Per Núria Pairó, responsable de comunicació de l’ACCC, Barcelona, 17 de maig de 2017.
Quina és la situació de la ciència als diferents països europeus? Per què es va organitzar la “March for Science” i quin impacte va tenir? Com es pot apropar més la ciència a la ciutadania? Com es pot facilitar l’accés a les dades i estudis científics tothom? Aquestes preguntes van protagonitzar la segona edició de Homo Scientifus Europeaus, una trobada entre els professionals del sector per entendre la relació entre la ciència i la societat que s’ha dut a terme el passat 16 de maig a l’Ateneu Barcelonès.
La jornada es va obrir amb una taula formada per tres ponents de diferents països i moderada pel periodista científic Michele Catanzaro, els quals van proporcionar als assistents una oportunitat única per visualitzar la situació de la ciència a Europa. El ponent anglès Mike Galsworthy, de Scientists4EU, va explicar com a través de la seva organització han contribuït a millorar la percepció social de la ciència i en conseqüència han aconseguit que el govern britànic inclogués la ciència a la seva agenda política. Rosario Mauritti, d’ISCTE-IUL, va mostrar la situació de precarietat de la ciència i els científics a Portugal. La situació a França és similar, segons Patrick Lemaire de Science en Marche et Marche pour les Sciences, qui va senyalar com un dels principals problemes la manca d’educació científica de la classe política. Patrick també va explicar que “durant tres setmanes vam recórrer el país en bicicleta per conscienciar als ciutadans de la situació i el moviment va tenir bastant ressò a la premsa nacional”. Finalment, es va connectar per videoconferència amb Varvara Trachana (Thessaloniki), que va destacar el bon rendiment de les institucions gregues malgrat les dificultats del país i les retallades, i amb Francesco Silos Labini, que va explicar la situació complicada per la ciència a Itàlia.
Durant la segona sessió, els organitzadors d’algunes de les marxes per la ciència que van tenir lloc el passat 22 d’abril a Europa, van explicar els motius que els van portar a dur a terme aquesta iniciativa. Claudio Paganini, organitzador de March for Science Berlin, va destacar que “l’aparició de les pseudociències i el desacreditament científic per part de la classe política posa en perill immediat no només la credibilitat científica per part de la ciutadania, sinó també vides humanes”. Christine Heller del Riego organitzadora de March for Science Copenhagen, va fer una valoració bastant positiva de la situació de la ciència a Dinamarca però tot i això ha emfatitzat la importància de millorar-la. El responsable de March for Science Barcelona i Scientists Dating Forum, Yoran Beldengrün, va explicar l’èxit final de l’esdeveniment a Barcelona malgrat les dificultats per tirar-lo endavant degut a la manca inicial de participació. També en aquesta segona sessió hi van participar ponents per videoconferència, Robin Vigouroux (Marche pour les Sciences Paris) i Brian Cahill (MCAA and March for Science Göttingen).
El matí va acabar amb un debat entre els ponents de les dues sessions i el públic, en el qual es va comentar l’alta participació de dones en les marxes per la ciència a tot el món, el paper dels mitjans de comunicació per generar impacte, la manca coordinació entre les organitzacions europees, els objectius del moviment i la dificultat d’involucrar-hi els investigadors més sèniors.
A la tarda va tenir lloc una sessió sobre recerca responsable i innovació i ciència ciutadana —recerca duta a terme per investigadors amateurs o no professionals—. Els ponents van compartir els projectes que duen a terme per implicar els ciutadans en el món científic demostrant que amb ganes i voluntat el poder de la ciutadania es pot convertir en grans treballs de recerca. Els projectes presentats van ser “Treu la Llengua” per Toni Gabaldon del CRG, Plankton Planet per Colomban de Vargas, ICM-CSIC, CNRS UPMC & Tara Oceans, Living Lab for Health per Rosina Malagrida (IrsiCaixa), CITI-SENSE-BCN per Raül Toran (ISGlobal) i Big Van per Helena González de BigVanScience. Durant el torn de preguntes els ponents van confessar que quan duen a terme tasques de divulgació sovint es troben fora de la seva zona de confort i amb la falta de comprensió del seus companys que els fan preguntes com: «Quan sortirà l’article sobre això? Serà un Science o un Nature? No? I per què ho fas?»
El tema protagonista de la última sessió va versar sobre la ciència oberta, un moviment orientat a fer la ciència accessible i gratis per a tothom que ha anat guanyant molts adeptes en els últims anys. La taula va estar formada per Sara Ricardo (MCAA, PT & ES), Slobodan Radicev (EuroScience & OAA), Luc Van Dyck (EuroScience), Martin Andler (EuroScience), i es va connectar per videoconferència amb Emilio Muñoz (CIEMAT), Pandelis Perakakis (OS, GR &ES), Erik Schultes (FAIR DATA & DTL), Amaya Moro-Martin (STScl) i Gary Mc Dowell (FoR,US). Hi va haver consens entre els ponents sobre la necessitat d’obrir la ciència i els resultats científics per canviar la visió de la ciència a la societat i, conseqüentment, augmentar la inversió en ciència i les polítiques científiques. Barend Mons (HLEG EOSC, NL), qui es va afegir a la taula als últims minuts va assegurar que “per començar a encarar aquest problema és necessari canviar el sistema d’avaluació sobre el que és bona ciència, com per exemple els factors d’impacte de les revistes científiques”. La jornada es va tancar amb un debat amb el públic en el qual es van valorar els perills de fer la ciència accessible sense restriccions i possibles solucions.
