La Societat Catalana de Biologia organitza una jornada sobre la gestió de residus
R. Permuy (ACCC). «El plàstic forma part ja de la cadena tròfica.». Amb aquesta afirmació Anna Sánchez Vidal, investigadora del grup de geociències marines de la Universitat de Barcelona (UB), va posar sobre la taula el passat 14 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un dels greus problemes derivats dels residus que generem. Sánchez va mostrar una sèrie de fotografies amb les quals es confirmava que el plàncton del Mediterrani arriba a ingerir fragments de plàstics que suren a les nostres aigües i que més tard passen als peixos que s’alimenten d’aquests microscòpics éssers vius.
Anna Sánchez a la taula de ponents a la dreta de la imatge (foto: ACCC)
Com a mostra, el 2010 es calcula que almenys 8 milions de tones de plàstics van ser llançats als mars i oceans del nostre planeta. Aquesta problemàtica augmenta, segons confirma Anna Sánchez, per la fragmentació d’aquests materials -en molts casos no biodegradables- i perquè en les zones fredes de la Terra «passen a formar part del gel sent alliberats i escampats amb un desglaç més gran de l’habitual a causa del canvi climàtic.».
Un mar de plàstics va ser potser la més gran de les problemàtiques mostrades en la passada jornada de Santa Llúcia coorganitzada anualment per la Societat Catalana de Biologia amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i dirigida a periodistes per analitzar, de la mà d’experts, un tema científic d’actualitat. A la cita es va tractar la situació i evolució de la gestió dels residus urbans a Catalunya. Com a mostra, Francesc Giró -ajudant de direcció de l’Agència de Residus de Catalunya adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat- va exposar quina és la situació actual de la gestió de residus a la comunitat partint de la base que «a Europa en general el consum de recursos supera la disponibilitat local, amb l’impacte ecològic que això representa.». «Què passa quan un producte acaba la seva vida útil? Hem de passar d’un model d’economia lineal -on no hi ha reutilització- a un de circular, per minimitzar els residus on destaca la reducció, la reutilització i el reciclatge», va indicar Giró. El tècnic del Departament va presentar una detallada sèrie de dades sobre els residus produïts i processats a Catalunya a partir del Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de la Generalitat (PRECAT), que té, entre d’altres horitzons, aconseguir que el 2020 tots els residus que rebutgem arribin correctament classificats al dipòsit d’escombraries. Entre altres dades, Giró va assenyalar que, en pes, pràcticament el 50% dels nostres residus són biodegradables i que produïm uns 51 kg per habitant a l’any de residus orgànics. Sobre la distribució dels residus en funció dels contenidors de recollida selectiva, el membre de l’Agència de Residus va apuntar que el 37% és orgànic, l’11% és paper, el 9% envasos, el 8% vidre i el restant 35% són un altre tipus de deixalles. Giró va reflexionar que potser seria interessant que el ciutadà pogués veure en el seu rebut el detall que suposa el cost que se li imputa de la gestió dels residus, a manera de factura de l’aigua o de l’electricitat.
Josep Mª Casas i Sabata, catedràtic i director del Màster en Gestió Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va afegir més dades en la línia de les de Giró, ressaltant que la clau és que «consumim molts recursos, fet que suposa generar un volum gran de residus». Com a mostra, si tenim en compte no només els residus urbans sinó en general els que produeix l’activitat humana com els industrials, «a Catalunya es generen de mitjana per habitant unes 7 tones de residus l’any», va concretar. Altres dades apuntades són que a Catalunya es generen anualment 1,78 milions de tones de residus ramaders, agrícoles i forestals i 3,6 milions de tones de residus procedents de les llars. Casas va indicar que l’objectiu és arribar a reciclar almenys el 50% dels residus el 2020. Sobre reciclatge, el professor de la UPC va apuntar que a la comunitat es reciclen 140.000 tones d’envasos a l’any o per mostra d’un sector concret, el 2011 es van gestionar els residus de 92.000 vehicles, que corresponen a unes 78.000 tones. Casas no va voler acabar la seva exposició sense recordar que la gestió dels recursos de vegades comporten mals més enllà dels ambientals, com en el cas del coltan a la República Democràtica del Congo, país que concentra més del 65% d’aquest material que hi ha al món i que s’utilitza en la indústria electrònica, el que ha provocat guerres i explotació infantil per al control de la seva extracció. Situació a la qual cal afegir que a «l’Àfrica s’envia una bona part de les escombraries electròniques que generem».
José Mª Baldasano -investigador del Laboratori de Modelització Ambiental del Departament de Projectes d’Enginyeria de la UPC- va voler que en matèria de gestió de residus féssim una ullada al passat per veure-ho amb perspectiva. «Hem avançat molt. Recordo en els 50 a Barcelona com el lixiviat corria sobre els treballadors que recollien les escombraries en cabassos», va apuntar. Baldasano ha recordat que Catalunya va ser pionera a l’Estat en els 80 a l’hora d’impulsar la creació de la seva conselleria de medi ambient. Malgrat tot això, l’investigador va apuntar que queda camí a recórrer perquè la ciutadania tingui ple coneixement de com realitzar correctament la separació dels residus que produeix: «Si preguntem a algú del carrer,”les flors en quin contenidor van?”, estic convençut que més d’un dubtaria.».
Xavier Roca, director tècnic del laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, va centrar la seva exposició en l’impacte sobre la qualitat de l’aire dels sistemes de tractament de residus. Per a Roca és important tenir en compte l’orografia a l’hora de construir una planta de tractament de residus i valorar qüestions com «l’altura de les seves xemeneies que repercuteixen en les olors que arriben a les poblacions properes.». Per a l’investigador, molts episodis de males olors són causa de «la falta de bons estudis previs per a l’establiment de determinades instal·lacions que poden ser el seu focus d’origen.».
Per tancar la jornada, Albert Torras -cap de la secció de prevenció de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- va indicar que actualment «tendim a reduir els residus, ja sigui per una conscienciació cultural o per la mateixa crisi.». Torras va incidir en apostar per la major reutilització possible del que tenim i evitar el consumisme sense control. El tècnic de l’AMB va presentar un decàleg de bones pràctiques, com poden ser «vendre o regalar aquelles coses que no fem servir buscant un nou propietari» o «reparar els productes que tenen petits desperfectes», per al que es pot comptar amb l’assessorament de l’equip de Millor que nou, una iniciativa de l’AMB que ajuda i assessora a la ciutadania que vulgui realitzar petites reparacions, des d’en electrònica fins a una bicicleta.
Al següent enllaç podeu descarregar les presentacions dels ponents.
