El passat 10 de desembre, des d’EspaiNano, el grup de divulgació de nanociència de l’ACCC, i la UB, vam presentar oficialment un projecte diferent, un projecte que combina art i ciència. Parlem de NanoCaedre, una proposta trencadora on a través de diferents aproximacions artístiques, sent la principal l’expressió plàstica i el fresc contemporani, es mostra en tota la seva essència el món de la nanotecnologia
La proposta es va inaugurar amb la jornada Nanoèxode, presentada a un lloc singular: la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, que es va emplenar per l’ocasió.
La jornada era ambiciosa, amb un programa ple d’experts i expertes en ciència i art. Al projecte també participa l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Associació Catalana de comunicación Científica (ACCC), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), el King’s College London, la Universitat d’Oxford, l’Acadèmia de Belles Arts Francisco Valderrama, l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Argentina de Nanotecnologia (FAN) i la Fundació Èpica. Nanocaedre també participa en el projecte SMATH de l’Institut de cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
La sessió la va iniciar l’amfitrió de la jornada, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el mossèn Armand Puig, qui va donar la veu a l’organitzador i conductor de la jornada, Jordi Díaz-Marcos, microscopista i divulgador de la UB i vocal d’activitats divulgatives de l’ACCC.
Jordi va explicar-nos que l’objectiu de NanoCaedre era unir nanociència i art a partir del fresc contemporani i altres disciplines artístiques, com per exemple la música, que va esdevenir protagonista de la jornada d’inauguració.
A continuació, el nanocientífic (VHIR i ICN2) Victor Puntes, va procedir a la lectura d’un escrit titulat “La ciència al temple de l’opinió”, del qual podem destacar el següent paràgraf: “Però no podem abandonar al que som, no podem negar l’emoció com el vehicle d’expressió de l’après durant milions de generacions. I és per això, hem de reconciliar la ciència amb l’art, la física i la poesia, la química i la música, la biologia i la pintura”.
La jornada Nanoèxode va combinar dues línies: l’artística, amb la múscia com a clara protagonista, i la científica. El científic i músic Antoine Reserbat-Plentey va presentar una composició “Echelles” amb la seva banda, XDIFFERENCE, preparada per l’ocasió. “Echelles” és una potent escenificació que uneix el poder de la imatge (amb una combinació d’imatges macro, micro i nanoscòpiques) i el poder de la música, la qual cosa permet poder “escoltar” el nanomón. Antoine va escollir com a eix central d’aquesta hibridació entre art i nanociència el medi ambient.
La segona proposta musical va ser preparada també per l’ocasió per J.L.Viladot, científic i compositor, qui va elaborar una peça a l’orgue que ens atrevirien a cal·lificar d’única a nivel mundial. En paraules del compositor, “fins on arriba el meu coneixement, es tracta de la primera partitura escrita en un prisma tridimensional. En cadascuna de les cares he intentat plasmar musicalment diferents fenòmens relacionats amb els nanotubs de carboni. L’ordre d’interpretació de les cares, la seva durada i el contingut específic depenen de la perícia i habilitat improvisatòria de l’intèrpret, ja que la partitura no conté totes les notes sinó unes indicacions generals. Fins i tot es pot interpretar més d’una cara simultàniament. Així, cada interpretació és única, irrepetible i impredictible. Per això ha estat important comptar amb un intèrpret solvent de primera magnitud, el mestre Eudald Dantí, a qui va dedicada l’obra, i amb un instrument excepcional com és l’orgue de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”
En paral·lel, la part artística es va complementar amb la presentació de l’obra que donava nom a l’acte, “Nanoèxode”, creada per l’artista Francisco Valderrama, especialista mundial en Fresc Contemporani. L’obra està basada en una interpretació des de la perspectiva de la nanotecnologia del passatge de l’Èxode 32:20 de l’Antic Testament. Parla de com Moisès va generar nanopartícules d’or a partir del Vedell d’or. La presentació de l’obra es va acompanyar d’una explicació des del punt de vista teològic gràcies al mossèn Emili Marlès, i des del punt de vista nanotecnològic per part de l’experta en nanomedicina i nanopartícules, Laura Lechuga (ICN2). Per últim, aquest diàleg d’expert i expertes es va complementar amb una visió des del punt de vista filosòfic i ètic donada pel filòsof i microscopista, Joan Mendoza (CCITUB).
Per cloure, el president de l’ACCC, Raül Toran, ens va parlar d’alguns dels projectes artístic-científics de l’ACCC, tot destacant Illustraciència.
En resum, s’han iniciat les primeres passes d’un projecte, Nanocaedre, que pretèn ser un punt de trobada d’artistes i científics, que vol tornar a unir ambdues disciplines i consolidar la tercera cultura. No ens hem d’oblidar que ambdues són disciplines humanistes, és a dir, són intents humans de comprendre i descriure el món que ens envolta, per tant, per què no poden treballar plegades?
