El passat 21 de març, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), en el marc del projecte europeu ENJOI, va co-organitzar juntament amb el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental, de la UPF-Barcelona School of Management, la taula rodona “Comunicando ciencia desde ambos lados del Atlántico: ¿Qué prácticas de excelencia podemos adoptar en Europa y Latinoamérica?”
Per què és important la comunicació científica d’excel·lència?
Raül Toran, gestor de projectes de l’ACCC, responsable de divulgació científica d’ISGlobal i moderador de la sessió, va donar la benvinguda als ponents que van formar part de la taula rodona i va llançar la primera pregunta: Per què és important desenvolupar una comunicació científica d’excel·lència? Quins exemples de comunicació d’excel·lència destacaries al teu país?
Gemma Revuelta, directora del CCS-UPF i del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-BSM), ens explica que per a ella l’excel·lència es basa en l’ètica professional, sense la qual és impossible avançar. “El contingut científic potser massa difícil d’explicar per ell mateix, per tant és crucial que la seva comunicació sigui d’excel·lència” apunta.
Michele Catanzaro, doctor en física i periodista autònom per a mitjans com “El Periódico” o Nature, va exposar que amb la situació actual de la crisi climàtica o la pandèmia de la COVID-19 és important que la societat tingui al seu abast una comunicació científica d’excel·lència: “Necessitem un ecosistema mediàtic ric, especialitzat, i regional. Ara mateix està en perill”.
Eduardo Quintana, periodista científic, escriptor, Premio Periodista de l’Any pel Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Paraguay, president de l’empresa CdS EAS i director executiu de “Ciencia del Sur”, creu que és valuós oferir un periodisme d’excel·lència, ja que pretén explicar continguts complicats, especialitzats i tècnics, sobretot actualment quan les fake-news tenen tanta rellevància. També va destacar l’important paper del periodisme independent.
Vera Novais, periodista científica portuguesa que treballa per al diari digital “Observadors” i col·laboradora freelance ocasional per mitjans internacional, ens comunicà en portuguès que concorda amb els seus companys: “L’excel·lència no és igual a professionalitat, l’excel·lència és necessària per arribar al públic, això forçarà a crear millors periodistes científics”.
Fabiola Czubaj, periodista del diari “la Nación” Argentina, explicà que com a periodista se suma a buscar la transparència i independència entre tanta confusió i que és molt difícil que la informació arribi a tots els racons del país. Agregà que no hi ha finançament suficient per a la ciència degut a la crisi econòmica i la gestió de les polítiques científiques. “És important veure què passa a la societat i què li interessa. La gent necessita estar informada, necessita informació completa i contrastada”, afirmà.
Carmina de la Luz, biòloga, periodista, nominada l’any 2020 al Fetisov Journalism Award for Best Investigative Reporting, fact-checker a Pictoline i guionista del programa de TV Reporte Climático, va posar l’enfocament en els successos de Mèxic i explicà que és necessari emplenar els forats educatius que s’han deixat en la societat i otorgar valor a l’audiència, que és la que necessita informació, i escoltar-la per saber què vol saber. “Els periodistes tendim a “saber” què vol l’audiència, però no els escoltem suficient. Existeix una escletxa entre qui comunica la ciència i qui la investiga, per això és important crear vies de diàleg”, afirmà de la Luz.
SPIs i el repte de complir-los
A continuació, Toran va llençar la següent pregunta als ponents: Quins SPIs considereu més importants? Quins creieu que no es compleixen?
Novais, exposà que és una pregunta difícil de resoldre i explica que la investigació és essencial per veure els indicadors d’excel·lència que funcionen. S’hauria de donar més importància a crear un intercanvi de coneixement per creuar informació entre Llatinoamèrica i Europa: “Un periodista produeix sense estar a l’altra banda activament i, de vegades, és complicat que aquesta comunicació sigui d’excel·lència. Per això, és un punt rellevant a millorar en un futur”.
Quintana apunta que necessitem tenir una comunicació bidireccional amb el públic i crear comunitat: “Ha de ser una relació equilibrada i bidireccional”. Incideix que aquest és un dels principals desafiaments i opina sobre com fer-ho en un moment en el que tothom parla sobre ciència. “Com a periodistes, hem d’aportar rigorositat i la visió periodística, per fer que la comunicació sigui bidireccional”, ens explicà. Com a cas pràctic va exposar el seu projecte “Ciencia del Sur” per aproximar i incentivar entre la societat la ciència i el periodisme d’excel·lència.
Revuelta ho comparà amb la cuina i ens preguntà si no és millor la que té més qualitat, un procés llarg, un bon servei, un procés transparent, per tenir al final un bon producte. “De vegades, en comunicació, ens veiem obligats a treballar amb molt poc temps i recursos i la tasca es complica quan intentem buscar l’excel·lència en la seva recerca, l’anàlisi, el rigor i la transparència”. Així mateix, explicà que s’ha d’analitzar i tenir en compte la professionalitat del periodista científic per buscar la màxima excel·lència. Novais va destacar l’aproximació del coneixement científic de qualitat i la seva transferència a la comunitat perquè escoltem les seves inquietuds. D’aquesta forma podem crear una estructura constructiva a la societat.
