Els ponents ens van parlar de diferents formes de comunicar i divulgar la ciència, com el disseny, els còmics, l’art, els espectacles, els jocs de taula o la museografia i es van cercar sinèrgies amb altres projectes dels assistents en una dinàmica de networking.
El darrer dimarts 22 d’octubre de 2019 vam cel·lebrar la II Trobada de Socis i Sòcies ACCC, un esdeveniemnt en el que els participants van poder descobrir alguns dels projectes en els que treballen els seus companys i companyes del món de la comunicació, la divulgació i el periodisme científic.
Raül Toran, president de l’ACCC, va donar la benvinguda als assistents i va presentar anunciar alguns dels projectes que es llençaran al 2020 en el marc del 30è aniversari de l’associació, que va se constituïda al 1990. Entre aquestes noves accions trobem la renovació i promoció de l’exposició “Científiques catalanes”, que ja al 2010 i 2011 va visitar més de 20 establiments i va rebre el primer premi de Ciencia en Acción. A més, l’associació oferirà formació en diverses vessants de comunicació científica impartides pels mateixos socis i programats segons les seves peticions. Les primeres, programades pel primer trimestre de 2020, tractaran la divulgació de les ciències socials, l’ús dels còmics i l’organització de tallers científics. Al juny, a més, s’organitzarà una escola d’estiu d’una jornada i mitja seguint les temàtiques proposades pels socis.
Durant la secció de microxerrades, els ponents ens van parlar de diferents formes de comunicar i divulgar la ciència, com el disseny, els còmics, l’art, els espectacles, els jocs de taula, la museografia, la ciència ciutadana, i la perspectiva LGTBI.
Nanocaedre: quan la nanotecnologia i l’art es troben
Jordi Díaz, microscopista i divulgador científic, ens va parlar d’aquest projecte de cocreació que uneix art, en especial el fresc, i la nanotecnologia. NanoCaedre és un projecte en el qual diferents artistes visiten centres de recerca especialitzats en nanociència per relaitzar una obra artística. A partir d’aquí, s’han desenvolupat una sèrie de diàlegs entre professionals de diferents àmbits (músics, filòsofs, tecnòlegs…) per millorar l’obra del projecte. En el marc de Nanocaedre, el proper 3 de desembre, podrem gaudir d’una taula rodona i actuacions musicals a Nanoèxode, una activitat que se cel·lebrarà a la Basílica dels Sants Martirs Just i Pastor.
Biomiics: biologia en còmics
Miriam Rivera, secretària tècnica i responsable de comunicació de l’ACCC, és també comunicadora científica especialitzada en el format còmic i compta amb el seu propi projecte, Biomiics, amb el que ajuda a entitats del sector científic, com centres de recerca o empreses, a apropar les seves investigacions al seu públic objectiu a través del seu servei de còmics. Miriam ens va explicar algunes de les característiques que fan del còmic una bona eina de comunicació científica: la integritat de text i imatge, que redueix la càrrega de la memòria de treball; les metàfores visuals, que faciliten la relació entre conceptes científics abstractes amb elements coneguts de la vida quotidiana; les històries, que faciliten el record de la informació en apel·lar a les nostres emocions; i el multiformat, ja que el còmic pot publicar-se en format online o imprès. Miriam ens ofereix descarregar-nos el seu ebook gratuïtament, on explica totes aquestes característiques amb exemples d’entitats reals que han fet servir els seus còmics.
El museu de ciència transformador
Guillermo Fernández, museògraf, ens va presentar el seu llibre, “El museo de ciencia transformador”. El museu de ciència contemporani era una finalitat en sí mateix i ara és un mitjà de comunicació, però existeixen mancances de formació i academització del que es pot considerar una nova professió diferenciada de la conservació. Per exemple, calen tasques de planificació estratègica i existeixen dificultats per reconèixer un llenguatge propi, el llenguatge museogràfic, basat en els seus actius endèmica de tangibilitat. Així, podem distingir peces (objectes autèntics, com un crani), models (objectes representats), experiències (fenòmens autèntics) i metàfores (fenòmens representats, com el tornado de Ned Khan). Pel que fa a l’estratègia, és necessari realitzar evaluacions. Per exemple, el comptatge de persones ens permet saber quantes atraiem, els qüestionaris de satisfacció, quant agraden, però com podem saber quant transformem? Necessitem una avaluació qualitativa i d’impacte com a forma de garantir la sostenibilitat del museu de ciència contemporani.
