Diversos experts analitzen a l’Institut d’Estudis Catalans el futur de l’agricultura de la mà de la ciència
A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). Com afrontar els reptes que presenta el desenvolupament de l’agricultura a nivell global? Cap a on caminar per brindar aliments a un població creixent? A aquestes qüestions i moltes més van intentar aportar solucions als participants a la taula rodona El menage à trois de la biotecnologia , l’agricultura i el medi ambient. Realitat o ficció?, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Futureco Bioscience, la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Grup Casa Ametller.
Reportatge en vídeo de l’acte
Mig centenar de persones van omplir la Sala Pi i Sunyer de l’IEC per escoltar primer i interactuar després amb Carolina Fernández, directora d’R+D+I de Futureco Bioscience, Xavier Duran, director del programa de TV3 El medi ambient, Ana Caño, investigadora al Centre de Regulació Agrigenòmica (CRAG) del CSIC, Montse Martí, biòloga de l’Associació de Defensa Vegetal SELMAR, Amaya Prat, cap de certificació i sostenibilitat del Grup Casa Ametller, i Francesc Reguant, expert en economia, agricultura i medi ambient.
Com a moderadora va actuar la presidenta de l’ACCC, Cristina Ribas, qui va prendre la paraula després de la benvinguda d’Ester Torres, de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’IEC, tot destacant l’actualitat del debat i posant com a exemple l’alt nivell de participació que aquest tipus de temàtica té entre els participants de la llista de correu de l’associació.
El torn dels experts el va obrir Carolina Fernández, que gestiona el Departament d’R+D+I de Futureco Bioscience, assenyalant la necessitat de potenciar la inversió en recerca i la transferència cap a les empreses del sector. Fernández també va apuntar la necessitat d’una millor gestió dels recursos hídrics, i va destacar l’augment de l’ús de productes menys agressius amb l’entorn així com l’expansió de la biotecnologia en tots els àmbits com una de les claus del futur d’una agricultura sostenible.
El periodista científic Xavier Duran va voler contextualitzar els problemes de l’agricultura i el medi ambient a nivell global, posant la diana en la manca d’una distribució equitativa dels recursos i dels aliments. Duran va ressaltar la necessitat de buscar sistemes més eficients amb ajuda de la ciència i amb un menor impacte, advertint dels problemes derivats d’intentar lluitar contra la xacra de la fam a costa de perjudicar medi ambient.
Per la seva banda Anna Caño, investigadora genètica del CSIC, va criticar la política no favorable de la producció de transgènics de la Unió Europea, la qual va titllar de «cínica» en permetre les importacions de productes elaborats que els contenen. Caño va destacar l’ús de transgènics per al desenvolupament de productes més resistents a climes àrids, com en el cas de Senegal, o que permeten l’absorció de substàncies perjudicials per a l’ésser humà en llocs de producció agrícola, citant com a exemple del seu ús a l’Índia per reduir la concentració d’arsènic en determinats camps.
Des de l’associació SELMAR, Montse Martí va explicar el funcionament del control integrat de plagues, una metodologia que busca crear un entorn divers amb sòls rics, on es busca controlar determinades plagues amb l’ús d’insectes criats en laboratori o gràcies al foment de varietats agrícoles amb més resistència que altres a determinats paràsits.
Francesc Reguant, autor d’Entendre l’agricultura, va apuntar que només a través d’un millor ús de l’aigua i de la tecnologia es pot donar resposta al repte que suposarà alimentar una població mundial amb un alt creixement demogràfic. Reguant també va destacar la necessitat de fomentar les cadenes de distribució curtes i prioritzar el desenvolupament de cultius destinats a l’alimentació en detriment d’aquells orientats a altres usos, com la producció de bioetanol per a combustible.
Amaya Prat, de Casa Ametller, va ressaltar el valor de la sostenibilitat ambiental com a model de gestió garantint la qualitat dels aliments, buscant sistemes de regs cada vegada més eficients, recuperant les varietats locals i els ecosistemes abandonats i recordant que el treball més important que es realitza per transformar el model agrícola actual és el que es porta a terme amb els agricultors.
