El nostre soci número 1, en Xavier Duran, aquest any 2023 s’ha jubilat de TV3, tal i com ens va anunciar a la llista de correus de l’ACCC el 10 de febrer “Ha arribat el moment. Aquesta setmana ha estat l’última a TV3. Ja estic jubilat. Han estat vora 31 anys d’aprenentatge continu. He intentat que es parlés més de ciència a la televisió i amb el màxim rigor. Voldria haver assolit molt més, però he fet el que he pogut o he sabut”. Tot i així, estem segurs que no se jubilarà de l’activitat relacionada amb la ciència i el periodisme, tal i com hem pogut anar veient aquests últims mesos.
Xavier Duran és periodista científic, químic de formació i escriptor de llibres de divulgació científica, majoritàriament. Va acabar Química el 1982 i va obtenir el doctorat en Ciències de la Comunicació el 1997. Després de la carrera, va ser mestre en una escola, però ja des del 1989 es va dedicar exclusivament al periodisme científic, primer en col·laboracions en diversos mitjans escrits, fins que va començar a col·laborar a TV3 als anys 90 i del 1999 al 2014 va dirigir el programa El Medi Ambient.
Al ser present a l’ACCC des de la seva formació, va ser un dels entrevistats pel treball final de màster del nostre estudiant en pràctiques Diego de la Vega sobre la història de l’ACCC.
Així doncs, per conèixer una mica més la història de l’ACCC i en honor seu, publiquem ara l’entrevista, on en Xavier hi explica moltes curiositats de l’inici de l’associació, de l’inici d’internet, i dels seus inicis en el món del periodisme científic.
Esperem que us agradi!
I us posem aquí algunes frases destacades de l’entrevista com a aperitiu:
“Vam pensar en crear una associació a imatge d’altres que ja existien a l’estranger”
“Pensàvem que als mitjans no es prestava tanta atenció als temes científics com en altres temes. Hi havia molts temes que es podien tractar amb una mirada científica, però molts mitjans no hi apostaven”
“Com, al principi, la ràdio va ser un diari parlat, i la televisió va ser la ràdio amb imatges, internet havia d’agafar el seu propi estil”
“Era necessari no només informar, sinó formar perquè la gent pogués intervenir en els debats d’actualitat científica”
“Penso, vist en perspectiva ara que m’he jubilat, i fins i tot continuo escrivint coses, que ha estat una sort poder dedicar-me i haver estat una mica més de 30 anys fent el que m’agrada”.
