Sembla indiscutible que la investigació científica ha d’anar de la mà de la difusió d’aquests coneixements. La societat té dret a conèixer quins són els avenços científics que estan desenvolupant els investigadors. Amb aquesta finalitat va néixer, fa tres anys, la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica (UCC+i), dependent de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l’actual Ministeri de Ciència en Innovació (MICINN).
Durant els dies 25 i 26 de novembre, València ha acollit el Congrés ComCiRed 2010 (Comunicar Ciencia en Red), la segona trobada on s’han reunit totes les UCC+i d’Espanya. L’ACCC té una d’aquestes unitats i ha estat allà per explicar-vos-ho.
Gemma Revuelta i Gonzalo Remiro. Foto: Laura Chaparro.
“A Internet, tothom pot ser font informativa”
Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Universidad Carlos III de Madrid, va ser el primer dels ponents. La seva intervenció es va centrar en els reptes de la difusió de la ciència i de la tecnologia en la societat actual. “El problema d’Internet és que tot el món pot ser font informativa”, ha explicat i, per tant, el deure dels periodistes és contrarestar les fonts poc fiables amb informació veraç, que provingui dels científics. El catedràtic també es va lamentar que les revistes més prestigioses actuïn per l’impacte mediàtic i va alertar de les escasses sortides professionals que troben avui els universitaris que acaben la carrera de Periodisme.
Després de la seva intervenció, César López, responsable de la Unitat de Foment de la Cultura Científica i de la Innovació de la FECYT, va presentar els resultats de l’Estudi de Percepció Social de la Ciència 2010. “L’interès de la societat espanyola per la ciència ha crescut un 36% des de 2008”, va explicar. A més, aquest estudi revela que sis de cada deu persones creuen que la ciència té més beneficis que perjudicis. “Hem de prestar atenció a aquestes quatre persones de cada deu que opinen el contrari”, va advertir. Pel que fa a mitjans preferits per l’audiència per informar-se, la televisió segueix ocupant el primer lloc, encara que Internet experimenta el major creixement ja que, en quatre anys, “ha duplicat la seva penetració com a canal d’informació de ciència i tecnologia”, va afegir López.
Membres de UCC+i. Foto: Laura Chaparro.
Winds of change, títol del proper eurobaròmetre de ciència i tecnologia
Gonzalo Remiro, del Departament de Cultura Científica i Innovació de la FECYT, i Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF), van ser els encarregats d’explicar els secrets del Setè Programa Marc de la Unió Europea, que agrupa totes les iniciatives comunitàries relatives a la investigació. “És fonamental conèixer quins projectes ha publicat la Comissió Europea i dimensionar bé els pressupostos i objectius”, va recalcar Remiro.
Gemma Revuelta va aportar la seva experiència com avaluadora dels projectes de Ciència en Societat (Science in Society). Va avançar que Winds of change serà el títol del proper eurobaròmetre de ciència i tecnologia i va explicar amb detall dos dels projectes en què es troba immers el OCC-UPF: Places i Masis.
SINC i la seva xarxa de corresponsalies
La següent ponent va ser Laura Corcuera, coordinadora i redactora en cap de la plataforma SINC, Servei d’Informació i Notícies Científiques, que va néixer fa tres anys i rep més de 500.000 visites al mes. “Per a SINC les UCC+i han estat corresponsalies, nodes d’informació repartits per tot l’Estat”, va explicar la coordinadora. En aquest sentit, el que prima és que “s’ha de compartir, no competir”. Corcuera va posar en dubte que Internet fos una font poc fiable ja que, des del seu punt vista, “a Internet podem trobar informació molt rigorosa i veraç”. La redactora en cap de la Plataforma va mostrar un rànquing dels periodistes que més reportatges han publicat a SINC i l’ACCC, a través de Laura Chaparro, figurava en el desè lloc.
El volcà 2.0
La jornada del divendres va arrencar amb la intervenció de Marc Cortes, soci de RocaSalvatella, encarregat d’explicar el paper de l’univers 2.0 en el foment de la cultura científica i la innovació. “El 2.0 és com la gran explosió d’un volcà: tothom ho veu però ningú sap molt bé en què consisteix”, va explicar. “Sembla que Facebook, Twitter i Linkedin són els llocs on s’està solidificant aquest magma”, va afegir. En aquest panorama, la identitat canvia i es transforma en la identitat digital, “on diu més el que altres diuen de tu”. Per això, “cal ser autèntic perquè Internet és més transparent del que la gent creu”, va afegir.
Al mig, Raül Torán, secretari general de l’ACCC. Foto: Laura Chaparro.
Compromisos per al 2011
Com a tancament del Congrés, els diferents grups de treball en els quals s’havien dividit les UCC+i presentar les seves propostes, que es basaven en aquests tres pilars: aconseguir una major unió de la xarxa, assolir el compromís ferm dels investigadors a l’hora de difondre els resultats dels seus projectes i reforçar la cooperació entre totes les unitats.
Amb aquestes conclusions sobre de la taula Rosa Capeáns, cap del Departament de Cultura Científica i de la Innovacció de la FECYT, va anunciar diversos compromisos. En primer lloc, la posada en marxa d’un “Escaparate de la Divulgación” (Aparador de la Divulgació). “Ja està llest. Sortirà endavant a partir de gener de 2011 “, va assegurar. En segon lloc, Capeáns va anunciar que es crearà una web “on es podran recollir les dades de totes les UCC+i”. La pàgina ja ha estat aprovada per la FECYT i es posarà en marxa el 2011, segons les seves pròpies paraules. Finalment, Capeáns es va mostrar esperançada que el proper any es celebri la tercera edició d’aquest congrés i va animar a les diferents unitats a organitzar-lo. Tres compromisos ferms que suposaran un gran impuls per al foment de la cultura científica, objectiu primordial de l’ACCC.
