La sala Àgora de CosmoCaixa va acollir el passat 2 de juny la V Jornada de l’Observatori de Periodisme Científic d’Excel·lència PerCientEx. En aquesta nova edició de la festa del periodisme científic d’excel·lència, conduïda i presentada por Verónica Couto, vam poder gaudir de tres converses amb algunes autores i autors de reportatges científics de qualitat.
Valentí Farràs, director del Cosmocaixa, va intervenir en primer lloc per a agrair la presència de totes les persones assistents i ponents, així com a l’ACCC per l’organització i coordinació. Farràs va manifestar el compromís històric del museu per la “divulgació de la ciència, el foment de les vocacions científiques i la posada en valor dels avenços de la ciència per a la societat”. Va subratllar que “comparteix valors” amb el projecte PerCientEx en un “moment d’infoxicació on el periodisme científic de qualitat és més necessari que mai”.
Rubén Permuy, president de l’ACCC, va prendre la paraula a continuació per a donar les gràcies a Michele Catanzaro, co-director i fundador de PerCientEx, i a les entitats patrocinadores, Fundació “La Caixa” i la Fundació Dr. Antoni Esteve. Permuy va recalcar que per a l’ACCC el periodisme científic de qualitat “està en el nostre ADN”, ja que l’associació va néixer fa 32 anys de la mà de professionals d’aquest camp. El president de l’ACCC es va mostrar completament decidit a continuar apostant per projectes com PerCientEx, ja que marquen el “futur de la professió”.
L’observatori PerCientEx, en paraules del seu impulsor, Michele Catanzaro, pretén celebrar el periodisme de qualitat, donar crèdit als professionals i servir d’inspiració. El projecte duu a terme aquesta tasca mitjançant quatre estratègies: la creació d’una base de dades d’articles d’excel·lència, un procés participatiu d’extracció de criteris de qualitat, el Premi Esteve-PerCientEx de Periodisme de Salut i aquesta jornada. Catanzaro va animar a l’assistència de l’acte a “fer força entre tothom per promoure una major exigència entre els lectors i un major compromís per part dels periodistes”, i sobretot a “gaudir” del bon periodisme científic.
Dona un cop d’ull a com vam seguir l’acte en el nostre Twitter:
“No es parla de res del que li passa a la dona”
Jesús Méndez, periodista científic freelance i cofundador de DixitCiencia, va conversar amb Lara Bonilla, periodista de societat i salut del Diari ARA i guanyadora del I Premi Esteve-PercientEx, sobre el seu treball Infertilitat, l’altra cara de la maternitat, publicat en el Diari ARA. En l’interactiu, Bonilla reivindica que la infertilitat forma part de la maternitat a través de les veus en primera persona de sis dones i un home.
La idea d’aquest treball sorgeix de la necessitat de parlar de temes invisibilitzats o silenciats entorn de “l’altra cara” de la maternitat (endometriosi, dol perinatal, problemes amb el sòl pelvià, etc.). “Moltes dones ens hem sentit ignorades i menystingudes en molts dels temes que ens afecten. A vegades aquests temes poden semblar menors, que no mereixen portades, però hem vist que els lectors responen positivament”, explicava Bonilla fent també una crida a “creure-s’ho” i reivindicar aquests espais i el suport dels diaris. Els sis testimonis s’entrellacen en un diàleg sobre la infertilitat, la parella, el sexe, les expectatives, la pressió social, l’impacte emocional i físic, el cost econòmic i l’acceptació. Bonilla va ressaltar que “la potència de les històries li va fer veure que no eren necessàries les veus d’experts i expertes” i que l’ús de gràfics i dades es va voler deixar en una “segona capa” per a no allunyar-se d’aquests relats personals.
Segons la periodista, el resultat final és “reflex d’un treball en equip” i d’un llarg debat sobre el format. Els interactius són cada cop més utilitzats i permeten parlar sobre l’agenda d’actualitat d’una manera atractiva per al públic, però cal anar amb compte perquè “el format estigui al servei de la història, i no a l’inrevés”, va explicar Bonilla.
