RTVE dedica un documental radiofònic a la figura de l’astrònom català amb menció a l’ACCC
El documental d’Àlvaro Soto a RTVE recorre la vida i obra d’aquest extraordinari astrònom amb l’ajut dels professors d’Història de la Ciència, Antoni Roca-Rosell i Pedro Ruiz-Castell. Intervé també l’actual director de l’Observatori Fabra i catedràtic de Física Quàntica i Astronomia, Jorge Núñez. El programa analitza, a més, les seves aportacions al desenvolupament de la sismologia amb l’ajuda de Josep Batlló, especialista en aquest camp de l’Institut Catrogràfic i Geològic de Catalunya. La comunicadora científica Bibiana Bonmatí i els expresidents de les agrupacions astronòmiques Aster, Ricard Martínez, i de Sabadell, Josep Maria Oliver, exploren la seva faceta de divulgador de l’observació celeste. El retrat més íntim del personatge el tracen el seu familiar Pau Senra i Núria Guille, amiga de l’entorn de Comas Solà.
El pas dels temps i l’ausència d’un compromís públic per preservar el seu llegat semblen condemnar a l’oblit a una de les figures més rellevants de l’astronomia espanyola. Josep Comas Solà, nascut a Barcelona a la segona meitat del segle XIX, és responsable d’alguns dels descobriments celestes més espectaculars del seu temps.
En interminables nits d’observació, Comas Solà ha aconseguit identificar dos cometes nous per a la ciència; un d’ells, que porta els seus cognoms, és especialment valuós per tractar-se d’un cometa periòdic amb un cicle de recurrència de pocs anys. També va descobrir onze asteroides. Al primer, vist al 1915, el va anomenar Hispania; al segon, Alphonsina, doble homenatje al rei Alfons XIII i Alfons X el Sabi. També va tenir un paper destacat en l’estudi dels tres eclipsis totals de Sol visibles des de la Península Ibèrica entre 1900 i 1912.
Aquest pioner de l’astronomia espanyola va sumar a la seva formació universitària un component autodidacta, al tractar-se d’un camp verge en l’Espanya de l’època. Va començar la seva carrera professional en un observatori privat de Sant Feliu de Guíxols (Girona), on ja feia servir la neixent fotografia astronòmica.
Bona part de la seva activitat la va dur a terme com a director de l’Observatori Fabra, una instal·lació puntera situada a la muntanya del Tibidabo, depenent de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. A més, també va disposar d’un observatori particular instal·lat a casa seva, a Vil·la Urània. Des d’ambdues instal·lacions l’astrònom va seguir anotant descobriments sorprenents, com la rotació diferencial de Saturn o l’existència d’atmòsfera a la major de les seves llunes, Titán. Aquesta desbordant passió pel firmament el va portar a borir els seus centres de treball a la ciutadania i a desenvolupar una activitat divulgativa en infinitat de conferències. Va escriure diversos llibres de referència, incontables articles en premsa i va presentar el primer programa d’aquesta temàtica en la ràdio decana del país, la EAJ 1 de Barcelona, fins i tot implicat en el propi naixement de l’emissora. Com a bon apassionat de la innovació, Comas Solà també va promoure la primera experiència d’aviació duta a terme per la ciutat comtal.
Podeu escoltar el documental al següent enllaç: http://mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE_SRDOCU/mp3/8/0/1573207634408.mp3
