L’activitat s’ha impulsat des del Grup de Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport de la Universitat de Barcelona (UB) en el marc de la Nit Europea de la Recerca a Catalunya.
El Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC ha organitzat, amb el suport d’UBDivulga, la creació de dos murals en dues escoles de científiques històriques catalanes: ‘Elena Maseras i Ribera, primera dona en matricular-se en la Facultat de Medicina per la UB, i Maria Assumpció Català i Poch, primera dona en doctorar-se pel departament de Matemàtiques de la UB.
La iniciativa s’enmarca en el gran esdeveniment de divulgació científica de la Nit de Europea de la Recerca a Catalunya 2020, un projecte que rep fons dels programes de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc del projecte EuNightCat (954506). L’objectiu d’aquests murals és visibilitzar i apropar les científiques catalanes de la nostra història a la societat, ja que tots dos es poden contemplar des del carrer, i, especialment, a l’alumnat de primària, tot contribuint al desenvolupament de vocacions científiques.
Elena Maseras i Ribera, primera dona matriculada en medicina a la UB
Elena Maseras i Ribera va nèixer el 1853 a Vila-Seca. El seu pare era de Mont-roig del Camp i la seva mare, d’Ulldecona, motiu pel qual s’ha pintat el mural en l’escola Ramón i Cajal d’Ulldecona. L’artista ha estat Raquel (@lanenawapawapa a Instagram).
Va decidir que volia estudiar medicina però en aquella època les dones no es podien matricular a la universitat. N’hi havia alguna que s’havia matriculat amb un nom masculí i es vestia d’home per anar-hi. Però Elena estava decidida a estudiar medicina i no volia fer-ho a casa amb tutors particulars ni vestir-se d’home. Així, no va parar de lluitar fins que va aconseguir un permís especial del Rei (Amadeu de Savoia en aquell moment) per poder estudiar presencialment a la universitat com a dona. Va assentar el precedent per a moltes que la seguirien després.
Quan va acabar la carrera van intentar posar-li el més difícil possible per a que no pogués aconseguir el títol i va trigar tres anys en poder fer l’examen de final de carrera degut a “problemes” burocràtics. Cansada de lluitar, i mentre esperava el títol, va estudiar la carrera de magisteri. Tot i que al final va poder obtenir el títol de medicina, es va dedicar la resta de la seva vida a l’ensenyament. Va ser mestra de la primera escola pública de nenes a Maó i va tenir un paper destacat en conscienciar a la gent sobre la higiene, especialment femenina, a les escoles.
Maria Assumpció Català i Poch, primera doctora de matemàtiques de la UB
Maria Assumpció Català i Poch era la major de quatre germanes i un germà, filla del banquer Albert Català i la mestra Assumpció Poch, qui va deixar la seva professió quan es va casar.
Maria Assumpció deu la seva passió per l’astronomia al seu oncle-avi Jaume Poch, catedràtic de geografia a qui li encantava compartir i fer reflexionar als seus nets-nebots sobre l’espai i l’univers durant els seus passejos per la muntanya de Collserola. Gràcies a això, després de la guerra civil i gràcies a l’esforç d’Albert Català perquè les seves filles i fill poguessin estudiar el que volguessin independement del seu gènere, Maria Assumpció es va matricular a Matemàtiques per la UB al 1947, l’única carrera en que es podia estudiar astronomia en aquell temps. Quan es va llicenciar, al 1953, va continuar estudiant fins a presentar la seva tesi doctoral al 1971 sobre l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars de simetria cilíndrica, tot convertint-se en la primera dona en doctorar-se en matemàtiques a la UB.
Mentre estudiava i treballava a la UB, però, la situació econòmica de la família i la seva tradició va fer que treballés també com a professora de matemàtiques de secundària a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, a Barcelona, situat molt a prop de l’Escola la Caixa, al barri de Sant Martí, on podem gaudir de seu mural, creat per l’artista Irene Mesas.
En el marc de la creació d’aquest graffiti, Miriam Rivera, membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC, va impartir una xerrada sobre la història d’aquesta científica i els estereotips de gènere en l’àmbit científic tot fent un experiment amb l’alumnat basta en el test “Draw a Scientist“, el qual va fer patent la necessitat de visibilitzar i normalitzar la figura de la dona científica.
Finalment, Maria Assumpció Català va esdevenir la primera dona professora numenària a la Universitat Espanyola, va aconseguir una Beca pel Foment de la Recerca a la Universitat i va continuar la seva investigació en diverses entitats internacionals sobre el núvol d’Oort, els moviment planetaris mitjançant el satèl·lit Hipparcos, les taques i protuberàncies solars i va contribuir al descobriment de les radiacions del cinturó de Van Hallen, entre altres molts mèrits. També va treballar com a assessora científica a la revista National Geografic i va rebre la Creu de Sant Jordi al 2009. A més, l’últim telescopi del Parc Astronòmic de Montsec, a Lleida, inaugurat al 2015, va ser batejat com a telescopi Maria Assumpció Català, tot convertint-se en el primer telescopi amb nom de dona de tota Espanya.
Aparicions en mitjans
Publicació de l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura Brusca
