Crònica de la darrera edició de l’Esmorzar de Ciència, Dones i Ciència: On són les científiques?
Valentina Raffio, 26 de març del 2017 – El nombre de dones a la ciència és inversament proporcional respecte a la jerarquia del càrrec que ocupen. Mentre que en els laboratoris trobem una majoria de dones, a més professionalització, menys presència femenina. La pregunta, doncs, sorgeix natural: on són les científiques? Aquesta qüestió tan transcendental ha esdevingut tema de discussió entre la Dra. Maria Pau Ginebra, Catedràtica del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, i la Dra. Estrella Montolío, catedràtica del departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Universitat de Barcelona, en un debat moderat pel periodista Eduard Berraondo. Durant noranta minuts, l’Esmorzar de Ciència, organitzat pel restaurant 7Portes, The Big Van Theory i l’ACCC i que compta amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i Alumni UB, ha explorat les diferents perspectives de la qüestió en una reunió on no han quedat cadires buides.
El debat ha començat amb una aportació de l’Helena González, doctora en Genètica i membre de la companyia còmica Big Van, qui amb un toc d’humor ha plantejat les bases del debat: els privilegis que passen desapercebuts també són part del problema. Per tant, és necessari un exercici de crítica i autocrítica per enfrontar-se a una realitat on els estudis professionals s’estan segmentant en graus masculinitzats, en el cas de les carreres de caràcter més tecnològic, o feminitzats, en el cas de carreres enfocades a la salut.
L’escassa presència de dones en el món de la ciència s’ha d’analitzar des dels seus orígens: per què les nenes no opten per una carrera científica? La resposta unànime és que no ens enfrontem a un problema ni d’arrel biològica ni d’aptituds personals, sinó més aviat és una qüestió merament cultural i formativa. A partir dels 12 anys, els nens i nenes comencen a interioritzar el seu rol de gènere. En el cas de les nenes, des de molt tendra edat, se les inculca l’arquetip de dona discreta, modesta i agradable que ha de vetllar permanentment per la seva imatge. Als nens, en canvi, se’ls inculca el valor de l’ambició com a filosofia general segons la qual han d’aprendre a apuntar sempre més alt, personalment i professionalment. Aquest model, a la llarga, genera homes amb una ambició inherent al seu ésser i noies que, si s’atreveixen a aspirar més alt, fan por. Paral•lelament, cal destacar el paper dels mitjans de comunicació, que influeixen de manera decisiva perpetuant uns estereotips exclusivament masculins en el món de la ciència, cosa que allunya a les futures generacions de dones d’aquest àmbit.
Segons les ponents, la solució a aquest paradigma pervers passa per la implementació de polítiques de flexibilitat i conciliació mitjançant les quals es permeti a les dones poder continuar en la seva carrera i no haver d’escollir entre la maternitat i la ciència. Fomentant aquest model, es trencaria el sostre de vidre que impedeix (metafòricament) a les dones ascendir fins a la més alta jerarquia professional. Diversos estudis indiquen que existeix un alt percentatge de dones que llencen la tovallola quan estan en el punt àlgid de la seva carrera professional. Com a dada il·lustrativa, de 250 catedràtics de la UPC només 19 són dones. Una xifra que es reflecteix en les matriculacions de nous estudiants, dels quals només un 25% són noies.
En el torn de preguntes, diversos participants a l’esmorzar han aportat el seu granet de sorra explicant experiències personals i visions sobre els principals temes debatuts. La conclusió ha sigut clara: les dones han d’aprendre a creure en si mateixes i a no demanar perdó ni pels seus èxits ni pels seus fracassos, en una aportació que ha arrencat una ovació entre els assistents.
Dra. Maria Pau Ginebra (esquerra),
Eduard Berraondo (centre) i
Estrella Montolío (dreta) debatent sobre
dones i ciència.