“Hem vist el millor i el pitjor de la ciència, la ciència al descobert”
Pampa García Molina, periodista científica i redactora cap d’Agència Sinc i Science Media Centre Espanya, va conversar amb Patricia Fernández de Lis, periodista, fundadora i directora de “Matèria” i redactora cap de Ciència i Tecnologia d’El País, sobre el seu reportatge L’any de la ciència, publicat en El País. El treball, llançat al desembre de 2020, coincidint casualment amb l’inici de la vacunació a Espanya, és una profunda reflexió sobre les expectatives de la ciència en la ciutadania durant i rere la pandèmia.
Apunta Fernández de Lis que durant l’any 2020 vam tenir l’oportunitat de veure “el millor i el pitjor de la ciència, la ciència al descobert”. En el reportatge volien mostrar-se les bondats i els errors tant de la ciència com de la comunicació: “ha estat un repte molt complicat”. L’objectiu final era reflexionar sobre les entranyes mateixes de la ciència, la disciplina en si mateixa, i no sobre els seus resultats. El text, comenta Fernández de Lis, adquireix a vegades un to gairebé filosòfic i podria semblar que d’opinió, però recorda la forta presència de fins a sis fonts: sociòlegs, metges, escriptors, experts en percepció de la ciència, etc.
El periodisme científic té molta importància en la generació de confiança en la ciència. “A Espanya s’ha fet bé la feina i ara en recollim els fruits”, explica Fernández de Lis. La periodista recordava la seva sorpresa durant la pandèmia perquè en els bars es parlés d’anticossos o de PCR, una cosa que hagués estat impensable fa uns anys, encara que adverteix: “no crec que la confiança i l’interès públic es mantinguin en el temps, però almenys els mitjans han reforçat els seus departaments de ciència”.
“Cal posar en valor el paper del periodisme científic sobre problemes socials i mediambientals enfront dels grans poders”
Andrea Arnal, periodista científica i fact-checker en VerifiCat, va entrevistar a Marcos Valverde, periodista en Armando.info i professor en la UCAB, amb motiu del reportatge Mercurio. Una huella en la selva en Infoamazonia, del qual ha format part. Aquest projecte de periodisme d’investigació va ser desenvolupat per un equip distribuït per quatre països travessats per l’Escut guaianès on la producció d’or és sustentada pel mercat ocult del mercuri.
Valverde va explicar com la idea va sorgir durant una recerca sobre el contraband d’or per a Infoamazonia i amb el finançament de la prestigiosa beca Rainforest Journalism Fund. Per al processament d’aquest metall de mineria a petita escala s’utilitza el mercuri. Aquest element està prohibit en molts països, però una cadena integrada per màfies, empreses i militars permet moure’s a un mercat en el qual “els miners artesanals manipulen el mercuri al descobert, sense seguretat, amb molt de risc i per molt pocs diners” i implica “arrasar la Terra”, com va mostrar Valverde en diverses fotografies durant l’acte.
Segons el periodista veneçolà, el projecte es va desenvolupar durant diversos mesos amb multitud de viatges de camp tot involucrant a més de 40 persones entre investigadors, redactors, fotògrafs, etc. Va explicar el periodista que “realitzar una recerca sòlida i ben corroborada és un camí pedregós” en el qual s’han topat des de restriccions per la pandèmia, bloquejos al seu mitjà i fins i tot amenaces per part d’alguns grups poderosos.
El periodisme científic es mostra optimista
L’acte va concloure amb el comiat a càrrec de Verónica Couto, qui va agrair a tots els participants d’aquesta edició el seu esforç i treball d’excel·lència, senyals d’identitat i valors pels quals es regeix el projecte PerCientEx: “En un moment convuls per al periodisme i la comunicació de la ciència veiem el got mig ple i defensem el periodisme científic de qualitat i d’excel·lència, que n’hi ha i molt”.
