L’Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres ha decidit atorgar el Premi Abel del 2017 a Yves Meyer, de 77 anys, de l’École Normale Supérieure Paris-Saclay, França, per les seves aportacions fonamentals en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondícules.
El president de l’Acadèmia Noruega de les Ciències i les lletres, Ole M. Sejersted, ha anunciat el nom del guanyador del Premi Abel del 2017 a l’Acadèmia a Oslo, avui dia 21 de març. Yves Meyer rebrà el premi de la mà de Sa Majestat el Rei Harald V a la cerimònia de lliurement que tindrà lloc a Oslo el dia 23 de maig.
Yves Meyer ha sigut un dirigent visionari en el desenvolupament d’aquesta teoria, a la intersecció entre matemàtiques, informació tecnològica i ciència computacional.
L’anàlisi de les ondícules té aplicacions en un rang molt ampli de temàtiques com, per exemple, anàlisis harmònic, comprensió de dades, reducció de soroll, imatge mèdica, emmagatzematge de dades, cinema digital, desxifratge de les imatges rebudes pel telescopi especial Hubble i les recents deteccions d’ones gravitacionals creades per la col·lisió de dos forats negres, descobertes per l’observatori LIGO.
El premi Abel reconeix les contribucions d’extraordinària profunditat i influència en les ciències matemàtiques i es lliura anualment des de l’any 2003. El guardó inclou un premi econòmic de 6 milions de corones noruegues, aproximadament 675.000 euros al canvi actual.
Elsa Velasco, cobrirà l’acte
Elsa Velasco, periodista científica del Big Vang La Vanguardia, acudirà a Oslo gràcies a una beca del Comitè Abel, gestionada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), per cobrir el lliurement del premi i tindrà la oportunitat d’entrevistar a Yves Meyer.
El nom del guanyador es va decidir a l’Institut d’Estudis Catalans.
El guanyador del Premi Abel del 2017 es va decidir a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) els dies 17 i 18 del mes de gener, pel Comitè Abel, format per Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’IEC, John Rognes (president), Luigi Ambrosio, Marie-France Vignéras i Ben J. Green.
Sanz-Solé explica que el procés de deliberació va ser llarg ja que «arribar a un consens és difícil, perquè és molt complicat comparar el valor de les aportacions dels diversos candidats entre les diferents àrees de les matemàtiques» però finalment es van decantar Yves Meyer degut a «la qualitat excepcional i la diversitat de les seves contribucions matemàtiques, i que hagi demostrat de manera contundent que la recerca en matemàtica fonamental pot tenir un gran impacte en aplicacions importantíssimes del món real».
