- L’ACCC celebra els seus 25 anys fent una crida a connectar els professionals de la divulgació científica
- L’Associació lliura el IX Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica
R. Permuy (ACCC). “La nostra llista de distribució de correu electrònic va néixer l’any 1995 i probablement és un dels primers productes del nostre país a Internet”. Amb aquesta reflexió Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), va voler exemplificar el recorregut realitzat per l’entitat des que va ser fundada ara fa un quart de segle. El passat 5 de novembre l’ACCC va celebrar el seus 25 anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Museu Blau en un acte on va aprofitar per lliurar la novena edició del seu premi de divulgació científica dedicat a Joan Oró.
L’ACCC celebra els seus 25 anys i lliura el IX Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica from ACCC on Vimeo.
Cristina Ribas va voler recordar totes les persones que han fet possible aquests 25 anys, des dels més de 200 socis que composen l’ACCC en l’actualitat fins a tots els membres que han format part de la seva junta directiva i els seus expresidents, que des de 1990 l’han precedit: Vladimir de Semir, Luis Ángel Fernández Hermana, Joaquim Elcacho i Mercè Piqueras. Una associació que, a més, no podria sostenir la seva activitat sense les seves entitats col·laboradores: Aigües de Barcelona (AGBAR), la Fundació Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), Ciment Català, el Col·legi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Fundació BBVA, Futureco Bioscience, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Fundació “la Caixa”, Gas Natural Fenosa i Novartis. Ribas va emplaçar a totes aquelles persones que formen part de l’ACCC a comptar amb l’associació per tirar endavant els seus projectes de divulgació científica.
“L’ACCC és una entitat que treballa de manera molt activa amb uns socis molt motivats”, va destacar Anna Omedes, directora del Museu, qui va obrir un esdeveniment on, a tall d’exemple, vam poder conèixer el recorregut professional del comunicador científic Daniel Arbós. Sota el títol La divulgació científica i jo: una història de fama, diners, glamour, licor de crema catalana i roses… o no, Arbós va repassar la seva trajectòria professional com a comunicador, que va tenir com a punt de partida -després de llicenciar-se en Biologia- el Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra, el qual, com ell, diferents membres de l’ACCC han cursat com a primera aproximació al món de la comunicació. “Al llarg d’aquest temps he après que el periodista és un professional amb un mar de coneixement amb un centímetre de profunditat”, va ironitzar el també membre de l’equip de comunicació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Arbós compagina la seva activitat a l’ICO amb la conducció del programa de ràdio Paciència… la nostra amb Màrius Belles, que s’emet en una quinzena d’emissores locals. “Amb la ràdio he après a fer els que ens agrada i el que se’ns dóna bé”, va apuntar Arbós, qui, a més, recentment ha publicat la seva primera novel·la on la crisi del periodisme també és protagonista: Deu top-models i una boja que parla sola.
IX Premi Joan Oró
“Guardons com aquest són rellevants per fer difusió de la ciència que, tots sabem, fa falta”. Amb aquestes paraules Mariano Collantes, investigador del grup de genètica de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, va recollir el IX Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, amb el qual l’ACCC va reconèixer el seu audiovisual El pugó. El paràsit que et canviarà la vida, realitzat conjuntament amb la periodista Alba Forés i l’editor Rubén Soler. L’obra -guardonada amb 1.000 euros- mostra la recerca que realitza el propi Collantes, que té per missió conèixer els rellotges biològics i com es connecten entre ells a partir del seu estudi aplicat al pugó. “Una bona part de la recerca es finança amb diners públics i la societat ha de saber per què és important. L’única manera d’entendre-ho és explicar-ho”, va incidir Collantes. El guanyador del IX Premi Joan Oró va posar en relleu la necessitat d’impulsar la divulgació de qualsevol activitat investigadora per tal que es valori socialment. Els seus companys d’equip -Alba Forés i Rubén Soler, codirectors del documental L’estiu més negre sobre els incendis forestals al País Valencià- van fer èmfasi en la sort de poder treballar amb Collantes i aprendre del seu coneixement científic.
Cristina Ribas va aclarir que la valoració del jurat de l’obra guanyadora i de la segona classificada havia estat tan ajustada que es va decidir concedir un accèssit -sense dotació econòmica- a l’audiovisual Posa en forma el teu cervell de Mireia Félez -investigadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física de la Universitat de Vic-, realitzat amb la comunicadora Anna Arjona i l’editor Albert Conejos. El vídeo explica les associacions entre els nivells d’activitat física i sedentarisme amb el rendiment cognitiu, temàtica sobre la qual versa l’activitat de recerca de Félez.
La presidenta de l’ACCC va destacar el bon nivell de moltes de les obres presentades al premi, que en la seva IX edició ha consistit en la presentació d’un treball, en format article o multimèdia -com ara un vídeo o un web-, que mostrés l’activitat de recerca d’un investigador, el qual havia de formar equip almenys amb un periodista. La present edició del guardó ha estat possible gràcies al suport econòmic i la participació al jurat de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l’Institut Català d’Investigació Química i la Real Sociedad Española de Química.
