Crònica feta per: Cristina Ribas, Cristina Serradell, Míriam Rivera, Valentina Raffio, Elsa Velasco i Raül Toran
El passat 1 de desembre es va celebrar a CosmoCaixa un homenatge a Jorge Wagensberg, museògraf i divulgador científic, que va morir el passat 3 de març. Aquesta jornada, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va comptar amb la col·laboració de CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació Naturgy, l’Escola Elisava, Tusquets Editores S.A. i SokoTech.
La jornada, que va comptar amb més de 260 assistents, va ser inaugurada per Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa, que va manifestar que “aquest homenatge és totalment necessari per una figura que va crear l’actual museu CosmoCaixa i el lloc per fer-ho és el més adient”. Per la seva part, Domènec Espriu, ViceRector de Recerca de la Universitat de Barcelona, va recordar els anys universitaris, tant com alumne i posteriorment professor de Jorge Wagensberg, mentre que Raül Toran, president de l’ACCC, va agrair a les entitats col·laboradores i va indicar que “la idea de fer aquesta acte va sorgir per part de socis i sòcies de l’ACCC i de membres de la llista de l’ACCC i voliem fer-la avui, 1 de desembre, un dia abans del seu aniversari com a homenatge per part de familiars, amics, col·laboradors, etc.”. Les taules de debat van estar moderades per Míriam Rivera, Valentina Raffio, Elsa Velasco, Cristina Ribas i Cristina Serradell.
ALGUNS ANYS DESPRÉS…
Els efectes papallona més importants en la vida d’una persona són els amics
La jornada va començar amb paraules del mateix Jorge Wagensberg, a través del vídeo d’introducció de la Jornada “Proceso al Azar” d’Editrama. El vídeo va servir d’enllaç per a la primera taula rodona de la jornada, formada per Rosa Flos Bassols, Gonzalo Herralde Grau, Vladimir de Semir i Daniel Sánchez Reina que, en aquesta ocasió, van parlar com amics i companys de Wagensberg.
Rosa Flos Bassols, Catedràtica emèrita de la Universitat Politècnica de Catalunya en biologia, exdirectora de centres diversos de la mateixa institució i de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) així com de l’’Aula Escola Europea, va explicar els orígens de la seva amistat amb en Jorge. Ambdós es van conèixer de ben joves al Liceu Francès i, anys més tards, també van compartir junts alguns anys de la carrera de Físiques. “Després hem coincidit en diverses ocasions per atzar, d’altres buscades per mi, o buscades per ell”, va explicar.
Gonzalo Herralde Grau, distribuïdor de documentals i director de cinema català, va recordar alguns dels projectes que va realitzar en estreta col·laboració amb la ment creativa de Wagensberg. Junts van crear el que més tard esdevindria ‘Procés a l’atzar’, el testimoni d’una trobada històrica celebrada l’any 1985 al Teatre-Museu Dalí de Figueres sobre el paper de l’atzar a la ciència. Un dels records més especials que Herralde guarda és quan “un dels molts cops que vam coincidir al Bocaccio, em va fer una caricatura al revés d’un posagots del lloc”.
Vladimir de Semir, periodista i president del consell assessor del Centre d’Estudis Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, va destacar que la seva amistat amb Wagensberg és potser una de les més llargues que es conserven. Ambdós es van conèixer quan eren nens i, des d’aleshores, romangueren junts traçant unes ‘vides paral·leles’. “Ell va estudiar Físiques i jo matemàtiques, ell es dedicà a la divulgació i jo al periodisme científic. Hi ha hagut tants moments en què va influir en mi…”, recorda.
Daniel Sánchez Reina, físic, directiu en companyies multinacionals com Sony i actualment director d’investigació a Gartner, va explicar que, en el seu cas, la figura d’en Wagensberg la va conèixer com a mestre. “Els seus llibres em van servir d’inspiració en alguns dels moments clau de la meva carrera professional i de la meva vida”, va afegir.
NOMÈS ES POT TENIR FE EN EL DUBTE
Tractant-se de la realitat res menys fiable que una veritat que no canvia
Jordi Portabella, Director de l’Àrea de Divulgació Científica del CosmoCaixa, va obrir aquesta taula per donar la seva visió del famós aforisme de Wagensberg “Només es pot tenir fer en el dubte” tot destacant la importància de despertar la curiositat i l’esperit crític entre els joves.
Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va compartir dos dels projectes museístics en els que va col·laborar amb Wagensberg, tot i que al final no es van materialitzar. El primer consistia en apropar els elements de la taula periòdica a la societat a través d’un escenari quotidià com una cuina i, el segon, en crear un zoològic marí a la Zona del Fòrum que connectés amb l’actual Zoo de Barcelona a través d’una “Avinguda de la Ciència”.
Ambrosio García Leal, Doctor en Filosofia de la Ciencia por la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de diversos llibres de la col·lecció Metatemas de l’editorial Tusquets, ens va parlar del dubte des de la vessant de l’evolució. En una de les seves anècdotes ens va parlar de la trobada entre Wagensberg i el paleontòleg Stephen Hay Gould en la qual el museògraf li va plantejar la qüestió del progrés evolutiu. A partir d’aquella conversa, va sorgir la línia d’investigació a la qual el Doctor García ha dedicat gairebé tota la seva carrera: la noció d’independència de la incertesa de l’entorn i la seva aplicació a l’evolució de la vida.
Romualdo Pastor, Professor de Física Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ens va mostrar la seva visió com a alumne de Wagensberg. El museògraf va dirigir la seva tesi.
Toni Pou, codirector del Postgrau en Comunicació Científica de la Universitat de Vic i fundador i codirector de l’empresa Eduscopi, va destacar com Wagensberg trencava les fronteres i transcendia els àmbits intel·lectuals clàssics. Pou ens va narrar com Wagensberg havia fet gala de les seves habilitats com a comunicador en la Comissió que el Parlament de Catalunya va organitzar el 2010 per abolir els espectacles de toros a Catalunya.
LA NATURA NO TÉ LA CULPA DELS PLANS D’ESTUDI D’ESCOLES I UNIVERSITATS
El coneixement avança per les costures de les disciplines
Juan Luis Gómez Estévez, professor titular al departament de Física de la Matèria Condensada a la Universitat de Barcelona, i Joan Àngel Padró, catedràtic del mateix departament, van destacar el desgrat de Jorge Wagensberg per la rigidesa de l’educació al món acadèmic, especialment pel que fa als plans d’estudi universitaris i a l’ensenyament en forma de classes magistrals. De la seva manera poc convencional d’ensenyar també en va donar testimoni Quim Valls, professor titular a l’Escola d’Agricultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va ser el primer estudiant de doctorat que va completar la seva tesi sota la supervisió de Wagensberg. Tant Valls com Mercè Piqueras, biòloga dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció, van recordar que Wagensberg gaudia treballant a les fronteres del coneixement, barrejant disciplines diferents, com ara la física i la biologia. Eva Buch, directora d’educació, divulgació i patrimoni de la Fundació Naturgy, va apuntar que els plans d’estudi escolars no estan dissenyats per despertar vocacions científiques i que aquesta tasca l’han de dur a terme altres actors, com ara museus i especialistes en divulgació científica.
El PENSADOR INTRÚS
Per què abandonar el confort de terra endins i buscar-se la vida tant a prop de la frontera?
Jorge Wagensberg segur que hagués organitzat una taula com aquesta per gaudir dels coneixements aliens i, alhora, per ser ell mateix intrús en totes les formes d’expressió i comprensió que hi eren presents. Després de l’audició d’una obra del músic Jordi Cervelló van entrar en escena ell mateix juntament amb la resta de ponents: Beatriz de Moura, editora; Marc Puig i Sílvia Bel, actors, Màrius Serra, escriptor i Lluís Noguera, filòsof i director de CosmoCaixa. De Moura va destacar la important tasca editorial de Wagensberg i els actors van recordar una època del Museu on es podia pensar, proposar i executar qualsevol cosa a l’abast de la imaginació. La Sílvia i el Marc eren becaris artistes que representaven una obra dins d’un vaixell enfonsat quan en un atac de creativitat, la Sílvia va intentar redreçar un fòssil i el va trencar. Això va donar peu a una sentència de Wagensberg: “Lo que la naturaleza ha conservado durante 300 años, Sílvia Bel lo ha destrozado en 3 segundos”. L’humor també ens va acompanyar quan Màrius Serra explicava com va haver d’eliminar un aforisme wagensbergià impossible de traduir: “la pretensión del pretencioso es tal que cambia la S por la C” perquè en català ambdós s’escriuen amb S. Noguera va recordar Wagensberg des de la filosofia i Cervelló des de la música. Potser en aquella tria de personatges faltava un científic però en realitat era el propi Wagensberg que hi ha va ser present tota l’estona.
