- El jurat ha atorgat tres premis de 1.000 euros i quatre esments especials, que se sumen a la menció del públic
- 40 treballs han estat seleccionats per a formar part d’una mostra accessible a persones amb dèficit visual que s’estrenarà el 9 de juliol en el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
- El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) són els organitzadors del certamen
El dibuix d’un ‘bosc’ de neurones, una infografia sobre l’alimentació del flamenc comú i una il·lustració de la colobra camusa del desert, endèmica del desert chihuahuense, són les obres premiades en l’onzena edició del certamen internacional ‘Illustraciencia’, convocada pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).
Entre les prop de 500 propostes presentades, el jurat ha concedit un premi de 1.000 euros per cada categoria del concurs, Il·lustració Científica, Il·lustració Naturalista i Any Cajal, així com quatre mencions especials. A més, el públic ha concedit una menció especial mitjançant votació popular i 40 obres han estat seleccionades per a formar part d’una exposició itinerant que iniciarà el seu recorregut el pròxim 9 de juliol. La seu per a la seva estrena serà el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), que representa al CSIC en l’organització de Illustraciencia conjuntament amb la Vicepresidencia Adjunta de Cultura Científica y Ciencia Ciudadana del organismo (VACC-CSIC).
Els instruments musicals amb formes humanes i animals creats per un poble extint de l’actual Colòmbia, les variacions en la tonalitat del xili d’arbre a mesura que madura, una macroalga de més de 36 metres amb aspecte mitològic, les acolorides flors de dues plantes paràsites i el guacamai barbablava, endèmic de Bolívia, són uns altres dels fenòmens retratats en aquesta edició de Illustraciencia. El jurat, que ha lamentat haver de deixar fora de la selecció treballs de gran vàlua, ha tingut en compte el rigor científic, la innovació i la capacitat divulgativa de les obres presentades.
La gran novetat d’aquesta edició de Illustraciencia és que l’exposició inclourà elements perquè les persones amb discapacitat visual puguin gaudir-la. Entre altres adaptacions, les tres obres premiades s’imprimiran en relleu alt i totes les imatges comptaran amb un QR imprès en relleu que remetrà a una descripció que les persones amb discapacitat visual podran escoltar amb els seus dispositius mòbils. La inauguració de la mostra serà el 9 de juliol a les 13.00 hores i inclourà el lliurament de premis.
Molt més que un certamen: altres activitats per a 2024
‘Illustraciencia’ va néixer en 2009 amb l’objectiu de divulgar i premiar la il·lustració científica, mostrar el treball de les persones que es dediquen a aquesta labor i acostar la ciència a la societat. A més del concurs internacional, la iniciativa organitza cada any nombroses activitats.
Així, els pròxims 17, 18 i 19 de juny ha programat un congrés internacional en línia d’il·lustració científica en el qual encara es pot reservar plaça de manera gratuïta. A més, a l’octubre posarà en marxa ‘Illustraciencia Satèl·lits’, un conjunt de xerrades i activitats dirigides fonamentalment a estudiants de Secundària i Batxillerat i que es proposen transmetre la importància de la il·lustració com a mitjà de divulgació i comunicació de la ciència. El seu objectiu és que l’alumnat descobreixi les possibilitats que ofereix la interacció entre ciències i art, dues activitats aparentment distanciades, però íntimament lligades des dels orígens de la ciència, en un moment en el qual ha de triar el següent pas en els seus estudis.
L’adaptació de l’exposició de Illustraciencia 11 és possible gràcies al projecte ‘Cultura científica accessible per a persones amb discapacitat en el CSIC’ que compta amb finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), adscrita al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Per a més informació: www.illustraciencia.info.
Obres premiades i reconegudes pel jurat
Premi Any Cajal
Título: Bosc neuronal
Autoria: Blanca Gimeno Capmany (Espanya)
El cervell és un gegantesc i complex bosc neuronal. En un mil·límetre cúbic, la grandària del cap d’una agulla, hi ha 27.000 neurones i mil milions de connexions sinàptiques: un intricat sistema on múltiples xarxes neuronals treballen en conjunt per a resoldre problemes complexos, manejar grans conjunts de dades i adaptar-se a noves situacions. Aquesta il·lustració digital representa aquest frondós entramat cel·lular.
Premi Il·lustració Científica
Títol: Alimentació per filtració del flamenc comú
Autoria: Ana Fernández Però (Espanya)
Els flamencs comuns (Phoenicopterus roseus) filtren l’aigua per a obtenir les algues, el plàncton i els mol·luscos dels quals s’alimenten. Quan volen menjar, submergeixen el seu cap i es desplacen o la mouen d’un costat a un altre (f). L’aigua llavors travessa el seu robust i corbat pic, que posseeix una sèrie de laminilles filtradores i, a continuació, es troba amb una carnosa llengua proveïda de pilositats que faciliten la ingesta d’aliment (c). La infografia representa també el cap d’aquests animals (a), el crani (b) i la part superior (d) i les terminacions nervioses del seu pic (e).
