodríguez, Mónica G. Salomone, Carmen Serrano.