Catanzaro, com admirador del model portuguès, ens remarcà el creixent paper del periodista i dels comunicadors a partir de la necessitat d’abordar aquestes qüestions des d’un punt de vista laboral i legal, més enllà de com a professionals, així com dur a terme accions sistèmiques contra la precarització de la professió i dels grans mitjans de comunicació que es nodreixen dels bons professionals i, per últim, reforçar les plataformes innovadores que intenten tirar endavant una comunicació científica de rigor. “Hi ha una maduració en l’especialització de la professió en les noves generacions però, d’altra banda, està subjecta a una erosió brutal de l’ecosistema de la comunicació i el primer que cau és el periodista científic”, explica Catanzaro. Per acabar, va fer una crida a buscar maneres de col·laborar amb la comunitat, com per exemple a partir de la ciència ciutadana, com a eina de diàleg amb la societat.
Finalment de la Luz, profunditzà sobre la fiabilitat de les fonts i en el repte dels periodistes científics sobre qüestionar-nos a qui li donem veu com a professionals, ja que és molt més important del que creiem.
Tots els ponents van destacar la importància dels indicadors que ha generat ENJOI per ajudar a produir una comunicació i periodisme científics d’excel·lència.
Apliquen els periodistes i comunicadors bones pràctiques de comunicació en el seu treball? Quin és el seu impediment i com ho desenvolupeu en el vostre territori?
De la Cruz va començar explicant que un dels principals impediments és la precarietat salarial en periodisme. Tanmateix, l’acció d’agremiar-se ajuda a descentralitzar i crear una comunió entre periodistes i comunicadors científics per lluitar per drets comuns i que intenten aplicar els indicadors d’excel·lència en el seu dia a dia. “Un altre impediment és el temps disponible per crear continguts rigorosos”, apunta. Quintana creu que el primer repte és buscar una sostenibilitat econòmica i altres fonts de finançament per sobreviure. Van destacar la importància de no dependre de certes subvencions per ser independents i buscar aquesta transparència en els continguts, ja que sense aquesta llibertat els periodistes no poden treballar tenint en compte els paràmetres d’excel·lència i estan sotmesos al fracàs: “És important crear en el camp de la comunicació i analitzar on s’està fallant”.
Catanzaro creu que el problema de sostenibilitat dels mitjans és que s’han corporitzat: “Els mitjans i les corporacions estan hiperfinanciats i contaminats per la política. Si en aquests espais valoressin estàndards alts, serien llocs ideals per experimentar”. Novais apunta que la situació a Portugal és molt semblant a Espanya i indica que el finançament dels mitjans afecta a la seva comunicació, sobretot en sanitat i medi ambient. Els periodistes científics a Portugal es veuen obligats a parlar de tota mena de temes, no només de ciència, per sobreviure i això causa que la seva especialització sigui més complicada.
Per últim, Revuelta, d’acord amb Novais, apunta que qualsevol periodista hauria de tenir nocions per saber d’allò que està parlant, d’aquí la importància de l’especialització periodística. Així mateix, destaca la importància de veure d’on bé el contingut de qualitat i contrastar la informació. Per acabar Czubaj, apuntà a crear aliances en la recerca d’informació entre periodistes de Llatinoamèrica i Europa i aprendre’n un dels altres. “Hi ha poques organitzacions al món que treballen en la transparència” afirmà Czubaj. Un punt a treballar és identificar les associacions que fan un bon treball per analitzar les dades i creuar-les i lluitar contra la informació esbiaixada per generar resultats de qualitat.
Què podem fer per beneficiar-nos entre nosaltres i crear reptes en comú?
Per acabar la sessió, el moderador va preguntar als ponents quins reptes comuns en periodisme científic d’excel·lència hem d’abordar en ambdues bandes de l’Atlàntic i com poden millorar la col·laboració entre Europa i Llatinoamèrica.
Catanzaro va afirmar que tenim problemes i reptes comuns: “La col·laboració transfronterera no només ha de ser un projecte de col·laboració, sinó que s’ha d’anar més enllà per trobar solucions, buscar alternatives i continuar lluitant per conduir a millors condicions laborals; i hem de posar pressió al sector públic i privat per tenir periodisme de qualitat”. També explicà que és una assignatura pendent formar i conscienciar a la ciutadania per reconstruir un hàbit de consum d’informació de qualitat. Revuelta insisteix a crear una comunicació més social i donar més eines a la societat.
Quintana va concloure que s’ha de tractar el periodisme científic amb excel·lència, a més de buscar eines per donar veu a tots els països llatinoamericans i les seves audiències. Apel·la a construir un espai segur per potenciar la comunicació a Iberoamèrica i construir llaços amb altres professionals de la comunicació científica.
Novais va estar d’acord en que una de les millors formes d’avançar en el periodisme científic és col·laborant entre professionals, al mateix temps que s’augmenta la confiança de l’audiència. Czubaj coincideix amb els seus companys per concentrar “en poques pàgines” uns principis en comú, els conceptes que tenim incorporats i originar un intercanvi de coneixements. Finalment, de la Cruz, va apuntar al fet que no podem treballar de forma aïllada, sinó que hem de treballar en comunitat, així com ser flexibles respecte a formats i plataformes. D’acord amb els seus companys, incidí en la importància d’agremiar-se per millorar la comunicació i el periodisme d’excel·lència.
Els experts van concloure que és important crear projectes i aliances per tenir com a guia uns indicadors d’excel·lència. L’objectiu de la taula rodona va ser establir un contacte i intercanvi de coneixement entre les pràctiques comunicatives d’Europa i Llatinoamèrica, per tal d’incorporar una perspectiva no eurocèntrica en la comunicació de la ciència.
Podeu veure de nou la sessió a través del canal de Youtube de ENJOI.
