Rubén Permuy (ACCC). En quantes ocasions heu sentit el típic consell de ‘no val la pena arreglar-ho’ o aquell de ‘és més car arreglar-ho que comprar-ne un altre’? Probablement en aquests casos el conseller no ha estat sempre un dependent entusiasmat intentant encasquetar-te una de les seves suculentes ofertes. La filosofia de ‘compra-te’n un altre ja que pots’ forma part del nostre model de consum. Ja no seguim la filosofia dels nostres avis, els qui compraven molts dels productes ‘per a tota la vida’. L’esperit del consumidor de la societat actual (en la nostra part de món ric, és clar) se sustenta en el Comprar, llençar, comprar, títol del documental projectat en la passada sessió del ‘Calaix de la Ciència‘.
El passat 18 de gener, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) juntament amb l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) va obrir de nou el ‘Calaix de la Ciència’ per reflexionar sobre el model de consum de la nostra societat.Després de la projecció del documental Comprar, llençar, comprar, es va donar lloc a un debat moderat per Vladimir de Semir, director de l’OCC, i en què van participar Cosima Dannoritzer, directora del documental, Joan Úbeda, productor, Manel Palencia-Lefler , professor de la Facultat de Comunicació de la UPF i Pere Roca, exdirector de l’extint Canal Cultura de TVE. L’activitat, que es va desenvolupar a l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la UPF, va comptar amb la presència de nombrós públic que es va mostrar molt proactiu a l’hora de participar en el debat.
Pere Roca, Cosima Dannoritzer, Joan Úbeda, Manel Palencia-Lefler i Vladimir de Semir
Comprar, llençar, comprar ens obre els ulls davant de l’agressiu model de consum que ens ha imposat la societat. El món gira des de fa dècades al voltant de la idea que consum compulsiu implica desenvolupament. Així, el documental treu a la llum com grans multinacionals responsables de molts dels productes de consum que comprem, els han dissenyat perquè caduquin arribat un punt, com si de fruites i verdures es tractés. Des de les bombetes, passant per la nostra impressora, el reproductor de música o unes senzilles mitges. Tot ha estat dissenyat seguint la filosofia anomenada obsolescència programada, és a dir, han estat programats per a deixar de funcionar tot i poder seguir fent-ho. El model de Comprar, llençar, comprar recolza, segons els experts, la idea de créixer per créixer, sense tenir en compte les nostres necessitats de consum.
La voràgine del consumisme planteja moltes qüestions. És ètic que es dissenyin i fabriquin productes per fallar? Els crítics ho tenen clar: aquest model de consum no és sostenible a llarg termini.
La veritat és que, tot i que actualment comptem amb organitzacions de consumidors que vetllen pels nostres drets, ara no ens queda dubte que les nostres mares i àvies tenien molta raó quan afirmen que “les coses d’abans duraven més ‘.
