- Un grup de treball format per representants d’aquestes entitats s’ha reunit amb la majoria de grups parlamentaris per trobar vies d’actuació que condueixin a aquest objectiu
- La petició es basa en un manifest dirigit a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals publicat a l’abril de 2020
Representants de diverses entitats del sector científic de Catalunya s’han reunit amb la majoria de grups parlamentaris per tal d’impulsar una major i millor presència de la ciència en els mitjans de comunicació públics catalans. Les reunions han tingut lloc via telemàtica o en el propi Parlament, i entre les vies d’acció possibles, la més acceptada és una proposta de resolució conjunta dirigida a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Aquest conjunt d’accions tenen el seu origen en el Manifest “Més ciència en els mitjans de comunicació públics catalans”, signat per més de 40 organitzacions científiques i socials de Catalunya i adreçada a la CCMA, així com en una recollida de signatures individuals per aconseguir aquest objectiu .
De forma habitual, TV3, 3/24, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, organitzen les notícies en un bloc general on s’inclouen els temes d’actualitat, política nacional, estatal i internacional, de societat i de cultura; un segon bloc específic d’esports al que se li dedica entre un 10 i un 15% del temps total; i un bloc final del temps que ocupa al voltant del 5 o 10% dels telenotícies.
El Manifest exposa que, després dels mesos de confinament, s’ha fet encara més palesa la poca importància que se li atribueix a la ciència en els telenotícies o en qualsevol altre moment de més audiència malgrat la seva rellevància social. “No pot ser que en un període com el que hem viscut, en el qual tots els esports estaven aturats, se’ls seguissin dedicant 15 minuts i, en canvi, no hi hagués cap bloc informatiu que contribuís a la formació i cultura científica de la societat “, expliquen Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció, i Lorena Vela, presidenta de Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. O alternativament, com manifesta Lluís Tort, vicedegà del col·legi de biòlegs, que dins del bloc de cultura, la cultura científica sigui quasi inexistent.
És per això que des de l’abril d’aquest any, un grup de treball format per membres de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya i Ecologistes en Acció, en representació de les més de 40 entitats signants del Manifest, s’han reunit amb diversos representants dels grups parlamentaris que han respost a la crida: Ciutadans, En comú Podem, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, i el Partit dels Socialistes de Catalunya. També s’han reunit amb la pròpia CCMA.
Tots els grups han mostrat la seva bona voluntat i predisposició a actuar per millorar la presència de la ciència en els mitjans de comunicació públics catalans. De moment, la via d’acció més plausible seria presentar una proposta de resolució declarativa, no vinculant, per part de tots els grups parlamentaris dirigida a la CCMA. Tots els implicats han donat el seu vistiplau a aquesta mesura. D’altra banda, és possible que no s’obtingui una resolució fins a l’octubre o novembre. Aquesta mateixa mesura podria realitzar-se paral·lelament a les Comissions de Salut, Medi Ambient i Cultura. En aquests casos, alguns portaveus del manifest podrien comparèixer en les esmentades comissions com a convidats per poder explicar la situació de primera mà i augmentar la seva visibilitat i impacte. De la mateixa manera, els diferents grups parlamentaris s’han ofert a dedicar alguna de les sis preguntes que poden dirigir a la CCMA periòdicament a l’objectiu d’aquest Manifest.
D’altra banda, la reunió amb la CCMA ha servit als impulsors del Manifest per conèixer les dificultats a què s’enfronten els periodistes per publicar continguts científics amb el rigor necessari, com són discernir quines notes de premsa científiques són veritablement noticiables o contactar ràpidament de forma directa amb fonts expertes. Per pal·liar aquests problemes, des de l’ACCC s’ha fet una crida a experts en diferents àmbits de la ciència per lliurar les seves dades de contacte a la CCMA. La Corporació també va proposar crear un comitè format per representants del Manifest que poguessin reunir-se cada cert temps per assessorar-los sobre el contingut científic a promoure. En qualsevol cas, i valorant sempre la bona predisposició de la CCMA per millorar, les entitats signants consideren que la plantilla de la Corporació hauria de comptar amb periodistes especialitzats en ciència que poguessin fer una millor selecció de notes de premsa i informar amb el degut rigor científic , igual que compten amb molts periodistes especialitzats en esports. “És perillós, per exemple, que els periodistes puguin prendre com a informació científica de qualitat dels preprints, és a dir, aquells articles científics que encara no han passat per una avaluació de qualitat, i que en dos dies poden no tenir cap valor”, comenta Rubén Permuy, vicepresident de l’ACCC.
Paral·lelament, els representants del Manifest han sol·licitat un informe del minutatge de continguts científics en els mitjans de comunicació públics catalans que pugui donar suport a la proposta de resolució. Aquest informe reflectirà el minutatge en els tres mesos previs a la pandèmia, durant la pandèmia, i en l’actualitat. D’aquesta manera, es podrà verificar si realment hi ha una baixa proporció de contingut científic en general, evitant els biaixos del període de confinament. “La idea és que hi hagi certa presència de contingut científic no només en moments com l’actual ni només sobre salut, sinó de forma permanent i sobre diferents disciplines científiques, com la crisi climàtica. D’aquesta manera, el públic general comptarà amb una bona base de cultura científica i un pensament crític que el protegeixi davant fake news i pseudociències i li permeti entendre el funcionament del mètode científic. La ciència no té respostes definitives i sempre tracta d’actuar sobre la base de la informació de què disposa en aquell moment, la qual, amb més investigació, més endavant pot ser refutada i fer que canviïn les mesures a prendre. És important que la gent ho entengui. En cas contrari, és normal que se senti confosa o desconfiï”, explica Miriam Rivera, responsable de comunicació de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.
Per a més informació sobre el Manifest:
• Lloc web
• Manifest
