Post del soci: Maravillas Boccio
La presència de plantes a l’antic Egipte és una constant, però són pocs els estudis que se’ls dediquen i, per tant, hi ha un cert desconeixement de la botànica egípcia. Per això, una part bàsica dels estudis de fitoegiptologia és la identificació de les plantes. Entenent per “identificació” l’associació d’una paraula egípcia amb una o vàries espècies de plantes, o bé, diferents paraules egípcies amb una sola espècie de planta seguint la nomenclatura de Linné.
En la identificació s’ha de tenir en compte el tipus de fonts que ofereix la informació. No és el mateix un text escrit on aparegui el nom d’una planta que una representació iconogràfica on es poden reflectir elements característics de la planta sencera o una part.
Fonts documentals
Les plantes de l’antic Egipte han arribat fins ara com restes arqueològiques, o en referències textuals o iconogràfiques. Van ser escollides pels egipcis; hi ha una selecció de les plantes incloses en les fonts. Només s’hi troben aquelles plantes que tenien un ús mèdic, ritual, alimentari o tècnic, entre d’altres.
Les fonts documentals egípcies estan formades per dos grans grups. El primer grup són les fonts pròpiament egípcies; el segon grup està integrat pels estudis florístics del territori egipci al llarg del temps i per l’etnobotànica.
1. Restes arqueològiques.
Aquest tipus de fons fa possible la identificació de l’espècie però no facilita el nom egipci. Hi ha moltes restes botàniques (llavors, fruits, flors, branques …) que es troben en les tombes i donen accés directe a la planta. L’arqueologia també pot contribuir de forma indirecta, mitjançant tècniques analítiques que identifiquen restes químiques de productes vegetals presents en objectes com àmfores, gots, motlles de pa, etc.
2. Iconografia.
Són moltes les representacions de plantes dibuixades o esculpides. Es troben en els murs dels grans temples o tombes però i també en petits òstraca. En general, la iconografia és una manera d’identificació més intuïtiva. Les escenes es repeteixen en contextos similars i la majoria de les plantes no presenten trets massa característics. Un conjunt iconogràfic botànic destacable és l’anomenat “jardí botànic” de Tutmosis III. Es tracta d’un conjunt de sales amb representacions botàniques i zoològiques construït pel rei Tutmosis III en el temple d’Amon-Re en Karnak.
3. Textos.
La presència de les plantes en els textos són nombroses i variades. La majoria estan sobre papir i en escriptura hieràtica. En la literatura destaca el compte d’El camperol eloqüent on se citen plantes del wadi Natrun. També hi ha textos administratius sobre papir o òstraca. Però la font escrita més important respecte a les plantes és el conjunt de textos mèdics. La informació aportada per aquests documents és més de tipus terapèutic que no pas botànic. Per tant, els textos mèdics egipcis destaquen la farmacognòsia i no la botànica.
Les plantes també apareixen en textos religiosos escrits en jeroglífics. Aquests textos estan esculpits als murs dels temples egipcis. Uns dels indrets sacres més destacats per a les plantes són els anomenats “laboratoris” dels temples ptolemaics. En els seus murs es troben escrites les receptes per a l’elaboració d’ungüents i perfums rituals i entre els ingredients hi ha inclosos els d’origen vegetal. Les llistes d’ofrenes són altres textos sagrats on destaca la presència de plantes. En aquest context destaca el calendari d’ofrenes de Medinet Habu. El calendari ocupa tota la part exterior del mur sur del temple i registra les ofrenes que s’han de fer en les diferents festivitats al llarg de l’any.
4. Obres florístiques.
Es tracta d’obres de contingut botànic aplicat al territori egipci i escrites des de l’època clàssica, com Teofrast amb la seva obra Història de les plantes, fins ara. Una de les primeres obres sobre plantes d’Egipte és la realitzada per Prosper Alpin, un mèdic venecià del segle XVI. Alpin va ser enviat a Egipte pel patriarca de Venècia i, després de ser-hi tres anys, a la tornada, va escriure un llibre sobre les plantes que hi va observar.
