Com comunicar la incertesa? Quin paper hi tenen la ciència, l’art i la societat en aquesta missió? Quins són els límits que podem o no traspassar per comunicar-la? Quins són els límits que separen la ciència d’altres disciplines… o que conformen el punt on s’uneixen, com l’horitzó on el cel i la Terra es toquen?
Els passats 22 i 23 de novembre, l’Espai d’Innovació Etopia, Centro de Innovación, Emprendimiento y Tecnología de Saragossa, va acollir les Jornades D+i 2024.
Organitzades per l’Ajuntament de Saragossa i l’empresa Certest Biotech, aquestes jornades van oferir un fòrum professional per a reflexionar sobre els camins més innovadors i els enfocaments més efectius per comunicar la ciència amb els conceptes d’incertesa, límit i interrelació com a fils conductors. A més, els assistents van poder gaudir de tallers i activitats de divulgació científica en directe, amb la participació activa del públic.
Sobreviure a l’empreniment
A la primera taula rodona, es van reunir experts de diferents àmbits per compartir les seves experiències i reptes.
Oihan Iturbide va parlar sobre els principals reptes, èxits i fracassos del seu empreniment a través de la seva editorial Next Door Publisher.
Miriam Rivera, secretària tècnica de l’ACCC i emprenedora amb el seu projecte de còmics científics, Biomiics, va compartir el seu enfocament per aconseguir clients com a comunicadora. Rivera va parlar de les seves estratègies de màrqueting digital, com és el seu butlletí, i va oferir consells sobre com captar clients a través de plataformes com LinkedIn.
Jerusalén Jaime, cofundadora de Esciencia, va relatar la seva trajectòria de més de 20 anys organitzant esdeveniments científics per a la promoció del coneixement científic, tot aportant la seva visió sobre la importància de la divulgació científica a gran escala.
Les implicacions ètiques de les IA
La segona sessió va ser a càrrec de Tania Duarte, experta en gestió empresarial i màrqueting de start-ups tecnològiques i fundadora de We and AI, una organització sense ànim de lucre dedicada a millorar l’alfabetització en intel·ligència artificial per promoure la inclusió social.
La IA és motiu de FOMO (fear of missing out o por a no perdre’s alguna cosa) i al mateix temps de por per no saber com pot impactar el seu ús en àmbits com l’educació, la salut o la política; o en representar una barrera en l’adquisició d’habilitats per gestionar-la.
Duarte ens va fer reflexionar sobre com representem la IA, sempre com si fos un robot quan en realitat es tracta d’un conjunt d’eines, i la comparem amb la intel·ligència humana quan no sabem realment com funciona. Sempre de color blau, en ambients masculinitzats i empresarials.
Durant la sessió, es va realitzar una dinàmica de cocreació en equips per millorar la representació de les IA en diferents contextos socials.
Experiència interactiva amb Espacio 3
Per finalitzar la primera jornada, els participants van viure l’experiència Límites de Espacio 3, coordinat per Sara Cazzoli del Instituto de Astrofísica de Andalucía-CSIC. Aquesta proposta teatral va combinar el microteatre, la divulgació científica i la improvisació, explorant el concepte del “límit” a través de l’art.
“Mira quién divulga… y cómo”
La sessió matinal del dissabte va començar amb les microxerrades paral·leles “Mira quién divulga… y cómo”, on es van presentar diversos projectes innovadors de divulgació científica. Ariadna Ferrer, membre del grup de perspectiva en ciència i tècnica de comunicació de l’ACCC, va presentar la seva ponència “Hitos y aprendizajes de los 5 años del Grupo de Perspectiva de Género en la Ciencia de la ACCC”, on va fer un repàs dels principals reptes i aprenentatges obtinguts a través dels projectes realitzats durant aquest temps tot destacant les barreres encara presents en la divulgació científica.
De la diabetis al pòdcast d’èxit
Després de la pausa de cafè, Maricarmen Climént, comunicadora científica centrada en els riscos dins de l’atenció mèdica i els Mitjans, va sorprendre al públic amb la seva història de superació. Climént va presentar el seu pòdcast “Pan Pa’l Susto”, del qual n’és coautora. El seu projecte té com a objectiu relatar les històries de salut més potents i humanes en el seu context científic i social. Tant el seu pòdcast com la seva ponència ja havien estat reconegudes durant la Jornada PerCientEx 2024 com un exemple de periodisme científic d’excel·lència.