MUSEOGRAFIA: MUSEOLOGIA TOTAL
Un museu és realitat concentrada: la darrera gran reserva
Hernán Crespo, arquitecte i museògraf ens va explicar en què consistia la museologia total d’en Jorge Wagensberg i com va es va anar coent a foc lent aquesta nova manera de musealïtzar tant el nou espai que avui coneixem com Cosmocaixa i les diverses exposicions en què va treballar durant més de 20 anys amb Wagensberg.
Felip Fontova, físic i museògraf, que també va treballar coordinant exposicions temporals durant molts anys amb Wagensberg, va explicar com encabir un tros de realitat en un museu, com solventar els grans reptes d’espai que eren necessaris per mostrar els fenòmens que volia mostrar en Wagensberg i del concepte “metàfores museogràfiques”, les genials combinacions d’objectes i fenòmens per fer visibles un tros de realitat. I com en Wagensberg sempre volia portar la museografia al moment “eureka”, és a dir a la “comprensió sobtada per sorpresa”.
Jordi Agustí, biòleg evolutiu que va ser director de l’Institut Català de Paleontologia entre els anys 1985-2005 i més tard professor d’investigació a ICREA, es va centrar en la seva experiència de col.laboració amb en Jorge, des de la primera exposició que va muntar (“600 millones de años de viaje submarino”) fins el muntatge final de Cosmocaixa. També ens va explicar alguna anècdota personal de les genialitats de Wagensberg.
Lola Ruiz, mestra de formació, que va treballar amb l’equip del Wagensberg com a coordinadora de l’exposició d’Ecodisseny, la remodelació del Flash i a Abracadabra, una exposició temporal sobre màgia i cervell, va destacar com Wagensberg portava la museografia total a tots els àmbits i en especial com per mitjà de la màgia aconseguia de sorprendre i fer que els que sortissin de l’exposició pensessin de manera diferent a quan havien entrat. Tot combinant sempre la bellesa dels objectes, la màgia i la sorpresa.
Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, també ens va comentar com la bellesa dels objectes, l’art i la ciència no estan renyides, tot recordant l’exposició de “Forma i funció” que es va du a terme l’any 2004 al Museu de la Ciència de Barcelona quan estava al Palau Macaya. També va comentar com les llicències museogràfiques que feia servir Wagensberg en aquesta exposició, eren del tot necessàries i plenament justificades per tal d’aconseguir sorprendre i motivar fer-se preguntes.
En Jorge Wagensberg va formar part del consell Assessor del nou projecte del Museu de Ciències Naturals al Parc del Fòrum. L’Anna Omedes va comentar que en Jorge deia que “un bon museu és aquell capaç de mostrar 100 bones idees”.
Claudi Alsina, catedràtic de matemàtiques de la UPC, exDirector General d’Universitats i del Consell Interuniversitari a la Generalitat de Catalunya, va fer referència a la creativa visió de la museologia total de’n Wagensberg i ens va aportar una visió comparativa entre les personalitats d’en Jorge Wagensberg i d’Antoni Gaudí, tot derivant d’aquesta comparativa algunes consideracions sobre el futur del llegat d’en Jorge.
Recital de cloenda i visites guiades
La jornada va finalitzar amb el recital de Maria Dueñas, presentada per Jordi Cervelló, amb la interpretació de Partita nº 2 en re menor de J. S. Bach i Caprice nº 5 de Niccolò Paganini. Posteriorment els assistents van poder gaudir de les visites guiades amb guies especialitzats, com Laureano Agout, Marc Boada, Moira Costa, Hernan Crespo, Felipe Fontova, Álex Pérez, Maria Dolores Ruiz, Irene Lapuente i Jordi Serrallonga, als espais desenvolupats per Jorge Wagensberg i els seus col·laboradors com la Vitrina Hipercúbica de Compressió Súbita, el Bosc Inundat, el Mur Geològic i Formes a la Natura, entre altres.