Però els estudis botànics egipcis, com la resta d’estudis relacionats amb Egipte, comencen arran de la campanya napoleònica a finals del segle XVIII-començament del XIX. Napoleó es va fer acompanyar per un grup d’estudiosos amb la idea d’estudiar Egipte des de diferents camps de la ciència. El resultat va ser la Description de l’Égypte una obra formada per un conjunt de llibres de temàtiques diverses on els estudis naturalístics es recullen en el llibre Histoire naturelle. En aquest llibre es troben diferents monografies referents a plantes on destaca Florae Aegyptiacae illustratio d’Alyre Raffeneau-Delile. A partir de Delile hi ha una continuïtat dels estudis florístics d’Egipte que arriba fins ara.
5. Etnobotànica.
La presència de plantes en les fonts egípcies ve determinada per l’ús. Per tant, es pot dir que les fonts egípcies tenen una càrrega etnobotànica molt forta. Per una altra banda, les societats tradicionals conserven els seus costums d’una generació a la següent; així doncs, els treballs d’etnobotànica actuals es poden considerar fonts documentals per l’estudi de les plantes de l’antic Egipte.
La identificació de les plantes i la il·lustració botànica
Un coneixement previ de les plantes facilita la tasca d’identificació i la il·lustració és una bona eina per a conèixer-les, en posarem un exemple.
En la segona sala hipòstila del temple de Seti I a Abidos hi ha un fris on estan representats els nomos d’Egipte fent ofrenes al rei i als déus. La figura 1 mostra el nomo 21 de l’Alt Egipte oferint, segon el text, una libació. La iconografia presenta la personificació del nomo, amb tres papirs a la mà esquerra i a la mà dreta una safata amb dues gerres de libació acompanyades de dues flors de lotus. Del braç dret del nomo pengen tres flors i tres poncelles de lotus.
Figura 1. Nomo 21 del Alt Egipte. Dibuix fet a partir de la foto realitzada per Mr. Felton a l’hiver de1926-27. Gardiner, A. (ed.) 1958. The Temple of King Sethos I at Abydos. Vol IV. The Second Hypostile Hall. Chicago: University Chicago Pres. Làm. 11C (fragment).
El lotus és una de les plantes més representades en la iconografia egípcia. En Egipte, de forma natural, hi ha dues espècies de lotus: Nymphaea lotus i Nymphaea caerulea. Hi ha una pregunta òbvia. Els antics egipcis representaven les dues espècies? Les diferenciaven? Per a respondre aquesta pregunta s’ha de conèixer l’aspecte de cadascuna d’elles. La figura 2 és una il·lustració que mostra la fulla i la flor de les dues espècies de Nymphaea. Com es pot apreciar, Nymphaea lotus té la fulla dentada i la flor blanca amb pètals obtusos, en canvi Nymphaea caerulea té la fulla llisa i la flor blava amb pètals aguts.
Figura 2. Il·lustració de Nymphaea sp. A) Fulla i flor de Nymphaea lotus; B) Fulla i flor de Nymphaea caerulea. © M. Boccio.
En les gerres de libació de la figura 1, es veu que la part superior del cos de les gerres estan formades per unes flors i la part inferior per altres flors diferents. Si es comparen aquestes flors amb les de la figura 2, s’observa que les flors representades en el fris d’Abidos corresponen a les dues espècies de lotus; les flors de la part superior corresponen a Nymphaea lotus perquè tenen els pètals aguts i les flors de la part inferior són flors de Nymphaea caerulea perquè els pètals són aguts. Per tant, els antics egipcis coneixien perfectament les dues espècies de lotus del seu país.
La percepció de les plantes a l’antic Egipte
És molt difícil saber realment quina visió tenien els egipcis de les plantes, però hi ha una eina molt potent per acostar-se a com les veien, és l’escriptura jeroglífica. El jeroglífic es caracteritza per ser una escriptura pictogràfica, figurativa o icònica. Els signes són petites imatges que reprodueixen éssers, elements naturals, objectes o accions. L’escriptura s’inspira en el paisatge, i alhora el paisatge condiciona l’escriptura. El resultat és una interpretació subjectiva del medi natural. Mitjançant les paraules egípcies que designen plantes, es pot fer una interpretació de com eren percebudes pels mateixos egipcis i com el paisatge modula aquesta percepció.
Per a conèixer més sobre la percepció de les plantes a l’antic Egipte, veure el següent article:
Boccio, M. 2017: El nombre de las plantas en la escritura jeroglífica del antiguo Egipto. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 84: 265-275. DOI: 10.2436/20.3002.01.146.
(https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000255/00000064.pdf)
