La dissecció: camí al coneixement
El camp de la il·lustració científica és tan rigorós en la seva exquisida obstinació per depurar la realitat fins a límits infreqüents en altres esferes de la ciència, que, per a alguns científics es converteix en una forma de vida. L’objectiu és molt clar. S’ha de transmetre un missatge amb una informació específica i detallada d’un ésser o organisme natural.
Alguns il·lustradors mantenen un compromís tan estret amb la seva obra que inverteixen els seus dies en intenses expedicions, treballs de camp, observacions introspectives de la naturalesa, desenvolupament d’esbossos, dibuixos i pintures. “A la transmissió minuciosa del món animal i vegetal, no s’arriba d’una altra manera: es requereix observació, diàleg i molta paciència per revelar detalls que a simple vista puguin quedar difusos o passar inadvertits”, diu Pedro Salgado, el guanyador de la cinquena edició d’Il·lustraciència. Aquest és, segons el reconegut científic d’origen portuguès, “un dels reptes de la il·lustració científica: la capacitat de posar sobre la taula els plànols exactes dels éssers animats i inanimats, per obrir i facilitar el camí de la recerca. Un plànol excepcional per comunicar la ciència.”
En aquest àmbit, Salgado, amb 25 anys d’experiència en el camp de la il·lustració científica, ha dedicat plenament la seva professió a donar visibilitat a les parts externes dels òrgans d’un cos, per aclarir aquells aspectes que a simple vista, amb l’observació, queden difusos, o es desdibuixen en la superposició de plomes, pèls, pell o escates dels individus objecte d’estudi. Així mateix, aquest biòleg marí, membre del la prestigiosa Guild of Natural Science Illustrators (GNSI), amb la seva tècnica depurada, desvela l’interior de les espècies que dibuixa i pinta amb gran cura per oferir un camí de llum a l’inaccessible.
El puntillisme que obre zones de clarobscurs, recobreix entre blanc i negre amb tinta xinesa, animals marins, i fins i tot recrea espècies desaparegudes d’altres èpoques. Després d’un temps analitzant els detalls, les parts d’un cos, les escates, les lluentors, duent a terme un llarg treball amb esbossos i fotografies, Salgado, busca traç a traç la proporció correcta. “Les escates s’aprecien millor en la il·lustració que al natural. En realitat les seves escates queden més amagades, però aquí l’objectiu és esclarir amb el rigor del punt, amb el rigor del traç. La il·lustració científica requereix d’un llarg procés d’observació, amb un objectiu molt clar per ser transmès amb ple rigor”.
