A hombros de GigantAs: un llibre sobre ciència, feminisme i poesia

Amb motiu del 8 de març, Laura Morrón ens va parlar del seu llibre “A hombros de GigantAs”.

Post de Giulia Fornabaio

El passat dilluns, 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la divulgadora científica, directora i editora de Next Door Publishers, Laura Morrón, va parlar del seu llibre amb la comunicadora científica i membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Clàudia Diviu. L’acte va ser organitzat pel Grup de Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’ACCC i va ser retransmès en directe pel seu canal de YouTube.

L’acte va començar amb una breu introducció de Clàudia Diviu, que ens va llegir el principi de “A hombros de GigantAs”, en el qual Morrón enumera diverses dones científiques que abans eren totalment desconegudes per a ella i es pregunta per què hi ha aquesta profunda ignorància sobre els referents femenins en la ciència. Diviu, més tard, va donar el pas a la ponent i li va preguntar què la va motivar a escriure aquest llibre.

Morrón va explicar que aquest interès va sorgir poc a poc amb el temps, especialment escrivint al seu blog. Inicialment, la seva idea era escriure sobre investigadors desconeguts, tant homes com dones, però ràpidament es va adonar que els referents femenins desconeguts eren molts més que els seus homòlegs masculins. Paral·lelament, també va descobrirels Scikus, petits poemes que tenen una mètrica similar als Haikus japonesos. Morrón va tenir la idea de fer-los servir en combinació amb les matemàtiques i el feminisme en conèixer una competició de Haikus matemàtics. Li va agradar tant que va decidir fer una col·lecció de Scikus sobre dones investigadores en diferents camps, no només en matemàtiques.

Morrón és llicenciada en Física i va exercir la seva tasca professional durant dotze anys en el camp de la protecció radiològica. Més tard, va tenir l’oportunitat d’entrar a treballar a Next Door Publishers, on treballa com directora i editora, i on pot combinar les seves dues grans passions: la ciència i la literatura.

Després d’aquesta breu presentaciço biogràfica, el xat torna al llibre. “A hombros de GigantAs” és una obrea única que descriu la vida i els descobriments de 110 científiques a través de tres versos simples, anomenats Scikus.  Els Scikus són poemes curts compostos per tres línies (com els Haikus japonesos)amb contingut científic. “Alguns van sortir molt ràpidament, de forma natural o mentre feia altres coses, mentre que altres em van suposar més esforç i més temps”, ens explica Morrón.

A la pregunta de Diviu “Com descriuries aquest llibre en tres paraules?“, Morrón va respondre amb molta tendresa que per a ella “A hombros de GigantAs” significa “Ciència, Feminisme i Poesia”. Escriure el llibre no va ser gens fàcil, donada la dificultat d’haver de triar algunes dones per sobre d’altres o haver de tornar a editar les seves vides i troballes en només tres versos. L’elecció es va fer d’una manera personal, incloent-hi les científiques que més van  inspirar-la, però també per diversificar en la mesura del possible els exemples des del punt de vista científic, ètnic, vital i temporal, tot evitant històries o descobriments similars.    

Per escriure aquesta obra, Morrón es va documentar a través de diversos llibres i bibliografies, del blog MujerConCiencia i en menor mesura a través de Wikipedia i altres enciclopèdies. Quan Diviu li va preguntar quin capítol la va marcar més que els altres, Morrón va respondre: “Em van marcar especialment aquelles dones que coneixia menys, com per exemple, Anna Atkins, que va ser la primera dona – persona, de fet – en fer un llibre il·lustrat amb fotografies”. A continuació, va explicar que per evitar l’efecte ‘llista telefònica’ que aconseguiria mitjançant la classificació de capítols en ordre alfabètic, va seguir l’ordre cronològic de la data de naixement de les científiques.

Morrón espera que el seu llibre no sigui un text estàtic, sinó que pugui interactuar amb el lector, de manera que les persones que el llegeixin coneguin noves científiques o es diverteixin descobrint quin Sciku correspon a un científica que ja coneixen. A continuació, va afegir que la seva idea és que aquest llibre mai s’acabi.  Quan Diviu li va preguntar com aquest llibre pot ajudar a les dones en la ciència i en general, Morrón va respondre que “tenir referències femenines o fer-ne homenatges artístics podria servir per normalitzar la ciència, per deixar clar que la ciència és per a persones, homes o dones”.

