Els ecosistemes proporcionen quatre serveis diferents: aprovisionament (menjar i matèries primeres, per exemple), regulació (del clima local i qualitat de l’aire, o control biològic per exemple), habitat/suport (per diverses espècies i manteniment de la diversitat genètica) i cultural (turisme i entreteniment i salut física i mental, per exemple)
Es pot dir que la salut d’una persona depèn de la seva genètica, del seu estil de vida (què menja, si fa activitat física o no…), la comunitat en la que viu (les xarxes socials que estableix) i l’entorn construït i el medi natural (la presència de parcs urbans, parcs naturals, zones enjardinades, arbrat al carrer, etc.), entre d’altres.
Els determinants de la salut són diversos.De fet, des de fa temps es parla de la relació entre espais verds i salut. Han sorgit diferents teories que intenten explicar la relació entre espais naturals i salut. Hi ha una sèrie de teories anomenades innates que assenyalen que els humans hem viscut més temps als espais naturals que als construïts de forma artificial, i teoritzen que és precisament aquest fet el que explica que els espais naturals beneficiïn la nostra salut. Per altra banda, les teories culturals hipotetitzen que és el context sociocultural el que ens dota d’una sèrie de creences, valors, etc. que determinen la nostra resposta a l’entorn. En aquest sentit, les teories culturals hipotetitzen que els entorns naturals ens restitueixen de les situacions d’estrès, per exemple. Per últim, les teories personals hipotetitzen que l’efecte dels espais naturals per la salut depèn de cada persona.
Els espais naturals es relacionen amb la salut, però encara no estan molt clars els mecanismes subjacents. Les principals idees amb les que es treballa es que els espais naturals ens indueixen a fer més esport, ens relaxen, ens desestressen, ens ajuden a relacionar-nos amb els altres, o disminueixen la contaminació atmosfèrica i el soroll als que estem exposats. Hi ha estudis que indiquen que la gent que viu prop dels espais verds viu més i millor (té millor salut general i mental) i té una millor autopercepció de la seva salut. Altres estudis han assenyalat que els infants que estan en contacte amb espais naturals tenen major concentració, un major desenvolupament cognitiu, més coordinació, agilitat i autoconfiança. Un nombre més reduït d’estudis ha mostrat que en hospitals i presons, els individus que tenien més contacte amb el verd (per exemple, aquells que podien veure’l des de la finestra de l’habitació) mostraven menys queixes de salut i necessitats d’atenció mèdica i un menor temps de recuperació.
Des de CREAL, centre aliat d’ISGlobal, s’ha liderat el projecte europeu PHENOTYPE, que va finalitzar el desembre de 2015. Com a part d’aquest projecte els investigadors hem revisat 12 estudis que relacionen espais verds i mortalitat. Hem trobat que la gent que vivia més a prop dels espais verds tenia una reducció del 4% en mortalitat per malaltia cardiovascular. I una reducció per mortalitat general del 8%. Un dels 12 estudis avaluats era un estudi amb tota la població d’Anglaterra en el que es va veure que al augmentar les àrees verdes al voltant de la residència disminuïa la mortalitat i les diferències en mortalitat degudes al diferent nivell socioeconòmic.
.jpg)
Foto: Núria Domingo. “Parc de les Infantes”
En un altre estudi els investigadors del CREAL hem analitzat les dades de salut autopercebuda a Catalunya, amb dades de prop de 9.000 participants, basant-se en les enquestes de salut pública de Catalunya. També vam estudiar l’entorn natural prop de les llars dels participants. Els investigadors no vam trobar cap efecte entre espais blaus i salut, però si vam trobar que la gent que vivia prop d’espais verds tenia millor salut general i mental. Això incloïa menys depressió i ansietat, menys visites al psicòleg i psiquiatre i menys presa de medicació.
D’altra banda, dins de l’estudi BREATHE, també coordinat pel CREAL, els investigadors vam obtenir informació d’uns 2.600 nens de 37 escoles de Barcelona. Vam veure que el verdor, sobretot dins i al voltant de l’escola, estava associat a millores de la memòria de treball i menor inatenció.
Beneficis i riscos
Algun estudis també assenyalen que els espais naturals milloren les relacions entre veïns i, per això, redueixen les taxes de criminalitat. Tot i així, cal també assenyalar que el contacte amb espais naturals pot incrementar, per exemple, l’exposició a la radiació ultraviolada o als al·lèrgens i pot provocar altres conflictes relacionats amb animals. També cal dir que els plans de millora o de nova construcció d‘espais naturals a la ciutat poden provocar gentrificació i desplaçament de la població.
Text realitzat per: Margarita Triguero-Mas, investigadora predoctoral de CREAL, centre aliat d’ISGlobal, i Raül Toran Navarro, comunicació i divulgació de CREAL i vicepresident de l’ACCC.
