Quins biaixos de gènere observem en la ciència? Com afecta la manca de diversitat de gènere a la recerca i als resultats científics? Com influeixen les dinàmiques de gènere en el reconeixement i la promoció de les científiques? Quines polítiques poden fomentar una ciència més inclusiva i equitativa?
Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar en el programa especial dedicat al Dia de la Dona i la Ciència de “Diga-li Ciència” de Ràdio 4 (RTVE), conduït per la sòcia de l’ACCC Núria Coll i Pere Buhigas. L’espai va comptar amb la participació d’Ariadna Ferrer, comunicadora i divulgadora científica, membre del Grup de Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’ACCC, i Serena Brigidi, doctora en antropologia mèdica i professora de la URV.
El paper del grup de perspectiva de gènere de l’ACCC
En la seva primera intervenció, Ferrer va exposar els principals objectius del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC, centrats en la promoció d’una ciència més equitativa i inclusiva. A més, va destacar la importància de posar en valor el paper de la dona en la ciència a través de projectes com l’exposició “Científiques Catalanes 2.0”, que ja compta amb cinc anys de trajectòria i ha estat present en més de 30 localitzacions, i “CientífiqArt: Murals de Científiques Catalanes”. “Amb aquests projectes volem donar visibilitat a les dones que han estat ocultades al llarg de la història de la ciència i fomentar el seu paper en el sector científic”, va explicar Ferrer.
La invisibilització de les dones en la història de la ciència
Per la seva banda, Brigidi va abordar la històrica invisibilització de les dones en la ciència: “Els rols de gènere tradicionals han impedit durant segles que les dones poguessin accedir a l’educació, alhora que les estructures familiars i de poder han consolidat aquesta desigualtat”. Aquest fet ha derivat en la manca de reconeixement de moltes figures femenines fonamentals per al desenvolupament científic.
També es va posar de manifest com la manca de diversitat de gènere condiciona la recerca i els seus resultats. Segons Brigidi, els biaixos de gènere poden influir en la selecció de temes de recerca, en la interpretació dels resultats i fins i tot en la metodologia emprada en els estudis. Per exemple, la medicina ha tingut durant molt de temps un enfocament basat en el cos masculí com a model universal, la qual cosa ha generat deficiències en el diagnòstic i tractament de malalties que afecten de manera diferent a les dones. “La medicina diferencial busca trencar amb la visió androcèntrica dins del sistema sanitari”, va assenyalar Brigidi.
Les barreres en la carrera científica de les dones
El programa també va abordar la bretxa salarial i l’efecte tisora en la recerca científica, així com la dificultat que tenen les dones per accedir a posicions de lideratge en institucions científiques. Ferrer ens explica: “Tot i els avenços en matèria d’igualtat, encara hi ha una infrarepresentació femenina en els llocs de decisió, fet que limita la seva influència en el desenvolupament de la recerca i les polítiques científiques”.
Brigidi va destacar que aquesta desigualtat s’accentua a mesura que avancen les etapes professionals i coincideix amb etapes vitals com la maternitat. Moltes dones han de fer sacrificis personals per arribar a posicions destacades en la recerca. “Aquest fet demostra com està construïda la nostra societat i la necessitat de canvis estructurals perquè les dones puguin desenvolupar la seva carrera sense limitacions”, va apuntar.
Des de la infància, les nenes reben missatges que condicionen les seves aspiracions professionals. A partir dels sis anys, moltes nenes ja comencen a percebre’s com menys intel·ligents o capaces, fet que influeix en la seva tria d’estudis. Les dades ho corroboren: en carreres com Infermeria, els homes representen entre el 10 i el 15% de l’alumnat, mentre que en Enginyeria Informàtica el percentatge de dones no supera l’11%.
Què podem fer per incentivar la continuïtat en carreres científiques?
Ferrer va subratllar la importància de l’educació i els referents per fomentar vocacions científiques entre les nenes. “La presència de models femenins en la ciència és essencial per trencar estereotips de gènere i animar les noves generacions a endinsar-se en carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques)”, va assenyalar. Així mateix, les famílies i l’entorn social juguen un paper fonamental a l’hora d’orientar els infants cap a disciplines científiques sense condicionaments de gènere.
Brigidi va apuntar que “subratllar i visibilitzar la realitat de moltes dones, així com oferir facilitats per a la conciliació familiar en la carrera científica, afavoriria la continuïtat de les dones en la recerca”. Les famílies tenen un paper clau en la transmissió de valors i en la provisió de referents que motivin les nenes a seguir carreres científiques sense barreres.
Un estudi de la Science Magazine marca l’edat en els 6 anys com l’edat en la qual les noies comencen a sentir-se menys intel·ligents o capaces. Per aquesta raó és important el procés de socialització, també dintre de les famílies. Les noies necessiten referents positius que les motiven per desenvolupar les seves carreres professionals, així com, tenir en compte el context socioeconòmic de la família.
A més, cal incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en l’educació científica per evitar que les desigualtats es perpetuïn en la societat. “L’educació científica és un dels pilars principals per trencar amb els biaixos de gènere en les carreres científiques i tecnològiques”, va concloure Ferrer. La perspectiva de gènere en l’educació científica s’ha d’introduir de forma transversal en els entorns escolars, per evitar un posterior rebuig en la societat.
Iniciatives com el #11F o #100tífiques, contribueixen a donar visibilitat i fomentar referents reals entre les i els joves perquè es vegin representats en la diversitat de perfils científics.
Cap a una ciència més inclusiva
En definitiva, la intervenció de Ferrer i Brigidi ha posat en evidència que encara hi ha molts reptes per assolir la plena igualtat de gènere en la ciència. No obstant això, iniciatives com les del grup de perspectiva de gènere de l’ACCC i la commemoració de l’11 F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, són passos fonamentals per continuar treballant per una ciència més justa i equitativa.
Amb més referents, més oportunitats i una educació basada en la igualtat, es pot transformar el panorama actual i garantir que la ciència sigui un espai on homes i dones puguin desenvolupar-se en igualtat de condicions.