Post de la sòcia Estibaliz Urarte, Vocal i Coordinadora del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC
El passat dimecres 12 de febrer i en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, es va celebrar una agradable i concorreguda tertúlia al centre cívic Vil·la Urània, on es va debatre sobre el paper de la dona a la ciència i més concretament el de la dona científica i divulgadora o comunicadora en diversos formats. La trobada pretenia crear un diàleg entre les científiques que investiguen i les que comuniquen/divulguen ciència i generar un debat entre el públic present.
La taula rodona va ser moderada per la Miriam Rivera, creadora de Biomiics – Biologia en Còmics, Secretària Tècnica i Responsable de comunicació de l’ACCC, i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC. El debat va comptar amb quatre ponents de perfils molt diversos i que treballen en diferents àrees de la ciència: Gemma Marfany, professora titular de Genètica i Cap d’Unitat del CIBERER (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Malalties Rares) de la Universitat de Barcelona (UB); Laia Pellejà, responsable de Divulgació i Formació Científica de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC; Anna May, responsable de Comunicació i Divulgació a l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB), i vocal d’Activitats Científiques i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC; i Clàudia Diviu, tècnica de Comunicació i Marketing a Biocat, doctoranda en Comunicació Científica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC.
Miriam Rivera va obrir la tertúlia posant en situació a l’audiència amb un il·lustratiu exemple: en la dècada dels 60 investigadors nord-americans van demanar a nens de primària que dibuixessin un científic (en anglès els substantius no tenen gènere) i només l’1% va dibuixar una dona. Recentment es va repetir l’estudi i el percentatge havia augmentat fins al 28%. Aquest va ser un interessant punt de partida per a un debat molt fluid i personal, en el qual les participants van relatar les seves experiències, primer com a científiques i després com a divulgadores o comunicadores.
Miriam Rivera va començar instant a reflexionar sobre el fet que les mateixes dones científiques també tenim prejudicis molt arrelats, i ho va exemplificar narrant una anècdota sobre un encàrrec que va rebre, arran del qual va ser conscient per primera vegada i que molts cops dibuixava homes abans que dones en els seus còmics.
Seguidament Gemma Marfany, l’única de les participants que encara es dedica a la investigació — en aquest cas bàsica i relacionada amb la genètica de les malalties raras —, va parlar del gràfic tisora i de com les dones, encara que són majoria aclaparadora en moltes carreres de ciències — exceptuant enginyeries, matemàtiques i física — no es veuen representades en llocs de responsabilitat, tant a les universitats com en el món empresarial. També va comentar que és habitual el fet que les dones decideixin abandonar la carrera investigadora quan arriba el moment de tenir fills, perquè prioritzen les cures i l’atenció a la família a la vida professional, i que això és un problema molt arrelat en la societat i complex d’abordar.
A continuació, Laia Pellejà va relatar la seva experiència com a investigadora a Alemanya i la seva transició cap a la divulgació. La seva presentació, titulada “La ciència està plena de criatures rebels”, reflectia la seva passió per explicar la ciència i la seva tasca per incrementar el coneixement científic de tots els sectors de la societat. També va reivindicar la necessitat que les institucions donin suport més a les dones que volen continuar amb la seva carrera investigadora i que la professió sigui molt més inclusiva a tots els nivells.
Anna May va fer referència a la Comissió de Gènere del centre en el qual treballa gestionant la comunicació institucional, l’ICMAB, i va presentar un decàleg per comunicar els resultats d’un centre d’investigació incloent la perspectiva de gènere.
Finalment, Clàudia Diviu ens va sorprendre en revelar que només el 20% de les notícies sobre ciència que publiquen els mitjans tenen en compte la perspectiva de gènere i el llenguatge inclusiu. Clàudia va indicar que hi ha 4 grans àmbits que necessitem treballar per millorar aquestes xifres: la temàtica, el llenguatge, les imatges i les fonts a què ens dirigim.
La trobada va estar molt animada i un cop finalitzades les intervencions de les ponents el públic va participar en el debat de manera activa i es va generar una discussió molt interessant. Jo em vaig portar unes quantes reflexions a casa i moltíssimes ganes d’anar a més esdeveniments d’aquestes característiques. Gràcies a totes per l’experiència!
