Sant Jordi, post del soci: Pol Morales (Fundació Dr. Antoni Esteve)
Galileu, Newton, Gauss, Einstein. Si repassem la llista dels grans herois de la ciència, quelcom crida l’atenció. Pràcticament no hi ha dones. Trobem, naturalment, Marie Curie, però desconeixem el nom de moltes altres científiques que, per la seva condició de dones, van haver d’enfrontar-se a tot tipus de dificultats per dur a terme la seva recerca. La seva feina ha quedat difuminada o, fins i tot, oculta.
Per això, la Fundació Dr. Antoni Esteve presenta La ciència oculta, un llibre que recopila la tasca de quinze científiques que van assolir grans fites en la història de la ciència. Si bé algunes van veure reconeguda la seva feina, altres foren oblidades o relegades a una zona de clarobscurs a la qual convé donar-hi llum. L’encarregat de fer-ho és Sergi Erill, catedràtic de farmacologia i patró de la Fundació Dr. Antoni Esteve, que amb aquesta nova publicació vol apropar la vida i obra de quinze il·lustres dones científiques a tots els públics.
Mitjançant dues imatges que a priori no tenen res en comú, cada capítol ens endinsa en la trajectòria científica de dones com Hipàcia, element clau de la comunitat científica d’Alexandria, o més recentment, Jocelyn Bell, el paper de la qual en el descobriment del púlsar mai va ser reconegut pel Premi Nobel, que recolliren els seus companys Antony Hewish i Martin Ryle. Fred Boyle, fundador de l’Institut d’Astronomia de Cambridge i considerat com un dels científics més importants del segle XX, va catalogar el fet com un robatori.
Tot i les dificultats per dur a terme la seva feina, algunes científiques sí van aconseguir per fi el seu reconeixement. És el cas de Mina Fleming (1857-1911), que després de que el seu marit la deixés, embarassada, amb 20 anys va entrar a treballar com a criada a la casa del professor Edward C. Pickering, director del Harvard College Observatory. Va començar a treballar a l’observatori fent tasques rutinàries però de seguida va demostrar el seu talent desenvolupant un sistema de classificació d’estrelles basat en el seu espectre. Al llarg de nou anys, Fleming va catalogar més de 10.000 estrelles, juntament amb 10 noves, 52 nebuloses i 310 estrelles variables. Tot i que molta de la seva feina es va atribuir a un company, Mina Fleming fou nombrada Membre Honorari de la Royal Astronomical Society el 1906. El cràter de Fleming de la Lluna ens recorda el seu descobriment.
Pots sol·licitar o descarregar-te La ciència oculta a l’enllaç següent:
