Aprofitant que l’arqueòleg Eudald Carbonell ha impartit aquest desembre la seva última classe com a catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, hem pensat que seria bona idea fer un repàs del seu paper com a comunicador de la ciència i de les seves aportacions en aquest camp.
Carbonell va començar a aficionar-se a l’arqueologia de ben petit i anava a buscar fòssils amb la seva àvia Pepita, a Santa Maria de Besora (Girona), on ben aviat ja va formar equip. Aquesta afició, que ella va saber estimular, va anar creixent, i d’adolescent ja va emprendre accions de socialització de la ciència amb el grup Grove Xaialsa, que va crear amb la seva colla, mostrant el que trobaven a les excavacions per terres gironines a tota la població, principalment en forma d’exposicions i xerrades.
Aquesta actitud l’ha acompanyat sempre al llarg de la seva intensa vida professional. Sempre ha exigit al personal investigador que treballava amb ell, que dediquessin una part del seu treball a la comunicació. Avui en dia, gairebé ningú ho posa en dubte, però fa 35 anys, a les universitats, molts experts arribaven a exclamar “i la gent, per què ho vol saber, això?”, en ser preguntats sobre un determinat tema i demanar ajuda per aclarir alguns conceptes.
En canvi, el professor Carbonell sempre ha tingut clar que el coneixement que obté amb el treball de camp ha de revertir a la societat, que és qui li paga la recerca a través dels impostos. Per assolir aquesta fita cal una estratègia de comunicació. A les acaballes dels anys vuitanta (del segle passat) ja va començar a treballar en aquesta línia a partir de la comunicació de proximitat: fent tertúlies als bars (els Pint of Science de la prehistòria!), xerrades a les associacions de veïns, als ateneus populars, conferències als pobles on es feien descobertes, presentacions de llibres, exposicions… En paral·lel ja tenia presència als mitjans de comunicació i en una gran diversitat de formats, amb els quals encara col·labora, i on no només parla de ciència, sinó que també interpreta fets d’actualitat social, política, econòmica, i incentiva el pensament crític.
És un comunicador integral que ha fet el que ha calgut per apropar l’evolució humana a la societat, fins i tot ha protagonitzat sèries i programes a televisions com TV3 o documentals a TVE, sense oblidar les desenes de llibres adreçats a tots els públics que ha escrit, sol o amb col·laboradors, el seu darrer, El futur de la humanitat.
S’ha sabut adaptat als nous temps i ha anat implementant i aprofitant els nous avenços tecnològics per a la comunicació. Va ser un dels cinc primers científics de l’Estat espanyol en tenir un blog, i per aquest motiu TVE li va dedicar un ampli reportatge. Després, va arribar Facebook, Twitter, YouTube, LinkedIn, Instagram… i ha anat activant els seus perfils en aquestes xarxes socials. L’objectiu: utilitzar totes les eines possibles per arribar a la població. Quan ha calgut, també ho ha fet establint col·laboracions periòdiques amb diferents mitjans (ràdios, premsa escrita, digitals…).
Per a Eudald Carbonell, un científic que defensa que la tecnologia ens ha fet humans, l’aposta per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) ha estat, doncs, evident. Ha valorat la gran capacitat que tenen de socialitzar el coneixement de forma ràpida i àgil, en ser eines molt directes que permeten donar una resposta eficaç a l’actualitat i arribar a públics molt diversos.
Ara, Eudald Carbonell es jubila com a docent, però seguirà investigant i, sens dubte, treballant per la comunicació i la socialització de la ciència, una de les seves passions.
Cinta S. Bellmunt
Periodista evolutiva i col·laboradora d’Eudald Carbonell des del 1988
Vocal de Tarragona a la Junta de l’ACCC
