Cada dia hi ha menys dubtes de la importància d’utilitzar les xarxes socials i els blogs per comunicar ciència. S’han convertit en un canal més a través del qual es divulguen continguts científics.
Les xarxes s’estan consolidant, ja que tenen més credibilitat institucional i trobem exemples que en demostren l’èxit. Tot i així, constatem —en general— una certa manca de cultura 2.0 i de capacitat per gestionar, en aquestes xarxes, els missatges científics adequadament, que s’han d’adaptar a aquests nous mitjans.
Les xarxes socials i els blogs han demostrat ser bones eines de comunicació massiva. Usades convenientment poden ajudar els periodistes i divulgadors científics, les institucions de recerca i els mateixos investigadors a fer arribar més lluny els coneixements científics. Ara bé, cal acompanyar aquestes eines amb la capacitat d’utilitzar-les de forma adequada per aprofitar-ne tot el potencial.
.JPG)
Per tot això hem vaig animar a escriure “Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales“, un llibre que ofereix tota la meva experiència i coneixements en el sector de la comunicació digital. Però el llibre encara no està editat. Per fer-ho, he optat per autopublicar-lo. Per això he iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, per tal de recaptar el finançament necessari per publicar-lo en paper. T’animo que li facis un cop d’ull per reservar-lo si el vols tenir i perquè, en la mesura que puguis, m’ajudis a promocionar el projecte perquè pugui arribar a ser una realitat. Qualsevol difusió, promoció, recomanació i aportació que puguis fer, serà benvinguda. Aquest és l’enllaç: http://vkm.is/divulgarciencia
Aquest manual, complet i detallat, està dissenyat perquè els que estan interessats a comunicar resultats de la investigació científica i de la innovació puguin fer-ho de manera efectiva a través de les xarxes socials i dels blogs. El llibre aborda, en un llenguatge fàcil i proper, tot el que cal saber per gestionar adequadament l’estratègia de comunicació en els mitjans socials, a fi que els continguts científics aconsegueixin més visibilitat i impacte.
S’hi parla de ciència ciutadana, accés obert, mètriques alternatives, marca personal, pla de continguts, comunitat virtual, vídeos, adequació dels missatges científics, Facebook, Twitter, treball en xarxa (“networking”)… Però sobretot ofereix trucs, consells, bones pràctiques, recursos i exemples per dur a terme una gestió d’èxit de les xarxes socials per optimitzar el temps al màxim.
Aquest manual et prepara per divulgar ciència, de forma pràctica, a través de les xarxes socials per aconseguir resultats positius. Alhora, et proporciona una visió global i teòrica dels principals conceptes que relacionen la ciència amb els mitjans socials. Així, els lectors poden aplicar el que s’explica o fer-se una idea per conèixer millor el que comporta aquesta tasca.
A més, estic realment content d’haver pogut comptar en aquest llibre amb una trentena de grans coneixedors de la divulgació científica que hi han participat contestant una petita entrevista relacionada amb els diferents àmbits que tracten.
Em refereixo a Antonio Calvo, Raül Toran, Núria Molinero, Ernest Abadal, Josep Perelló, Roser Urreizti, Isidro F. Aguillo, Ainhoa Goñi, Manuel Pérez-Alonso, Cayetano Gutiérrez Pérez, Miquel Duran, Lourdes López, Miquel Baidal, Paloma Marín, Óscar Menéndez, Xavier Lasauca, Fermín Serrano, José Manuel López Nicolás, José M.ª Cepeda, Sofia Fournier, Jordi Pereyra, Aitor Sánchez García, Jorge Alcalde, Clara Grima, JM Mulet, Lydia Gil i Pedro Margolles. A tots, moltes gràcies.
Javi Polinario