L’autora de “A hombros de GigantAs” va afirmar més tard que li agradaria que aquest llibre s’estengués no només  a les escoles, sinó que arribés a individus de totes les edats i idealment a tota la societat. A continuació, va explicar que li encantaria que aquest llibre fos obligatori a la ESO o al batxillerat, que seria com un somniper a ella. D’aquesta manera, els nens es podrien inspirar en el llibre, organitzar representacions teatrals sobre els Scikus, concursos d’il·lustració, etc. Però, sobretot, el llibre seria important per a visualitzar el paper de la dona en la ciència i donar importància a la combinació d’art i ciència, que permet a la ciència arribar d’una manera més “sentimental” i profunda.

L’acte va continuar aprofundint en aquesta combinació d’art i ciència. Morrón va explicar  que fer les coses activament (ja sigui una il·lustració, una pintura o un Sciku), ajuda a recordar més les nocions científiques perquè ens fa il·lusió. El problema és que aquesta combinació de ciència i art, com també passa amb la ciència i la literatura, encara no està ben consolidada en la nostra cultura. Afortunadament , però, està tenint cada vegada més presència.

Més tard, Morrón va explicar un record molt tendre de la seva infància: quan era petita no entenia quin era el motiu del Dia de la Dona, ja que no hi havia cap contrapartida del Dia de l’Home. Ella pensava que com que ja hi havia igualtat, no era necessari tenir una festa només per a les dones: “això ens fa reflexionar sobre el fet que cap nena o nen neix amb la idea que els homes són superiors a les dones o que una ètnia és inferior a una altra”. Tornant al Dia de la Dona, Morrón va dir que no s’hauria de ser feminista en un sol dia de l’any, sinó cada dia, i que el feminisme és un tema que ha d’afectar a dones i homes.

Tot reprenent el llibre, Morrón va explicar alguna cosa més sobre el contingut i per què va triar només 110 dones. Per exemple, va dir que alguns Scikus són sobre la biografia i d’altres sobre els descobriments perquè va decidir incloure el que més la va inspirar: de vegades era la mateixa vida de las científiques, de vegades allò en què havien treballat. Després ens va explicar que el nombre escollit era aleatori, simplement dictat per la voluntat de no exagerar-lo i no ser massa repetitiu. Òbviament, és conscient que hi ha moltes més científiques desconegudes, però era impossible incloure-les totes. Diviu li va preguntar llavors si ja havia pensat en incloure aquestes dones en un segon llibre, però l’autora va respondre que de moment encara no té en ment fer-ne un segon.

Morrón va explicar llavors que aquest llibre es podia llegir íntegrament en ordre cronològic, totalment a l’atzar, o partint dels referents que ja es coneixen. Després, Laura i Clàudia van parlar de la preciosa portada dissenyada per Itziar Goñi, que representa una dona estilitzada japonesa amb un Becker a la mà. Després de parlar de la importància del disseny en l’àmbit editorial, Morrón va explicar que va demanar a la dissenyadora una portada sobre poesia, d’estil japonès, dona i ciència.  Els seus desitjos es van complir totalment amb una coberta elegant, essenciali inspiradora!

Quan Diviu li va preguntar per què el llibre original no està en català, Morrón va respondre que ella va triar el castellà perquè era la llengua en què havia començat a escriure Scikus a la sèrie Café y Cajal i per què sol fer divulgació científica en castellà. Així que va arribar gairebé ‘natural’ escriure en aquesta llengua, en lloc de català.

Morrón va explicar llavors que de moment la seva idea professional és continuar fent d’editora i directora de Next Door Publishers, així com de divulgadora científica. Després va descriure una anècdota molt dolça sobre Joan Feynman, una astrofísica nord-americana i germana del més conegut Richard. La seva mare li havia dit que no podia fer ciència, ja que era una dona. Afortunadament, el seu germà, quan Joan era petita, la va motivar i li va ensenyar diversos jocs i a comptar, a canvi d’uns quants estiraments de cabell!

L’autora va compartir llavors que les referències de “A hombros de GigantAs” poden ser importants i esclaridores per a tots nosaltres perquè estan diversificades, fora dels estereotips i perquè ens poden fer entendre que la ciència no és només per a persones problemàtiques, brillants o superdotades. Segons Morrón, també hem d’estar en contra de la idea dels científics esclaus, gairebé màrtirs del seu treball. La ciència és i ha de ser per a tothom!

Finalment, la ponent va dir que per aconseguir aquest resultat final, va necessitar molta ajuda en l’edició d’Estibaliz Espinosa, filòloga i poeta amb molta musicalitat,  la qual cosa va ajudar a fer alguns Scikus més melòdics i fluits. També va explicar que és molt difícil editar-se i que sempre necessites un ull extern.

Això tanca una bonica presentació d’un llibre que servirà per ampliar els nostres horitzons i presentar-nos a aquestes 110 científiques que han canviat el progrés amb el seu treball.

Moltes gràcies, Laura!