– Anna May Masnou, vicepresidenta de l’ACCC
Gràcies a l’ACCC vaig poder assistir a l’Assemblea General de l’European Union of Science Journalism Associations (EUSJA) que va tenir lloc a Milà el dijous 26 de gener d’enguany. El viatge no incloïa només l’assistència a l’assemblea, sinó que l’UGIS (Unió de periodistes científics italians) i el FAST (Federació de les associacions científiques i tècniques), organitzadors locals, van preparar tot un programa científic de 3 dies pels qui vam fer el viatge a la capital de la regió de la Llombardia.
Aquesta assemblea era molt especial per l’EUSJA, ja que era la primera que es feia de manera presencial des d’abans de la pandèmia (la de l’any 2020 es va haver de cancel·lar, l’última presencial va ser el 2018 a Madrid, i de l’ACCC hi va anar la Valentina Raffio) i, a més, tocava renovar la junta de govern. L’EUSJA ha estat durant els darrers tres anys força inactiva, degut a la impossibilitat de poder organitzar activitats presencials per les restriccions de la pandèmia. Aquest assemblea, doncs, servia per tornar a ressorgir de la cendra per començar un nou camí.
L’assemblea aquest any va ser híbrida: érem 9 persones a la sala, i 3 més es van connectar a través de Zoom. De manera presencial hi havia el president Jens Age Degett (de Dinamarca), la vicepresidenta Marina Hofmanová-Huzvárová (de la República Txeca), el tresorer Kaianders Sempler (de Suècia), i Mari Heikkilä, de Finlàndia, Istvan Palugyai, d’Hongria, Hanns-J. Neubert, d’Alemanya, Cinzia Boschiero i Alberto Pieri, d’Itàlia, i jo mateixa, Anna May. De manera remota es van connectar Arne Wangel, de Dinamarca, Catherine Collins, de Bèlgica, i Dino Trescher, d’Alemanya.
Durant l’assemblea, a part d’aprovar el nou pressupost anual, d’explicar els problemes de finançament dels últims anys, i acceptar la renúncia de la junta actual, es va parlar del rol de les associacions que formen part de l’EUSJA per lluitar contra la desinformació i per donar suport als mitjans locals en continguts científics. També es va aprovar de tornar a organitzar els típics “study trips” coordinats per les associacions que són part de l’EUSJA als seus respectius països, en col·laboració amb institucions científiques del país, i d’organitzar cursos de formació per a periodistes científics.
Tot i que la participació de l’EUSJA a projectes europeus havia causat alguns problemes de finançament, degut a retards en els pagaments per part de la Comissió Europea, durant l’assemblea es va apostar per continuar participant-hi, ja que són una bona manera d’aconseguir recursos per poder generar continguts, establir col·laboracions entre països i contractar periodistes.
Per falta de candidats a la nova junta, l’assemblea es va acabar sense haver-la renovat, tot i que al llarg dels dies següents es van acabar de proposar els candidats que formarien part de la nova junta. Un cop les associacions que formen part de l’EUSJA van haver votat, es va decidir que la nova junta estaria formada per: Mari Heikkilä (Finlàndia), Presidenta; Jens Degett (Dinamarca), Vicepresident; Alberto Pieri (Itàlia), Tresorer; i Dino Trescher (Alemanya), Secretari Honorari.
El mateix dijous a la tarda vam visitar l’IFOM, l’AIRC Institut d’Oncologia Molecular, un centre destinat a la recerca del càncer. Allà vam poder parlar amb alguns científics, entre ells Giorgio Scita, Nils Gauthier, Fabrizioi d’Adda di Fagagna i Alberto Bardelli, que ens van explicar la seva recerca en l’estudi de les cèl·lules cancerígenes, la correlació entre la seva forma i la rapidesa amb la que produeixen metàstasi, l’estudi dels glioblastomes, l’envelliment de les cèl·lules i la seqüenciació dels gens relacionats amb el càncer.
Aquell dia vam poder sopar a casa de la Pia Bassi i la seva parella. La Pia Bassi havia sigut periodista científica i membre de l’EUSJA, i ens va oferir una vetllada en una casa cèntrica, decorada amb centenars de quadres, catifes i un piano de cua, i ens va oferir plats tradicionals de la Llombardia, com cassoeula (un estofat amb carn de porc i col), cotoletta alla milanesa (llom arrebossat), polenta, raviolis de ricotta, i un panettone de postres, tot regat amb vins de la regió.
