Vídeo del debat: «Com entendre el que mengem: Ciència, alimentació i comunicació»
Rubén Permuy (ACCC). «Els enquestats pensen que és pitjor tornar a congelar un producte que ja estava congelat que no rentar-se les mans per menjar», va destacar Patrícia Gosálbez, de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, a partir d’un estudi publicat per la pròpia agència. Alertar sobre el perill dels tòpics erronis sobre els aliments i donar a la societat informació clara i rigorosa sobre el productes que mengen van ser dues de les reflexions que van fer els ponents del primer dels debats d’ExpAliments. L’edició de 2012 de l’anomenada festa de l’alimentació, la nutrició i els aliments ha tornat al Campus de l’Alimentació de Torribera el passat 17 de novembre amb un bon grapat d’activitats, com ara el debat moderat per Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC.
Vídeo sencer del debat (ACCC)
Sota el títol «Com entendre el que mengem: Ciència, alimentació i comunicació», ExpAliments va acollir un col·loqui que va apropar als assistents diferents punts de vista sobre la importància de comptar amb informació útil com a consumidors. Per una banda, l’administració pública es compromet a controlar que els productes i les descripcions que els acompanyen -etiquetatge, per exemple- siguin rigoroses i comprensibles per als consumidors, com va aclarir Gosálbez. A més, Estanislau Fons, de l’Associació Catalana de Ciències dels Aliments (ACCA), present a la taula, va indicar que «les regulacions administratives de la indústria alimentària les fan investigadors independents».
Rebuig de tòpics
Abel Mariné, president de l’ACCA i professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), va ressaltar la necessitat que la població no cregui en llegendes urbanes sobre els aliments, com ara «que la sacarina es de per sí dolenta». Altres dels exemples que va destacar Mariné va ser la creença que «la llet caducada es torna a vendre després d’una nova pasteurització» o fer servir la paraula «químic» associant-la a perjudicial: «Hem d’evitar conceptes erronis com que allò químic és artificial, ja que, segons aquesta idea, el còlera el podríem definir com a natural i l’aigua clorada, que ho evita, no», va reflexionar el president de l’ACCA.
Per a Estanislau Fons, l’ús erroni de conceptes científics o idees que disten de la realitat a l’alimentació i tenen a veure amb la ciència s’han de resoldre des de la pròpia ciència: «els problemes científics només es resolen amb més ciència», va incidir. Fons, qui també és professor del Departament de Tecnologia dels Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, va afegir que no hem d’oblidar que «no hem de tractar els ciutadans com si no entenguessin la ciència».
Evitar aquests tipus d’informacions, sobretot als mitjans de comunicació, són alguns dels objectius de l’informe de Seguretat Alimentària als Mitjans de Comunicació (SAM) que elabora l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) amb el suport de l’ACSA. L’informe ressalta el tractament d’informacions com ara la crisi dels cogombres espanyols a Alemanya, com va destacar Gema Revuelta, sotsdirectora de l’OCC-UPF. El SAM, que analitza anualment la cobertura que han rebut les qüestions relacionades amb la seguretat alimentària a la premsa i a la televisió catalana, serà presentat el proper 26 de novembre.
Cristina Ribas va posar en relleu la importància dels nous mitjans digitals per posar a l’abast de la societat la informació correcta sobre l’alimentació.
Va completar la taula Ignasi Arribas, del programa de TV3 «Què, qui, com», qui va destacar la importància dels mitjans de comunicació per evitar propagar idees errònies sobre l’alimentació.
