En la seva segona edició, el Toc de Ciència, esdeveniment en el qual l’ACCC és col·laboradora, dobla l’assistència, arribant a més de 200 persones.
- El format, considerat “proper” i “molt fresc”, reuneix a un públic divers i intergeneracional, que atreu tant persones interessades en ciència com vianants curioses.
- El festival reivindica el caire local i inclusiu, necessari perquè el coneixement científic sigui accessible per tothom.
El passat 30 de setembre, Olot va acollir la segona edició del Toc de Ciència, un festival de cultura científica que reuneix persones investigadores, artistes plàstics i, enguany, també músics, amb un públic divers i intergeneracional.
L’esdeveniment proposava una mena de correbar, de manera que les 5 actuacions del programa es van dur a terme, en horaris esglaonats, a les terrasses de 3 bars. El recorregut entre bars va ser amenitzat pel duo Farigola i Romaní, una cercavila pel nucli històric de la capital de la Garrotxa, accessible per tothom. El músic i poeta, Daura Mangara, va ser l’encarregat de tancar el festival amb un concert amb sorpresa final.
Durant tot l’esdeveniment, es van visibilitzar referents científics femenins. No només a través de les investigadores participants, també es van repartir targetes entre les terrasses i els carrers amb informació sobre els descobriments de científiques de diferents edats, nacionalitats i ètnies. “Volem trencar amb l’estereotip del científic home, blanc, gran i despentinat, i donar referents més enllà de la Marie Curie, començant per les nostres garrotxines”, apunta la Nieves Lorenzo-Gotor, impulsora del Toc de Ciència.
El primer Toc es va fer al Cafè del Firal, una de les terrasses més populars i concorregudes de la ciutat. Que la ciència és per tothom es va constatar des d’un inici, aplegant a joves i adults, persones interessades i altres curioses, al voltant d’artistes i científiques. Entre les que van venir expressament i les que s’hi van afegir, van assistir-hi una setantena de persones.
Al Firal, amb l’investigador olotí Marc Güell, el públic va descobrir que s’està desenvolupant una tecnologia similar a la de ChatGPT pel disseny de noves proteïnes artificials, que podria tenir interessants aplicacions ambientals. També va aprendre què és la quàntica a través de matemàgia, amb la Sílvia Simon i una baralla de cartes!
Després de cada sessió, de 20 minuts, les persones assistents van participar en els jocs proposats, de forma interactiva amb el mòbil, responent preguntes sobre la ciència explicada. Les guanyadores es van endur les peces de les il·lustradores Marta Córcoles i Alba Azaola, representacions del que s’explicava, i que havien fet en directe. Els dibuixos del Jordi Serrat van servir d’obsequi per les científiques.
La fusió de disciplines culturals amb il·lustracions, música i ciència va entusiasmar el públic. Engrescada, bona part de la gent va seguir la cercavila cap a la plaça del Mig, a ritme d’acordió i sac de gemecs. La terrassa d’Els del Mig ja era plena quan hi van arribar i allà més de 100 persones van escoltar atentes a la Gemma Casas. En cadires i seients improvisats, van aprendre que materials com el tefló de les paelles i el Gore-Tex acaben acumulant-se a les xarxes tròfiques, i fins i tot, al pol sud.
Aquí es va arribar al màxim de jugadores per l’aplicació mòbil i la guanyadora es va endur la il·lustració del Manel Payola, estudiant de l’Escola d’Art d’Olot, mentre que la Gemma es va endur una il·lustració de l’artista Alba Azaola. La cercavila va continuar fins a la zona de la muralla i el vespre va caure a la terrassa del Baobab, on altres persones venien a escoltar la Samantha Figueredo i després la Merche González.
La vuitantena de persones congregada va fer un viatge a l’època antiga i fins a la prehistòria. Resulta que amb un trosset d’os d’un animal, es poden aprendre moltes coses dels nostres avantpassats i, amb un trosset de dent humana, es pot conèixer la microbiota que els ajudava a digerir i protegia contra infeccions.
El públic del Baobab va ser el més participatiu i es van fer moltes preguntes. Del debat generat, es va fer evident la riquesa de la diversitat, tant en els microorganismes que ens habiten, com en la vida i la societat. També necessitem diversitat al món científic per fer una recerca més justa i interpretar resultats de forma més acurada!
En els jocs finals el públic es va endur les il·lustracions del Cèsar de Roura i la Norma Orriols, estudiants de l’Escola d’Art, i les investigadores es van guanyar les peces de l’il·lustrador i escultor científic Miquel Alari.
La sorpresa final la va protagonitzar el raper i poeta Daura Mangara, fent rimes sobre la recerca que acabàvem d’escoltar. “Hem vingut pel concert del Daura i ens hem trobat amb el Toc de Ciència. M’ha semblat una iniciativa molt interessant i el rap final ha molat molt! Ho fareu cada any?” preguntava l’Ícar, veí de Montagut.
El festival va tancar amb el concert íntim del Daura Mangara i la promesa de què hi haurà una tercera edició.
Qui fa possible el Toc de Ciència
Aquesta activitat és possible gràcies a la iniciativa de la sòcia de l’ACCC Nieves Lorenzo i al suport de la Diputació de Girona, el Patronat d’Estudis d’Història d’Olot i Comarca (PEHOC), l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (CCCCD) de la Universitat de Girona, Pintures Fontfreda i Eduscopi.
Amb la col·laboració del col·lectiu Sàgoe Olot.
Per a més informació:
@cienciarreu Nieves Lorenzo-Gotor cienciakmz@gmail.com
