El regidor de cultura de Barcelona va repassar amb l’ACCC les iniciatives relacionades amb la popularització de la ciència de l’Ajuntament
Rubén Permuy (ACCC). «La ciència està passant per dificultats com altres àmbits que depenen de l’administració pública». D’aquesta manera, Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Barcelona i regidor de Cultura, va presentar, juntament amb Inés Garriga, directora de creativitat i innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), el projecte de divulgació científica de la capital en època de crisi econòmica. L’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya el passat 13 de març, va ser presidit per Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.
D’esquerra a dreta: Inés Garriga, Jaume Ciurana i Cristina Ribas (foto: ACCC)
Ciurana va detallar com encaixa la divulgació científica en el model que l’Ajuntament vol assentar a Barcelona. Partint de celebrar el reconeixement de la ciutat com a Capital de la Innovació de la UE per part de l’administració europea, el regidor va defensar que el seu govern vol que «Barcelona sigui coneguda per moltes coses, com ara una cultura, un ric patrimoni i, per què no, un equip de futbol, però sense oblidar que es tracta d’una ciutat on es genera coneixement». El també president de l’ICUB va defensar la necessitat de consolidar un ecosistema d’innovació i recerca amb un entorn favorable perquè hi sigui possible. Ciurana va posar èmfasi en el fet que totes aquestes qüestions són rellevants perquè «els destinataris són els ciutadans». El tinent d’alcalde es va referir a una sèrie de reptes de la ciutat, com ara reforçar-se com a una smart city amb «una societat més sàvia que valori el coneixement». «Hem d’intentar posar la ciència en el rol social que es mereix», va concloure. A més del reconeixement europeu com a Capital de la Innovació, Ciurana va voler destacar altres passes per aconseguir que la ciència sigui una peça central en la cultura barcelonina, com ara la participació de Lluís Torner, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), com a pregoner de les festes de la Mercè l’any passat.
El regidor va voler aclarir que a l’Ajuntament «no li correspon finançar els projectes de recerca però si la visibilitat de la ciència». Tot i així, va voler posar en relleu la Medalla d’Or al Mèrit Científic de Barcelona a Esther Koplowitz per la tasca filantròpica amb l’objectiu de fomentar les ciències, especialment en el camp de la recerca biomèdica. «Estem intentant enviar un missatge de reconeixement a totes les persones i entitats que han fet de la ciència una de les seves prioritats a Barcelona», va concloure.
Xifres sobre la taula
Per analitzar la divulgació científica, Jaume Ciurana va portar a col·lació les partides pressupostàries municipals que s’hi destinen. «Hem proposat impulsar la Festa de la Ciència apujant el seu pressupost en 100.000 euros. […] Estem organitzant un festival de cinema en torn a la ciència», va destacar. Pel que fa a les convocatòries d’ajuts públics per a la divulgació, va valorar positivament que hagin augmentat en 7.000 euros respecte a l’any passat, fins arribar als 27.000 euros. Com a novetat, va posar en relleu les subvencions per a les infraestructures TIC amb una partida de 300.000 euros, dels quals més de 62.000 són «per a projectes relacionats amb la divulgació científica». Més enllà de les xifres, Inés Garriga va convidar totes les entitats que estimin oportú a fer arribar a l’ICUB «totes les idees de projectes de divulgació científica».
«L’època en la qual l’administració ho pagava tot, si torna, trigarà a fer-ho. Cada vegada hem de procurar més que els projectes siguin viables econòmicament per sí mateixos», va indicar, reafirmant-se en la idea que molts projectes que no depenen de l’Ajuntament i que acudeixen a les convocatòries públiques haurien de cercar més fons en entitats privades. Com a mostra, va posar en relleu la col·laboració de la Fundació la Caixa per finançar la Festa de la ciència. «Hauríem de ser conscients que cal cercar formes de finançament alternatives», va insistir.
Cristina Ribas va recordar que en el cas de l’ACCC, l’associació es finança completament amb fons privats. Ribas va indicar que l’associació catalana «vol posar èmfasi que determinats recursos tenen valor per a la ciutadania». Sobre el pes de la ciència, la presidenta va opinar que «el pes dels diferents àmbits de la cultura és relatiu. Sabem que la ciència està present als informatius, però se li ha de donar més pes a les graelles per mostrar als ciutadans que és important». Pel que fa a la inversió privada en ciència, va ressaltar que «si volem que les empreses inverteixin en l’R+D, una tasca que s’ha de fer -ja que moltes no han fet els deures amb una inversió constant-, és fer-la visible». «Per fer això ens aniria molt bé que públicament, des de l’administració, la imatge de la ciència es valorés més. […] Hi falten missatges contundents», va concloure.
Més enllà de les accions pròpies de la seva àrea, Jaume Ciurana també va citar com a referències de la ciència als mitjans públics la seva presència a programes de Barcelona Televisió com ara Connexió Barcelona o els propis informatius de la cadena, així com el programa El problema de Gettier de La Xarxa, «on hi cap la ciència», va afirmar.
La Ciutadella
Arribat el torn de preguntes, va aflorar la situació dels espais científics del Parc de al Ciutadella: el Castell dels Tres Dragons, el Museu Martorell i l’Hivernacle, que no estan oberts a l’ús del públic des de fa uns anys. El regidor va confirmar que ni en la present legislatura -i probablement tampoc en la vinent- es podran rehabilitar uns edificis que necessiten una «elevada» inversió: «fan falta 1,5 milions d’euros per rehabilitar només l’Hivernacle», va exemplificar. Ciurana va considerar una errada haver «traslladat el Museu de Ciències al Parc del Fòrum». «Per vestir un sant acabes desvestint un altre», va reflexionar en relació a la situació d’aquests equipaments. «Volem un edifici de nova planta per a les 4 milions de peces emmagatzemades al Castell dels Tres Dragons i per acollir els seus laboratoris que podríem crear al Districte de Sant Martí», tot i que va precisar que no serà viable a curt termini.
Entre els assistents, també es va fer referència a l’absència d’una agenda científica completa de la multitud d’actes de divulgació que tenen lloc a Barcelona i es va suggerir la possibilitat d’apostar per un portal que aglutini la documentació generada d’aquests actes. Jaume Ciurana va confirmar que estan treballant en la creació ja de dos espais web que s’hi dedicaran, Barcelona ciència i Barcelona innovació, tot i que «el web de l’ICUB, entre altres portals dependents de l’administració, també publica informació d’aquest caire». De totes maneres, va voler deixar clar que, més enllà de treballar per la visibilitat d’actes relacionats amb la ciència, no hem d’oblidar que «a Barcelona -si comptem les sessions dels cinemes- hi ha més de 1.000 activitats culturals cada dia».
Ciurana va voler aclarir que l’Ajuntament treballa per acostar la ciència als ciutadans també d’altres maneres, com ara obrint per a visites escolars l’excavació arqueològica al carrer Sotstinent Navarro sota l’antiga muralla de Barcelona. «Hi ha tot un seguit d’accions per obrir el coneixement de Barcelona a tothom: és un esforç que no es pot valorar a curt termini», va reflexionar.
El tinent d’alcalde va concloure que «ens agradaria posar la marca Barcelona al servei de la recerca: és el model de ciutat que volem», una idea/un repte que també va tenir el suport de Cristina Ribas per part de l’ACCC: «tenim molt d’interès en el fet que aquesta ciutat aposti per la divulgació i per millorar entre tots la presència de la ciència entre la ciutadania».