L’endemà va ser una jornada intensa, on matí i tarda vam visitar centres de recerca de Milà. Sort que al migdia vam fer parada i fonda per dinar en un restaurant de pizza i pasta, que ens va donar l’energia que necessitàvem. El matí vam visitar el RSE (Recerca del Sistema Energètic) amb el seu CEO Maurizio Delfanti, i dos directors d’àrea, Michele de Nigris i Luciano Martini. A part de presentar-nos la seva entitat, es va crear una molt bona discussió al voltant del sistema energètic a Itàlia, pel que fa al gas, les renovables, la nuclear i demés. A més, vam poder sortir a fora i visitar la instal·lació de panells fotovoltaics que tenen i la xarxa elèctrica que estudien.
Després de dinar, vam visitar el CNR, el Consell Nacional de la Recerca. La visita va incloure dos instituts de recerca: l’Institut de Ciència i Tecnologia Química (SCITEC) i l’Institut de Biologia i Biotecnologia Agrària (IBBA). Aquí vam poder parlar amb diferents científics que ens van explicar la recerca que feien en bioplàstics a partir de residus o oli, en nous complexos organometà·lics per catàlisi, en epigenètica i en l’estudi de les llentilles d’aigua, una planta aquàtica rica en proteïnes i greixos que potser serà un dels aliments del futur.
El dissabte al matí vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Leonardo da Vinci amb una fantàstica guia que ens va explicar les seccions del museu dedicades al geni Leonardo i a l’espai. El museu conté una àrea amb moltes de les màquines que Leonardo da Vinci va dissenyar, però que segurament no es van arribar a fer mai, com ara un teler, màquines de guerra per disparar diferents projectils, un vehicle que podria ser un prototip de tanc, o màquines voladores. El museu també inclou molts dels seus dibuixos i manuscrits. A la part dedicada a l’espai hi ha el telescopi amb el que es van observar els famosos “canals” de Mart que l’astrònom Giovanni Schiaparelli va veure el 1877 i que van portar a creure que hi havia marcians al planeta vermell. En realitat, la visió dels canals rectilinis van ser deguts a imperfeccions de les lents del telescopi. També hi ha un dels coets de llançament Vega, desenvolupats per l’ l’Agència Espacial Italiana (ASI) i l’Agència Espacial Europea (ESA), per portar satèl·lits a l’espai.
Després d’una tarda visitant el centre de Milà, intentant esquivar la gentada de la plaça del Duomo i de la galeria Vittorio Emanuele II, vam sopar a casa de l’Alberto Pieri, un dels organitzadors del viatge, que ens va delectar amb un exquisit risotto al radicchio (una verdura de fulla vermella i vena blanca de gust amargant) i un ossobuco a la milanesa tan tendre que es desfeia a la boca.
Amb tants dies per poder parlar amb periodistes científics de diferents països, vaig poder constatar que a tot arreu hi ha els mateixos problemes per la professió: poques feines i mal pagades en mitjans “tradicionals” com la premsa, la televisió o la ràdio, poca especialització i manca de formació científica dels mitjans, excés de desinformació i excés d’informació en general, i poques facilitats pels que són freelance, que moltes vegades requereixen tenir una altra feina més estable per aconseguir un sou digne.
També em va agradar que molts dels membres de l’EUSJA que eren a Milà coneixien molt bé l’ACCC i la que havia sigut delegada de l’ACCC a l’EUSJA durant molts anys, la nostra ex-presidenta Mercè Piqueras. La Mercè havia participat en molts de les assemblees i “study trips” per Europa, i l’any 2010 va participar en l’organització, juntament amb la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la Universitat de Girona, amb el suport de l’EUSJA, en un recorregut científic per Girona i voltants.
Tenia moltes ganes d’anar a Milà, per conèixer la gent que forma part d’EUSJA, per envoltar-me de gent interessant del món del periodisme científic, per sentir a parlar l’italià, una llengua que m’agradaria parlar més bé, i per menjar plats típics de la zona. Sembla que potser ho vaig aconseguir. I llarga vida a l’EUSJA!