Premi Il·lustració Naturalista
Títol: Colobra camusa del desert
Autoria: Alejandro González Gallina (Mèxic)
La colobra camusa del desert (Salvadora deserticola) és endèmica del desert chihuahuense, situat entre Mèxic i els Estats Units. De complexió esvelta i grandària mitjana, és un animal àgil i veloç, recognoscible per la singular característica que li dona el seu nom comú: una escata prominent en el rostre i que recorda a un pegat. Alguns investigadors especulen que es tracta d’una adaptació per a cavar a la recerca d’ous de rèptils (Degenhardt, et al, 1996), encara que la major part de la seva dieta la componen sargantanes que caça activament durant el dia.
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Instruments musicals ceràmics del poble extint Muisca
Autoria: Ariadna Valenzuela (Colòmbia)
Els muiscas van habitar en el centre de l’actual Colòmbia durant prop de 2.000 anys, però la seva civilització es va extingir després de la conquesta espanyola. Aquesta làmina reprodueix alguns dels seus instruments musicals, que es caracteritzen per incloure representacions de formes humanes i animals. La majoria són flautes de cos circular (b, d, e i f) que aparenten ser ocells amb ales esteses, una manera de representar el vol i la proximitat al sol que la mitologia d’aquest poble atribuïa a aquests animals. La imatge també inclou tres instruments de percussió: una estatueta sonall amb forma de dona (a), un cascavell amb forma d’ocell (c) i una copa sonall que representa un ésser híbrid entre felí i serp (g).
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: Colors del chile d’arbre
Autoria: Gabriela Zamora Martinez (Mèxic)
Picant i de bona aroma, el chile d’arbre (Capsicum annuum L. var. annuum) és un ingredient bàsic de la gastronomia mexicana. Es tracta d’un fruit carnós, brillant i de forma allargada que pot aconseguir els 15 centímetres de longitud. La seva etapa de maduració es reconeix pel color. La tonalitat intensa verda és senyal que el fruit es troba immadur, però llest per a ser recol·lectat. Amb el pas del temps, adquireix tonalitats grogues i taronges fins a arribar a un vermell brillant, que indica que va arribar a la seva maduresa.
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: Bull Kelp (Nereocystis leutkeana)
Autoria: Amanda García García (Espanya)
El nom científic d’aquest organisme, Nereocystis leutkeana, ve del llatí i vol dir ‘bufeta de sirena’. Es tracta d’una macroalga que pot arribar a mesurar fins a 36 metres. La seva estructura la formen unes arrels (a) que s’agarren a les roques de les profunditats. Els segueix una tija buida (b) acabat en un bulb (c) que conté monòxid de carboni, la qual cosa permet que es mantingui alçada. D’aquest òrgan brollen entre 30 i 64 fulles (d) que ondulen amb el moviment de les marees, la qual cosa li dona l’aspecte mitològic que inspira el seu nom. Nereocystis és l’única alga que produeix pegats d’espores (e), que cauen en la proximitat dels seus progenitors. D’aquesta manera, sorgeixen els anomenats ‘boscos de Kelp’, localitzats en l’Oceà Pacífic. Aquestes algues serveixen com a hàbitat per a moltes espècies i són considerades un preuat ben econòmic, ecològic i cultural. També podem trobar-les en la gastronomia d’Amèrica i Àsia, on són considerades una menja, així com en múltiples referències de l’imaginari popular.
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Cistanche phelypaea – C. violacea
Autoria: Juan Luis Castillo Gorroño (Espanya)
Existeix un grup fascinant de plantes incapaces de realitzar la fotosíntesi i que obtenen els seus nutrients d’altres plantes: les plantes paràsites. Aquests organismes representen al voltant de l’1%, unes 4.000 espècies, de totes les plantes amb flor i sobreviuen connectant-se al sistema vascular dels seus hostes. Cistanche phelypaea (a-k) i C. violacea (l-m) són dues plantes paràsites presents en la Península Ibèrica. La seva tija subterrània emergeix a la superfície a la primavera, exhibint una acolorida inflorescència formada per desenes de flors de color groc, blanc-groguenc o violaci en el cas de C. phelypaea i porpra o violeta en el de C. violacea. Parasiten l’arrel de diferents espècies de la família Chenopodiaceae.
Menció especial del públic
Títol: Ara glaucogularis: el guacamai blau dels Plans de Moxos
Autoria: Patricia Nagashiro Vaca (Bolívia)
El guacamai blau o guacamai barbablava (Ara glaucogularis) destaca pel seu acolorit plomatge, però es caracteritza pel blau amb tonalitats turquesa sota el seu pic, d’aquí el seu nom. Les parelles monógamas d’aquesta espècie poden gestar fins a tres ous a l’any. Tanmateix, això no garanteix el naixement de pollets, ja que els ous són aguaitats per micos i altres animals. Lamentablement, aquest ocell endèmic de Bolívia es troba en risc crític d’extinció a causa del tràfic il·legal, els incendis forestals i el canvi climàtic. La població descoberta en 1993 no superava els 36 exemplars, però, gràcies a projectes de protecció i a la creació de caixes niu, el seu número va ascendir a 600 exemplars lliures en 2022. Habiten en els buits de palmeres (Attalea princepsphalerata, Acrocomia aculeata i Mauritia flexuosa), aprofitant els fruits que els proporcionen com a part de la seva alimentació.
CSIC Cultura Científica / MNCN-CSIC
