El passat 10 de juny va tenir lloc a la Casa Elizalde la darrera sessió del cicle “Ciutat Verda” amb la xerrada “Coneix els serveis ambientals del verd urbà” de Francesc Baró,de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB).
La xerrada va ser moderada per Alfons López de l’Aula Ambiental de Sagrada Família. “Què son els serveis ambientals o ecosistèmics? Per a què serveixen? Són els beneficis que les persones obtenim dels ecosistemes. També es poden definir com les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes pel benestar humà”, explicà l’investigador de l’ICTA.
Els serveis ecosistèmics es poden dividir en quatre grups: d’aprovisionament (aliments, aigua dolça, etc.), de regulació (control de l’erosió, captura de CO2, etc.), els serveis culturals (recreació, apreciació estètica, etc.) i d’hàbitat o suport, els que constituirien les funcions ecològiques que permeten la provisió de la resta de serveis.
Dins d’aquests serveis, també trobem el concepte d’infraestructures verdes o blaves, que, a nivell urbà, inclouen els horts urbans, els parcs urbans, els rius i les cobertes verdes, entre altres.
Beneficis del verd urbà
El verd urbà té diferents beneficis pel nostre planeta i per la nostra salut: capturen les emissions de CO2 de l’atmosfera, redueixen la temperatura local, són hàbitats per diverses espècies, ajuden a que la gent es relacionen entre sí i que caminin i facin més activitat física,… També trobem el cas de moltes ciutats a Àsia i Àfrica, on bona part del consum d’aliments d’origen vegetal és auto-produït. Aquesta autoproducció és important per la capacitat d’autosuficiència, resiliència i adaptació de les ciutats. La vegetació mitiga l’anomenat efecte de l’illa de calor que es genera a les ciutats. A més, la vegetació actua com a filtre de partícules contaminants com NO2 i la matèria particulada (PM10) i actuen amortint el soroll. Així mateix, ajuda a disminuir l’aigua d’escorrentia.
D’altra banda, els serveis culturals són segurament els més clars: ajuden a relaxar-se, potencien el passeig i augmenten el desenvolupament cognitiu, entre altres.
“Què son els serveis ambientals o ecosistèmics? Per a què serveixen? Són els beneficis que les persones obtenim dels ecosistemes. També es poden definir com les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes pel benestar humà”, explicà Baró. Els serveis ecosistèmics es poden dividir en quatre grups: d’aprovisionament (aliments, aigua dolça, etc.), de regulació (control de l’erosió, captura de CO2, etc.), els serveis culturals (recreació, apreciació estètica, etc.) i d’hàbitat o suport, els que constituirien les funcions ecològiques que permeten la provisió de la resta de serveis.
Dins d’aquests serveis, també trobem el concepte d’infraestructures verdes o blaves, que, a nivell urbà, inclouen els horts urbans, els parcs urbans, els rius i les cobertes verdes, entre altres.
Beneficis del verd urbà
El verd urbà té diferents beneficis pel nostre planeta i per la nostra salut: capturen les emissions de CO2 de l’atmosfera, redueixen la temperatura local, són hàbitats per diverses espècies, ajuden a que la gent es relacionen entre sí i que caminin i facin més activitat física,… També trobem el cas de moltes ciutats a Àsia i Àfrica, on bona part del consum d’aliments d’origen vegetal és auto-produït. Aquesta autoproducció és important per la capacitat d’autosuficiència, resiliència i adaptació de les ciutats. La vegetació mitiga l’anomenat efecte de l’illa de calor que es genera a les ciutats. A més, la vegetació actua com a filtre de partícules contaminants com NO2 i la matèria particulada (PM10) i actuen amortint el soroll. Així mateix, ajuda a disminuir l’aigua d’escorrentia.
Per altra part, els serveis culturals són segurament els més clars: ajuden a relaxar-se, potencien el passeig i augmenten el desenvolupament cognitiu, entre altres.
El cas de Barcelona
Barcelona és una ciutat molt compacta, on viuen més de 1,5 milions de persones en poc més de 10.000 ha. El verd total és de 2.800 ha (un 28% del total), del qual unes 1.000 Ha corresponen a verd urbà (el 10% del total). Les principals àrees verdes de la ciutat són Collserola (1.795 Ha) i Montjuic (amb unes 300 Ha.). Els investigadors de l’ICTA-UAB han quantificat els serveis de regulació del verd urbà. El verd de la ciutat de Barcelona absorbeix unes 305 tones de contaminants atmosfèrics i 20.000 tones de CO2 l’any. També han realitzat un estudi centrat en Collserola, que és el pulmó de la ciutat. A nivell metropolità, els investigadors van analitzar la capacitat dels diferents espais verds (Collserola, Delta del Llobregat i Montseny) de generar serveis ambientals i van veure que alguns estaven infrautilitzats. En canvi, Collserola és un espai molt important a nivell de provisió de serveis ambientals per la seva proximitat a Barcelona i altres ciutats metropolitanes.
“Els sistemes urbans generen múltiples serveis ecosistèmics pel benestar humà, però encara tenen una consideració limitada en la presa de decisions. S’ha de cercar un enfocament multi-escalar. La vegetació en Barcelona pot ser efectiva per les PM10, però no en el NO2, per la qual cosa encara que incrementarem el nombre d’arbres no es milloraria la qualitat de l’aire en aquest contaminant, però sí en altres factors”, va concloure Baró.
Després de la xerrada, el grup de dibuixants va assistir al jardí de la Torre de les Aigües, un interior d’illa de l’Eixample dreta, per tal de dibuixar els espais verds urbans.
Raül Toran, vicepresident de l’ACCC
