Els temes protagonistes el febrer
Un dels temes del mes més comentats ha estat un comiat. Sílvia Bravo, responsable de comunicació a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICPC) emprèn una nova aventura professional i ha anunciat a la llista de correu de l’ACCC que marxa a treballar al departament d’Education and Outreach de IceCube, a la Universitat de Wisconsin-Madison. Un bon grapat de llistaires han aprofitat per desitjar-li sort. Ocuparà el seu lloc a l’ICP Pere Figuerola, notícia que també ha estat compartida a la llista de l’ACCC.
La polèmica amb les activitats pseudocientífiques ha copat bona part del protagonisme dels missatges enviats el febrer. Un curs d’astrologia al museu municipal Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries ha causat indignació entre els llistaires. «S’ha de denunciar que un acte com aquest es faci amb la cobertura d’una institució pública», va opinar un participant. Algun altre va recordar que pràcticament tots els diaris catalans més llegits tenen secció d’horòscop, excepte l’ARA.
Una altra de les polèmiques ha estat la notícia que dos professors universitaris espanyols defensen que la Terra és el centre de l’Univers (enllaç a La Vanguardia en castellà). Per a un dels membres de la llista, el matís seria saber si aquests professors apliquen les seves teories a les classes o només es tracta d’una creença.
L’enviament d’una carta signada conjuntament per l’ACCC, l’Asociación Española de Comunicación Científica (AECC) i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico (ARP‐SAPC), al defensor de lector de La Vanguardia per mostrar preocupació per la publicació d’informacions contràries al coneixement científic ha estat celebrada a la llista de correu de l’ACCC. Entre els participants, es va suggerir la idea de fer un bloc que recollís totes aquestes informacions pseudocientífiques de les quals molt sovint els membres de la llista s’estan lamentant. Hi ha qui va apuntar que aquest tipus de recull donaria per a una tesi doctoral i des de la Universitat Pompeu Fabra es va informar que un doctorand està treballant sobre la pseudociència en la seva tesi i que un altre investigador també aborda aquesta qüestió en un projecte del plan nacional finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad. Paral·lelament, un altre membre de la llista va impulsar la recollida de signatures per donar suport a la postura de les tres associacions esmentades en contra d’aquest tipus de publicacions.
El nomenament de José Luís Riechmann com a nou director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), en substitució de Pere Puigdomènech, ha estat comentat a la llista de l’ACCC. A algun participant li ha sobtat el fet que el nou director és germà de Jorge Riechmann, «sociòleg, poeta i ecologista que ha publicat obres força crítiques amb certs usos de la genètica», segons va indicar.
Un participant de la llista va preguntar si algú coneixia algun projecte d’ornitologia participativa com ara http://ebird.org/, que va posar d’exemple. El Projecte Orenetes, un recull d’activitats sobre aquesta temàtica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la llista de correu d’Auscat, van ser els suggeriments. Algú va aprofitar per comentar que li fascinaven els viatges que algunes persones apassionades per l’ornitologia fan per tal de veure algun determinat ocell.
La contra del 7 de febrer va ser també motiu de polèmica. A l’entrevista, Juan Gervás, metge, es va mostrar contrari a la medicina preventiva. «Los ricos mueren por exceso de atención médica», era la cita triada per l’entrevistador per titular el text. Algú es va indignar perquè Gervás va afirmar que «és més probable morir d’accident anant a l’hospital a fer la radioteràpia que pel tumor de pròstata». Els comentaris dels membres de la llista de correu arran d’aquesta entrevista apuntaven que «precisament, el fet que actualment molts casos de càncer es curin, és per la seva detecció precoç» i «els tumors que remeten sols són excepcionalment excepcionals. Un oncòleg em va dir que la incidència d’aquests casos era la mateixa que la de suposats miracles a Lourdes (un cas de cada 100.000, em sembla recordar)». De totes maneres, algú va aclarir que «sí que hi ha debat en l’àmbit dels programes de detecció precoç, ja que no està tan clar el seu benefici. Molts tumors que es detecten no evolucionarien mai ni posarien en risc el pacient. Com que es detecten, però, s’han de tractar, amb l’angoixa i molèsties per als pacients i la saturació dels serveis sanitaris. Un cas clar és el del càncer de pròstata. Pràcticament tots els homes n’acabaran patint si arriben a edat molt avançada, però en la immensa majoria de casos aquest tumor no afectarà la salut de l’home…». Una de les conclusions d’aquest fil de missatges per part d’un dels participants va ser que «un dels reptes és identificar marcadors que ens diguin quins tumors no evolucionaran. Com que no se sap, es tracten tots». Per alguns altres participants les opinions de Gervás no són contra el coneixement científic, com les d’altres entrevistes publicades en aquesta secció, sinó que la prevenció és un debat existent entre la comunitat mèdica. Per a uns altres, directament l’expressió que va fer servir Gervás –talibanes de la prevención- va ser molt exagerada.
La ministra alemanya d’Educació i Recerca perd el títol de doctora per plagi en la seva tesi doctoral ha estat una altra de les notícies comentades. Segons va confirmar un participant de la llista, a Alemanya el títol de doctor s’incorpora fins i tot al cognom, un cop la persona està doctorada.
Catalunya deixa de ser capdavantera en les sol·licituds de patents nacionals. Entre els llistaires es va comentar si el fet que algunes empreses canviïn el seu domicili fiscal a Madrid pot influir en les estadístiques.
El que escriba ‘habrir’ no debería graduarse. Aquesta notícia publicada a El País, tot i no ser ciència, va atreure l’atenció dels membres de la llista de correu. Algú va opinar que «quan s’avalua un treball de final de grau hi hauria d’haver un criteri de qualitat pel que no podria presentar-se un treball amb faltes d’ortografia, manca de qualitat sintàctica o presentació pobra». Un altre va apuntar que, abans, el sistema educatiu era més exigent amb aquestes qüestions. Una altra persona mirava també cap al professorat: «S’hauria de començar a valorar molts professors d’universitat que fan tres faltes cada deu mots».
Un altre tema protagonista a La contra ha estat motiu de debat a la llista. La persona obria així el fil temàtic: «Avui tracta un tema emotiu i colpidor: la dedicació d’un pare al seu fill autista. Però el pare en qüestió afirma al principi que atribueix l’autisme del seu fill a la vacuna triple vírica i que “sis mil famílies italianes” li van escriure per dir que els havia passat el mateix. Crec que la relació entre la vacuna i l’autisme ja ha estat refutada i sis mil casos em semblen molts si no hi ha causa-efecte». Algú va apuntar que fins i tot un jutge va donar la raó a una mare que va acusar la sanitat per l’autisme del fill vacunat. Un altre membre va recordar que «la vinculació entre vacuna triple-vírica i autisme va ser al centre d’un important frau científic, perpetrat per Andrew Wakefield». De totes maneres, una altra participant va indicar que «Malgrat tota l’evidència clara i sense marges de dubte que heu relatat, la Asociación para vencer el Autismo continua avui sent especialment bel·ligerant amb la vacunació i dediquen molts esforços a desprestigiar les vacunes argumentant que la prevalença de l’autisme és avui més alta que mai».
Un dels temes més comentats a finals de febrer ha estat la mort de Lluís Daufí, metge que va publicar articles sobre medicina durant algunes dècades a La Vanguardia.
A 26 de febrer es van enviar 390 correus a la llista de l’ACCC durant aquest mes.
