Davant les inqüestionables proves dels greus efectes sobre la salut de la mala qualitat de l’aire a les ciutats de l’àrea metropolitana, ha arribat el moment de passar a l’acció
Cristina Ribas (presidenta de l’ACCC). La Generalitat de Catalunya anunciava fa uns dies la reducció de les bonificacions als vehicles dièsel, que generen una gran quantitat d’un dels agents més contaminants i tòxics, el NO2, els nivells del qual s’han vist agreujats per l’escàndol VolksWagen.
El passat 24 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre davant la nova Taula per la Qualitat de l’Aire a desenvolupar i aplicar mesures per fer front a la problemàtica dels episodis de superació dels límits permesos i a assentar les bases de canvis estructurals. En ambdós casos, les propostes vindran d’un grup de treball format per tècnics municipals de salut i medi ambient juntament amb científics del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat ISGlobal, i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Durant l’acte de presentació de la Taula, formada per entitats i experts, es van mostrar les dades més preocupants sobre els nivells de contaminació per part de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que controla un conjunt d’estacions integrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). Els resultats del seguiment diu que Barcelona supera els límits de concentració en mitjana anual d’NO2 i PM10 establerts per la Unió Europea des de l’any 2010 en 40 µg/m3.
Jordi Sunyer, investigador i director científic del CREAL, va explicar els resultats de la recerca sobre els efectes d’aquests contaminants en la salut, segons les dades aplegades per la comunitat científica internacional des del 1990 a tot el món. En un primer moment es va relacionar la contaminació amb malalties respiratòries però recentment s’han trobat proves sòlides d’una incidència encara major en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, neuronals i càncer. Els límits legals a Europa, segons aquests estudis, no són suficients per garantir la salut de les persones, per això l’Organització Mundial de la Salut recomana rebaixar aquests nivells a 20 µg/m3.
Jordi Sunyer, investigador del CREAL, explica els efectes sobre la salut de la contaminació en la constitució de la Taula per la Qualitat de l’Aire a l’Ajuntament de Barcelona (foto: C. Ribas)
Barcelona: Evolució mitjana anual NO2 (en μg/m3)
Les mesures que cal adoptar per reduir la contaminació de forma significativa hauran de ser diverses però, donat que una de les principals causes és la mobilitat, se centraran sobretot a reduir el trànsit. S’ha marcat l’objectiu de reduir-lo en un 21%, valor que es calcula que portaria a assolir els nivells legals europeus.
Segons dades de 2014, a Barcelona es realitzen diàriament uns 6,5 milions de desplaçaments: 4,7 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,8 milions a desplaçaments interns-externs. Pel que fa als viatges interns, el 55,6% es mou a peu i en bicicleta, el 29,3% en transport públic i un 15,0% ho fa en vehicle privat. Els externs en canvi presenten un 44,2% en vehicle privat, un 52,4% en transport públic, i un 3,4% en vehicles no motoritzats.
La Plataforma per la Qualitat de l’aire, constituïda l’abril passat amb la participació de més de 70 entitats entre les quals hi ha l’ACCC, va elaborar un manifest reclamant accions als responsables governamentals. Tots els partits polítics que es presentaven a les eleccions del 27S van mostrar-se favorables a adoptar-les en el debat organitzat per la Plataforma al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Una de les mesures proposades per la Plataforma i recollides a la Taula és la constitució de les anomenades Zones de Baixa Emissió, àrees en les quals es permet el pas només als vehicles menys contaminants etiquetats convenientment i que ja funcionen en ciutats com Berlín. En aquest tema, s’està pendent de disposar de les etiquetes corresponents de la Direcció General de Trànsit que, de moment, només ha emès les dels vehicles 100% elèctrics.
La plataforma va destacar també que cal una campanya ciutadana que ha de conscienciar sobre aquest greu problema, sovint invisible, els habitants de la ciutat, i la necessitat de conèixer com abans millor el pla específic per al port de Barcelona, que és l’origen d’una part molt important de la contaminació.
Altres entitats van recordar la necessitat de previsió per comptar amb tots els implicats i projectar una visió metropolitana ja que la contaminació és una problemàtica que es concentra i s’origina en aquesta zona.