Un viatge peripatètic a través de la incertesa
David Galadí, astrònom de la Universidad de Córdoba, i Lorena Sánchez, periodista de The Conversation, van presentar “Conversaciones para cambiar el mundo, con un paseo peripatético”, una experiència interactiva per aprendre com comunicar la incertesa en la ciència a través de grans preguntes i reflexions, com: “la Terra és rodona?” o “És segur que el Sol s’empassarà la Terra?”.
Art, ciència, tecnologia i innovació
Pablo Camacho de la FECYT i Fran Iglesias de la Fundación Épica de la Fura dels Baus van presentar el “Libro Blanco de la interrelación entre Arte, Ciencia, Tecnología y Sociedad”, en van analitzar els canvis que es preveuen en el futur de la comunicació científica i les relacions entre art, ciència i tecnologia, aspectes fonamentals per entendre el futur. Tal com apuntava Fran Iglesias, “La ciència, tot i que incerta, és un 99,9% certera, mentre que altres disciplines ho són només en un 5%, per dir-ho d’alguna manera. Aquesta diferència és el que hem de transmetre. I no podem permetre que l’art, que sempre ha intentat anticipar el futur representant-lo a través de la mirada de la cultura, es quedi en un segon pla”.
Conjunts no tan disjunts
A la primera taula rodona de la tarda, anomenada “Intersección de conjuntos no tan disjuntos”, Sara Cazzoli va explicar la seva experiència creant Espai 3, un laboratori de creació interdisciplinària que combina ciència, divulgació i arts escèniques per fer desaparèixer la distància, aquest límit, entre l’art i la ciència.
Pampa García va presentar el projecte Science Media Center España, un mitjà de referència en periodisme científic que acompanya científics i periodistes per parlar de ciència amb rigor tot oferint-los un servei de consulta i comunicació ràpid i fiable sobre les darreres notícies científiques més rellevants. El Science Media Center España, el 8è del mòn, permet, doncs, posicionar també als nostres investigadors en el panorama internacional com a fonts reconegudes.
Eduardo Oliver, de Ciencia en el Parlamento, va explicar com va ser l’experiència de vincular polítics amb científics a través del programa Science Meets Regions 2023, amb l’objectiu d’apropar la ciència a la política de manera més transparent. O, dit d’una altra manera, de fer del límit entre ciència i política una punt de trobada que els uneixi.
Infiltrats: de les falles a un festival o la barra d’un bar
A l’última taula rodona, es van presentar projectes que han trencat els límits entre els instituts de recerca i la societat.
Ana Fernández de la Universidad de Murcia va parlar de Fauna Futura, un projecte que utilitza art i ciència per sensibilitzar sobre problemàtiques ambientals al voltant del Mar Menor, portant la divulgació científica a un festival de música urbana.
Elena Lázaro, de la UCC+i de la Universidad de Córdoba (UCO), va presentar el seu projecte per combatre la desinformació portant la ciència als bars de la ciutat de Córdoba tot trencant els límits, en la nostra opinió, els límits de la innovació: La UCO incorpora infografies sobre diferents temes relacionats amb l’excreció a la porta dels lavabos dels bars, on les respostes amb boli no tenen res a envejar a les que ens trobaríem a qualsevol metro o institut.
Per acabar, Luis Zurano va parlar del projecte “La ciència a les falles”, que promou el coneixement científic a través de la tradició valenciana de les falles, on es posa en relleu la necessitat de conèixer els codis de les diferents tradicions o àmbits on es vol introduir la divulgació per assegurar-ne’n l’èxit.
On són els límits del que la IA pot fer per nosaltres?
Per acomiadar les jornades, la companyia de teatre amateur Cosmos Teatro Musical va presentar LaIA, un petit musical del futur on la intel·ligència artificial ha transformat radicalment la nostra forma de vida en desenvolupar consciència pròpia i pensament crític. Seríem més feliços si la IA decidís per nosaltres, s’encarregués de totes les nostres tasques o fins i tot si substituís les nostres relacions personals?
Les Jornades D+i, un espai d’interrelació
Les Jornades D+i 2024 són un espai excepcional per reflexionar sobre els reptes, innovacions i noves estratègies en la comunicació de la ciència. A través de ponències, taules rodones i experiències interactives, s’ha subratllat la importància de trencar les barreres o els límits entre la ciència, l’art, la política i la societat. A més, es va posar de manifest que, per aconseguir una comunicació efectiva, cal un enfocament interdisciplinari i inclusiu que involucri i interrelacioni tots els sectors. L’ús de l’art, la tecnologia i la col·laboració interinstitucional es presenta com una eina fonamental per fer la ciència més pròxima, accessible i rellevant per a la societat.