Comunicant l’ACV: divulgant la circularitat
Martí Badal, comunicador, divulgador i educador científic, ens va explicar com evocar el paradigma de l’economia circular a través de la imatge corporativa. A la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF, on treballa actualment, han redissenyat la seva imatge en termes de circularitat per tal de reforçar la difussió de continguts científics i divulgatius. Per aconseguir-ho, han pensat en quin objecte podria la sostenibilitat, que inclou criteris com els recursos renovables, reutilitzables, reciclables i la reducció de residus, tot destacant els colors verd i blau.
PRISMA: Associació per la diversitat afectivo-sexual en ciència, tecnologia i innovació
Simón Perera, bioinformàtic i assessor científic en la iniciativa “Ciencia en el Parlamento”, ens parla de PRISMA, una associació que neix per evitar la discriminació i millorar la visibilitat del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Trans*, Bisexuals, Intersex, Queers, asexuals i altres identitats afectivo-sexuals i de gènere (LGTBIQA+) en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. La idea que la ciència i la tecnologia són branques del saber sense espai per biaixos i subjectivitats està molt arrelada en la nostra societat i en les pròpies disciplines cientificotècniques. Igualment, aquesta idea sol estar associada a la creença que l’única cosa que condiciona l’elecció i desenvolupament d’una carrera en aquestes branques són les capacitats i mèrits de cada persona. Però tot i que la ciència i la tecnologia han estat i són espais referents d’obertura, debat constructiu i autocrítica, autores feministes porten temps demostrant que ni es compleix sempre aquesta suposada objectivitat, ni és real la igualtat d’oportunitats per a les persones que desenvolupen la seva carrera professional en ciència, tecnologia i innovació.
De vacances a Mart… Qui s’apunta?
Miquel Sureda, físic, enginyer aeroespacial i comunicador científic a la UOC, es dedica des de fa molts anys a divulgar la seva passió pel cosmos durant el seu temps lliure. Ha participat en xerrades divulgatives com TEDxUPF, en diverses edicions de la Festa de la Ciència de BCN, YoMo 2017, 2018 i 2019 i en Space Talks, entre d’altres. Ara que sembla que l’exploració espacial torna a agafar volada, fa descobrir al públic les maravelles que ens esperen més enllà de la Terra a través d’activitats com l’espectacle “Mars 2018”, que ha pogut realitzar a esdeveniments com YoMo 2018, la Festa de la Ciència de Sant Joan d’Espí i a l’acte de cloenda de Splashdown 2018 i de BCNspiracy 2018. En aquest espectacle, simula el viatje a mart en una nau especial amb tots els assistents, els problemes que es poden trobar i com els superen. Aquest any, l’ha adaptat per celebrar el 50è aniversari del primer viatge a la lluna.
Cities-Health: ciència ciutadana en contaminació i salut
Raül Toran, president de l’ACCC i responsable de divulgació de l’ISGlobal, ens va explicar com desenvolupar un projecte de ciència ciutadana sobre contaminació atmosfèrica i salut tot parlant del projecte CitieS-Health. En un projecte de ciència ciutadana, és necessari identificar comunitats interessades en el tema a tractar, convertir les seves preocupacions en preguntes per fer recerca, co-dissenyar l’estudi amb la ciutadania, que serà qui implementi l’estudi, i crear eines perquè puguin realitzar altres estudis. El projecte CitieS-Health vol posar les preocupacions de la ciutadania en el centre de l’agenda a la recerca en epidemiologia ambiental. Per fer-ho, han iniciat la campanya “los Vigilantes del Aire” en el marc del Pàrquing Day Barcelona 2019. Han distribuït 1000 plantes de maduixa en els 10 districtes de la ciutat. Aquestes plantes absorbeixen partícules contaminants de l’ambient i ens ajudaran a crear un mapa de la contaminació a Barcelona. Els padrins hauran de tenir-les en els seus balcons o terrasses durant 3 mesos per després enviar algunes fulles en un sobre prefranquejat al laboratori.
LetScience: el joc de la ciència
Mireia Ortega, divulgadora científica especialitzada en neurobiologia, ha creat LetScience, un mètode de formació científica per a empleats no científics que utilitza el joc de taula. Gràcies a la gamificació s’ensenyen conceptes científics de manera lúdica, divertida, amena i pràctica. No només existeixen diversos nivells de dificultat, sinó que es pot personalitzar amb diferents mòduls segons l’àmbit en el qual s’imparteixi. Amb LetScience, els alumnes responen en grup a preguntes amb múltiples respostes, preguntes de vertader/fals i participen en proves de mímica i dibuix (entre d’altres). El director del joc dóna les explicacions teòriques necessàries de manera molt visual perquè s’entengui el temari al màxim. Aquest joc es podrà adaptar a formació professional, espai públics i escoles.
