El passat dilluns 30 de setembre ens va deixar, a l’edat de 62 anys, el periodista i divulgador científic Lluís Reales Guisado. Amb una carrera caracteritzada per la seva implicació, visió i generositat, Reales va destacar tant per la seva capacitat per apropar la ciència al gran públic com per la seva passió per la divulgació del coneixement. La seva pèrdua suposa un gran buit en el món del periodisme científic i la divulgació a Catalunya.
Una gran trajectòria marcada per la passió i el compromís
Reales es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on posteriorment va exercir com a professor associat, contribuint a la formació de noves generacions de periodistes científics. Els seus inicis professionals van estar lligats a La Vanguardia, al costat de Vladimir de Semir en la direcció del suplement “Ciència i Salut”, un espai que es va convertir en una referència del periodisme científic al país.
Un dels aspectes més destacats de la seva trajectòria va ser la seva visió innovadora i el seu paper pioner en la digitalització del periodisme. L’any 1993, va signar el primer article sobre Internet documentat publicat a Espanya i, el 1995, va ser membre fundador del Grup de Periodistes Digitals i del Capítol Català de la Internet Society.
En el camp televisiu, Reales va deixar una empremta inesborrable a través de programes com Einstein a la platja, Respira, Deuwatts i Terrícoles, a Betevé. Amb una gran influència en el camp de la promoció del coneixement científic, va ser capaç de combinar una mirada profunda, sensible i crítica amb una divulgació allunyada dels tòpics i del sensacionalisme, explorant històries humanes i debatent sobre els reptes futurs de la ciència.
Lluís Reales no només va ser un gran periodista, sinó també un activista cultural. Va estar estretament vinculat a l’Ateneu Barcelonès, on va formar part de la junta de govern i va exercir com a vicepresident primer entre 2011 i 2014. I durant més de dues dècades, va dirigir la revista Medi Ambient. Tecnologia i Cultura de la Generalitat. A més, va col·laborar amb la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, o hi va organitzar un cicle cicle sobre dones científiques de la història.
El seu llegat a l’ACCC
A més de la seva extensa trajectòria en el periodisme científic, Lluís Reales va tenir un paper fonamental en la consolidació de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Va ser una figura clau en els primers anys de l’associació i va exercir com a vocal en la tercera junta. La seva contribució va ser decisiva per establir la divulgació científica com una disciplina clau a Catalunya. En assabentar-se de la pèrdua de Reales, Joaquim Elcacho Clemente, company de professió, ha destacat la seva dedicació i innovació: “En Lluís Reales ha estat durant molts anys un periodista i comunicador científic molt actiu i innovador. A l’ACCC vam tenir la sort de compartir els seus coneixements i empenta en molts moments.” Per la seva banda, Xavier Duran ha recordat el paper essencial que Reales va tenir en els inicis de l’associació: “Va ser un dels impulsors de l’ACCC. Va fer tantes coses que la llista seria molt llarga.” I afegeix: “Era una persona molt ben preparada, inquieta, activa, íntegra. Perdem un gran referent però, sobretot, un gran home.” Reales va aportar no només la seva experiència i visió, sinó també una profunda empenta per fer créixer l’associació i fomentar el diàleg entre ciència i societat.
Les mostres de condol de la comunitat
La tristesa per la pèrdua de Lluís Reales s’ha reflectit també entre els membres de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. A la llista de correus de l’ACCC, nombrosos associats han expressat les seves condolences, recordant-lo com un col·lega generós, sempre disposat a compartir el seu coneixement i a col·laborar per promoure la divulgació científica.
El periodista Michele Catanzaro ha destacat la seva generositat i profunditat, afirmant: “Li dec moltíssim. Era un periodista amb una visió profunda, sensible i intel·ligent i una persona generosa. Quina pèrdua i quina pena. Ara no tinc més paraules.”
Cristina Ribas ha reflexionat sobre la connexió professional i personal que va mantenir amb ell al llarg dels anys: “El vaig conèixer fa molts anys i sempre hem tingut vides professionals paral·leles. Sento una pèrdua molt gran ara mateix. Aquesta comunitat era i seguirà sent el nostre principal vincle.”
També des de Facebook, Mercè Piqueras ha expressat el seu condol, afegint-se a la nombrosa comunitat de professionals que senten la pèrdua d’un referent i amic.
Els missatges dels seus companys destaquen el seu llegat com a periodista compromès i com a persona excepcional, que va inspirar i va deixar una profunda empremta en tots aquells que van tenir la sort de treballar amb ell o aprendre del seu mestratge.
Des de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, expressem el nostre profund condol a la seva família, amics i companys. Lluís Reales serà sempre un referent per a tots aquells que creiem en el poder transformador de la ciència i el periodisme. Que la seva obra i llegat continuïn inspirant-nos.