Luces, cámara et al.
Ignacio Crespo és metge, estudiant de neurociències i divulgador científic. Ha estat premiat com a subcampió de Famelab 2018 i semifinalista al2017. Compta amb una àmplia experiència en ràdio i podcast com a col·laborador a “A Ciencia Cierta”, “Coffee Break”, “Raíz de 5” i “El Aleph”. Escriu al blog “S de Stendhal” i participa puntualment en medis com “Naukas”, “ÛLUM” o “El periódico de aquí”. També té experiència en la presentació i organització d’esdeveniments com “Ogmios” o “Una Oca en mi Café”. A la Trobada de Socis, ens ha presentat un nou projecte en el que està treballant per unir la ciència, que interessa a un sector concret de la població, i el cinema, una afició comú per a tothom: Luces, cámara et al. Serà un cinefòrum científic amb un format transmedia presentat per Ignacio i Anna Morales (@SizeMattersBaby), una gran divulgadora en Youtube especialitzada en nanotecnologia. Aquest cinefòrum inclourà diverses sessions on es comentaran deu pel·lícules que reprensentin deu disciplines científiques tals com “El perfume”, “Ex Machina”, “Gathaca”, “Matrix” o “Jurassic Park”. Per cada sessió es convidarà un divulgador/a conegut i amb gran presència a les xarxes socials, especialitzat a cadascuna de les disciplines de les pel·lícules esmentades. Ara per ara, Ignacio convida a les entitats interessades a oferir un espai i financiació per realitzar el projecte, que promet arreplegar grans figures de la divulgació del nostre país.
Metamorfosi
Pedro García, director general de la companyia EXPOGRAFIC S.A. empresa especialitzada en la comunicació de conceptes relacionats amb la ciència, la tecnologia i el medi ambient i en el disseny de dotacions per posar en valor el patrimoni, ens va parlar del llenguatge expogràfic per comunicar ciència. Aquest ha de permetre al públic comprendre la recerca científica, democratitzar la ciència i permetre que es formi una opinió per participar de forma activa en els debats crucials. A més, ha de ser capaç d’emocionar, captar l’atenció, oferir una experiència vivencial i transmetre el coneixement de forma rigurosa i amena. En la seva vessant empresarial, Pedro ens va explicar seu el recorregut. Expografic es va constituir al 1987 i va ser la primera empresa a Espanya especialtzada en crear aquest tipus de contingut. Va començar col·laborant amb entitats públiques, però la crisi del 2008 el va obligar cercar nous col·laboradors internacionals. Al 2010, va començar a oferir exposicions pròpies com Microvida i, al 2017, en Expografic es va convertir en Expografic group per assolir nous nitxos de mercat.
BCNspiracy
Sergi Vila de Vicente, biòleg especialitzat en biodiversitat i comunicador científic, ha col·laborat amb “Atrapa el Tigre”, “Tres14”, i com redactor la revista Principia. Treballa al departament de comunicació de Lavola i és cofundador de l’Associació CreatiBio, que treballa per la divulgació de la biodiversitat i la seva conservació a Catalunya. També escriu al seu blog personal, “Divulgador Herbívoro”. A la Trobada de Socis, Sergi ens ha parlat de BCNspiracy, l’esdeveniment de divulgació científica que pretèn convertr-se en el “Naukas” de Barcelona, on hi col·labora com a fotògraf. La primera edició de BCNspiracy es va cel·lebrar al setembre de 2017, amb la missió de transmetre la necessitat i la utilitat de la ciència a tota la ciutadania de la mà de professionals de recerca i la divulgació que il·lustren les seves xerrades amb humor, tallers i espectacles. A la seva segona edició, que va incloure una secció pensada per a instituts, va tenir un gran èxit i va acollir a més de 500 persones. Aquest 2019, l’esdeveniment comptarà amb la col·laboració de l’ACCC i Pint of Science i obrirà la setmana de la ciència.
Proposem sinèrgies
Per finalitzar la jornada, tots els participants van parlar en grup per presentar-se i trobar sinèrgies entre els projectes presentats i d’altres que desenvolupen la resta de socis que traballen com a periodistes, comunicadors institucionals i altres professions dins del món de la comunicació científica. La reunió es va allargar a la cafeteria, on els presents van poder xerrar de manera informal i fer networking tot prenent un pica-pica.
Des de l’ACCC considerem d’allò més profitós visibilitzar els projectes dels nostres socis i les col·laboracions per tal de seguir creixent com a conjunt de professionals de la comunicació científica. Esperem que n’hagueu gaudit!
